Capgròs
Els partits independentistes mataronins s’estan plantejant la possibilitat de concórrer a les properes eleccions municipals amb una candidatura conjunta. Una mena de reedició del ‘Junts pel sí’ de les eleccions al Parlament de 2015 però en clau municipal, seguint l’estela del que proposen plataformes com Primàries Barcelona, liderada per Jordi Graupera, per a la capital catalana i altres ciutats. Però l’acord entre les forces mataronines, de moment, dista molt de concretar-se. El PDECat s’hi mostra obertament a favor, ERC expressa dubtes i la CUP ja en marca molta distància. Tots els partits, però, temen que Ciutadans, que va arrasar a les darreres eleccions del 21-D a Mataró, s’alci amb l’alcaldia de cara al 2019, fins i tot per davant del PSC, que l’ostenta actualment.
El punt de partida de tot plegat és un manifest impulsat per un grup de sobiranistes mataronins que reclama la candidatura unitària. El manifest, que es presentarà públicament el proper 17 de maig, considera que cal “convertir de nou les eleccions municipals en un altre plebiscit a favor de la República catalana”. Un dels seus impulsors, Jordi Surinyach, afirma que és una qüestió clau per a l’independentisme. “És un problema de guanyar o perdre, simplement”, assegura. Com a signant del manifest, considera que el sobiranisme s’ha d’unir si no vol un “alcalde unionista” a la ciutat. “Si els sobiranistes volen donar l’alcaldia a Ciutadans, que es presentin separats. No veure això és un acte de ceguesa política ben considerable”, constata. “Ara que som a temps d’evitar el desastre, cal fer-ho”, rebla.
“Si els sobiranistes volen donar l’alcaldia a Ciutadans, que es presentin separats", afirmen els impulsors del manifest
Des del sobiranisme mataroní es considera que els partits d’aquesta òrbita, malgrat les discrepàncies ideològiques o programàtiques, estan molt més units en els “grans temes”, ja siguin de ciutat o de política general, que no pas l’unionisme. Aquest és el principal argument que empren per sustentar que una candidatura unitària sigui factible, malgrat les renúncies que cada força política hauria de fer. “A més els votants sobiranistes estan encara molt més cohesionats que els seus partits”, afegeix Surinyach.
Consultats sobre aquesta opció, els tres partits independentistes de la ciutat (PDECat, ERC i CUP) mostren postures força divergents. Els primers són els més partidaris a presentar una candidatura conjunta, tal i com apunta el seu president local, Alfons Canela. “Ja fa temps que la nostra executiva es mostra disposada a una llista conjunta, vistos els resultats del sobiranisme a nivell local el passat 21-D”, afirma. A les darreres eleccions al Parlament, 30.114 mataronins van votar les candidatures sobiranistes al Parlament, 2.300 més que als comicis anteriors de dos anys abans. “Si les forces sobiranistes, que van dels partits polítics als teixits associatius i entitats, no tenim capacitat d’unir-nos, ens trobarem amb un alcalde de C’s governant Mataró”, apunta Canela, en la mateixa línia de Surinyach.
El PDECat s'hi mostra favorable, ERC no ho descarta però manifesta dubtes i la CUP ja ha dit que no hi està d'acord
El PDECat es mostra “disposat a liderar” aquesta iniciativa, en paraules del president local. Segurament perquè és el partit que més vol evitar concórrer en solitari després del ball de sigles que han viscut en els darrers anys i les patacades electorals –tot i que el projecte ideat a darrera hora de Junts per Catalunya s’imposés a ERC el 21-D. Des dels republicans, en tot cas, es mostren molt més cauts. La presidenta local, Anna Salicrú, apunta que de moment segueixen el calendari previst amb l’elecció d’un cap de llista propi. “Això no treu que no estiguem oberts a qualsevol proposta que no sigui la de presentar-nos en solitari”, constata. Però de moment sense concretar res, ja que apunta que hi ha moltes possibilitats obertes en aquest sentit, ja sigui una candidatura d’esquerres, una de sobiranista, una de republicana o una fórmula tipus “JuntsxMataró”. “Les llistes electorals no es tanquen fins aproximadament el mes de març de l’any que ve i per tant, es podrà parlar de tot i si ho creiem convenient, no ens tanquem a res”, afirma Salicrú, que recorda que també hi pot haver, com sempre, “pactes postelectorals”.
La CUP se'n desmarca i en critica les formes
Des de la CUP han valorat en assemblea la proposta feta en aquest manifest, i ja han decidit que no hi participaran. Des del partit lamenten que els seus impulsors no es posessin en contacte amb ells abans de fer-lo públic. “Les formes són tan importants com els objectius que et proposes”, diu el portaveu cupaire, juli Cuéllar, “i aquest procediment ha estat poc transparent”. Cuéllar apunta que és una proposta “molt prematura” que en cap cas defineix un model de ciutat a defensar conjuntament ni quina política d’aliances es pensa dur a terme. “És un projecte mlt lligat a la situació política en la que es troba el PDECat a Mataró actualment”, afirmen des de la CUP, que asseguren que la seva prioritat és “defensar els nostres eixos programàtiques independentistes, d’esquerres, feministes i ecologistes”. Tot i així, Cuéllar assegura que comparteixen amb el món sobiranista “la preocupació que puguem tenir un alcalde espanyolista de nou a la ciutat”.
Comentaris