De princesa a fer l’atracament del segle

Començar estudiant periodisme i acabar sent l’actriu de doblatge de Rhianna a la recent estrenada Ocean’s Eight. La mataronina Nerea Alfonso no és coneguda, però segurament molt familiar per a tots els que des de la capital del Maresme devoren sèries de televisió i van al cinema. És el que tenen els actors i actrius de doblatge: allunyats dels focus dels protagonistes però presents a casa nostra sense adonar-nos-en.

“En un treball de ràdio a la carrera de periodisme vam interpretar escenes de la vida d’una escriptora; allà vaig veure que allò potser podia ser un ofici”, explica Alfonso, que després d’un Erasmus a Noruega va tornar a Catalunya, es va apuntar a una escola de doblatge i ara des dedica a posar veu a tot tipus de personatges. “Si m’haguessin dit de fer interpretació quan amb 22 anys vaig apuntar-me a l’escola, hauria dit que mai de la vida! I al final resulta que el que faig no deixa de ser això: interpretació”.

Alfonso ha fet papers destacadíssims en els últims anys. De ser una estudiant que es creuava amb Peter Parker en The Amazing Spiderman a ser la veu catalana de Rei a Star Wars Episodi VII o interpretar el doblatge de Sarah (El Alienista), Clementine (Westworld), Rhianna (Ocean’s Eight)  o Frannie (Homeland), entre d’altres.  També ha estat la primera veu espanyola de Zelda, la princesa de la saga de videojocs de Nintendo.

 Com és el dia a dia d’una actriu de doblatge?
Cada nit estàs a l’atur fins que et contracten per l’endemà! Si tens la sort de fer un personatge protagonista saps que tens una seguretat durant mesos... a no ser que tel matin a la sèrie. Quan vaig començar pensava que seria una feina més segura que no la de l’actor d'imatge, però... És el mateix!

Tens temps per preparar-te els papers que has de fer?
El procés és frenètic. Et truquen i et proposen un paper, acceptes i vas a l’estudi, on el director, que ha vist la pel·lícula però tu no, et posa en situació. A vegades et diuen que et miris un tràiler per veure el tipus de personatge, però d’altres arrenques una escena sense saber de què va. La mires uns quants cops, t’adaptes al estil original i en 30 segons necessites activar-te i mimetitzar-te amb l’actriu que interpretes.

Però no és només llegir...
Per res! Cal modular la veu, allargar paraules perquè encaixin amb la imatge i hi hagi sincronització labial... És tot un món! Això sí, acabes una feina com fer de Rei a Star Wars i no saps ni de què va la pel·lícula!

Però si erets protagonista!
Tu no veus tota l’escena complerta quan fas doblatge. Veus el teu personatge, les altres parts de l’escena estan tapades, tot ple de marques d’aigua... Són molt curosos amb les filtracions i això fa que a vegades sigui més complex recrear  algunes figures.

També has posat veu a videojocs.
A la princesa Zelda a Breath of the Wild (2017). Va ser tota una experiència, perquè en la saga els personatges no parlaven fins aquesta entrega. Vaig haver d’adaptar-me al doblatge japonès, tot i que sense ser tant histriònica. El millor va ser la recepció, el públic era molt entregat i els emocionava escoltar fent la veu de Zelda en conferències o esdeveniments on anava.

Algun nou projecte en marxa?
Aquesta setmana s’ha estrenat a Netflix “Chicas Buenas”, i sóc una de les protagonistes: la Mae Whitman. de la resta si no és oficial, no puc dir-ne res...