-
-

Sílvia Ruiz

Amb la vista posada al desert

Joan Higuera. Òptic mataroní al projecte El Desierto de los Niños

Des de fa uns anys la Fundació Afflelou s’uneix a l’associació El Desierto de los Niños per fer una estada solidària al Marroc cada Setmana Santa. Durant aquests dies, 6 òptics seleccionats de diferents botigues Afflelou de tot el país viatgen al país per graduar la vista a la gent de diferents poblats que no tenen recursos ni forma de fer-ho. L’objectiu? Graduar el nombre més alt de gent possible i facilitar ulleres, tant a nens com a adults.

Enguany, l’òptic Joan Higuera, que treballa a l’Afflelou de la Riera de Mataró, va decidir apuntar-se al procés d’inscripció i provar sort. “Gairebé sense esperar-m’ho, em van seleccionar!”, afirma. Durant tota la setmana, Joan i els altres cinc companys van estar a la frontera amb Algèria, uns dies graduant i d’altres també visitant el país. Ja de tornada al seu lloc de feina a Mataró, a aquest jove de Lliçà de Vall, que va estudiar la Diplomatura en Òptica i Optometria a Terrassa, de segur que no se li oblidarà mai una experiència com aquesta. 

Com és que t’hi vas apuntar?
L’any passat un company de feina hi va anar i li va agradar tant que va estar tot l’any dient-me que ho havia de fer.  M’hi vaig apuntar sense fer-me il·lusions per si de cas, però al febrer ja m’ho van confirmar, tot i que no sé ben bé quins criteris segueixen a l’hora de seleccionar els òptics. Jo m’ho vaig agafar amb moltes ganes. I tot va sortir de 10!. 

Què vau fer durant l’estada allà?
La nostra labor era anar graduant vistes a diferents pobles. Des del matí i fins que se’n va la llum del sol, perquè no hi ha llum elèctrica, estàvem graduant a una cua de persones que s’anava formant. Al dia fèiem 250 graduacions aproximadament.


Què et va sorprendre?
Allà hi ha gent sense ulleres que tenen unes graduacions altíssimes, de fins a 20-25 diòptries. Autèntiques barbaritats que, segurament, són a conseqüència del sol i de la sorra del Sàhara. Però els casos que més tocaven la fibra eren aquells que venien amb problemes que ja eren més d’operació, com cataractes o edemes a la còrnia. Havien de marxar sense cap solució i nosaltres ens quedàvem tristos per no poder fer res més. 

Com us van acollir?
Molt agraïts. Encara que no tinguéssim solució per a alguns dels seus problemes, inclús t’abraçaven i et donaven infinites gràcies. Hi havia gent que venia molt seriosa però, a mida que començaves a posar-li una graduació i anaves pujant, mica en mica el somriure es feia més gran, a mesura que hi ven millor. Això t’omple. 

I ara ja de tornada, t’ha canviat la manera de veure les coses?
Veus com és la vida d’allà: els carrers sense asfaltar, tot ple de brossa, edificis mig esfondrats, sense metges, sense serveis... Viuen així, sense res. Quan tornes, ho fas amb un canvi de xip i pensant que tenim tant i a vegades ho valorem tan poc. Aquí oferim centenars de models d’ulleres als clients amb diferents formes, colors i muntures. Allà, en canvi, no importa l’estètica, l’únic que volen és veure-hi. 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive