L'alcalde David Bote va plantejar un sil·logisme d'aparença irrefutable sobre una Festa al Cel que ni a ell ni al seu partit mai els ha convençut. Si l'esdeveniment, tal i com defensava de manera aferrissada el seu soci circumstancial al govern i enemic polític històric (CiU), deixava un rèdit tan positiu a Mataró tant en l'àmbit econòmic com de promoció de ciutat, doncs s'hauria de poder finançar pràcticament sol. Les empreses, si era així, es barallarien per donar-hi suport. La condició que el PSC va posar per integrar-lo dins del pacte de govern va ser que fins a un 57% del seu pressupost (300.000 dels 520.000 euros totals) provingués de patrocinadors privats. Aquesta era la prova de foc de la Festa al Cel, demostrar que realment era sostenible, més enllà de balanços triomfalistes i interessats. La resposta, des d'aquesta perspectiva, ha estat un no rotund (només s'han assolit 97.000 euros) i la cancel·lació, per tant, justificada. "Una decisió coherent" ha dit Bote.

El PSC va posar una condició clara a CiU: si tan positiva era la festa, s'hauria de finançar pràcticament sola

No serà avui ni demà, però d'aquí a un temps, i especialment quan s'acostin les properes eleccions municipals, segurament el PSC intentarà carregar el mort de la Festa al Cel a CiU (que són les sigles que manté el grup municipal a la ciutat). Ells van ser qui van apostar per aquest festival i qui van exigir que es mantingués com a condició per a formar govern amb els socialistes. També qui en el repartiment del cartipàs es van quedar amb Promoció Econòmica, des d'on han intentat infructuosament trobar prous patrocinadors. El tel deixat pels pas dels anys donarà ales al partit de Bote per defensar que allò -que ja quedarà lluny- en realitat no anava amb ells, que era responsabilitat dels seus socis, que mai hi havien cregut tal i com van deixar clar en la campanya prèvia, i que van complir amb el compromís de cancel·lar la festa si no sorgien suficients patrocinadors privats. L'ABC de la política partidista els impulsarà a actuar així. En la roda de premsa d'ahir dimarts ja va quedar palès com, mentre Quim Fernàndez (CiU) seguia apostant per les bondats de l'espectacle aeronàutic i fins i tot defensava que s'hauria pogut fer malgrat la manca de patrocinadors, Bote marcava distàncies i assegurava que era la cancel·lació era una "mala notícia" però "la millor decisió per a Mataró".

Però el que no podrà esborrar el PSC és que eren ells qui encapçalaven l'Ajuntament que no es va atrevir a liquidar la Festa fins que faltaven poc més de dos mesos per a la celebració de la mateixa. Malgrat no creure en les bondats de l'esdeveniment, constatar un dia rere l'altre que a la seva pròpia tebior s'hi afegia l'oposició frontal de quatre dels nou grups amb presència al Ple, ser conscients que els patrocinis no arribaven, i tenir clar que la resposta ciutadana vers la festa, per moltes xifres que s'esgrimissin, no era entusiasta; malgrat tot això, van apostar per la fugida endavant, per enviar una pilotada a camp contrari a veure què passava. El resultat: suspendre la festa quan es tenia gairebé a tocar, quan els serveis municipals ja feia mesos que hi treballaven i, sobretot, quan ja s'havien signat contractes amb diverses empreses encarregades de tirar-la endavant. La seva cancel·lació tindrà un cost mínim de 50.000 euros per al consistori, el preu de la temeritat comesa pel govern per no frenar a temps.

El govern ha apostat per la fugida endavant, a veure què passava, fins gairebé a les portes de la tercera edició de la festa

La Festa al Cel mai ha gaudit de prou consens polític i social, i això és el que l'ha liquidat. No l'ha tingut ni ara que s'ha cancel·lat, ni fa un any quan es va signar el pacte de govern. Començant pel propi alcalde, que en campanya va afirmar que els diners destinats a la festa s'haurien d'haver dirigit a atendre els mataronins més desfavorits. L'oposició a l'espectacle aeronàutic ha estat clau per articular i fer visible un front comú dels partits d'esquerres (ERC, VoleMataró, CUP i ICV) a l'Ajuntament. Les veus contràries també s'han deixat sentir al carrer, però amb menys força. La plataforma 'Festa al Cel, no gràcies' ha reunit una quarantena d'entitats, comerços i associacions, però en la darrera manifestació convocada per protestar contra la festa, amb prou feines hi havia una cinquantena de persones davant l'Ajuntament.

Per contra, el govern sí ha comptat amb el suport, explicitat a través de comunicats favorables a la festa, de la FAGEM, el Gremi d'Hostaleria i la Unió de Botiguers. Però aquest teixit econòmic, tant el local com el del conjunt del país, és el que ha fallat al consistori a l'hora de la veritat. Quan ha arribat el torn de posar calés a canvi d'associar el nom de l'empresa o la marca a l'esdeveniment, no hi ha hagut prou empresaris disposats a gratar-se la butxaca. Entre ells el de Mataró Parc, que el 2015 va aportar 100.000 euros per esdevenir el principal patrocinador i enguany, en canvi, ni un cèntim. "El teixit econòmic i comercial no ha respost" ha reconegut el primer Tinent d'Alcalde, Quim Fernàndez (CiU).

Manca d'entusiasme

Fernàndez ha admès que no han "trobat entusiasme en el sector econòmic local". Quelcom que s'ha posat de manifest de manera especialment sagnant quan l'empresa especialitzada en captar espónsors contractada per l'Ajuntament ha estat incapaç d'aportar ni un euro per a la festa. Aquesta manca general d'entusiasme i de consens vers l'esdeveniment, tant per part de les empreses com dels partits polítics i de la població en general, han deixat clara la naturalesa fugaç de la Festa al Cel, un bolet que va caure a Mataró del no res, que ha estat incapaç d'arrelar-se a la ciutat, i que venia acompanyat de massa munició (la presència d'avions militars com a única garantia d'espectacle, la manca de vincles de Mataró amb el sector aeronàutic) per nodrir-ne els arguments en contra.