L’anarquisme que a principis del segle XX capitanejaven noms com el mataroní Joan Peiró va deixar un llegat que avui segueix ben viu. Ho fa gràcies a dones com Gemma Soriano, també mataronina i filla d’una família d’andalusos i de classe obrera. El seu pare havia format part de la CNT i ella des de ben petita ja havia començat a tenir interès per la història i el moviment. Ara ja farà 20 anys que va decidir començar a la CNT Mataró. Actualment fa gairebé un any que la Gemma és la Secretària d’Organització del sindicat, una tasca que compagina amb la seva feina com a cambrera. Dins de la CNT el seu paper consisteix en comunicar, informar i mediar. “Informem als militants i afiliats”, assegura i explica que “si per exemple hi ha alguna concentració o algun acomiadament o conflicte laboral, nosaltres som els que informem i mediem dins del mateix sindicat”. El Maresme compta actualment amb tres sindicats a part del de Mataró: un a Premià i un altre a Pineda. “Nosaltres ens dediquem al poble treballador, no som diguem professionals com els grans sindicats, i sobrevivim de les afiliacions dels propis treballadors”, destaca Soriano. “Cadascú té la seva feina externa i en el temps lliure ens ajuntem, fem les assemblees i decidim la línia a seguir. Això ens diferencia i ens perjudica alhora, ja que a vegades els mitjans ens deixen una mica de banda”.

“Nosaltres ens dediquem al poble treballador, vivim de les afiliacions, no de les subvencions”

Quin és el vostre paper actual? 
La nostra feina és ajudar la classe obrera i treballadora, però també estem amb els conflictes de repressió, a favor de la llibertat d’expressió. Per tant, amb tot el que està passant ara a Catalunya, estem recolzant molt al poble. Estem al costat de la gent, els ajudem, estem allà i volem que vegin que hi som. Gràcies a veure’ns actuar d’aquesta manera, la gent torna a creure en el sindicat. Ens hem obert una mica tenint visibilitat en afers que no són estrictament sindicals però que, al final, es tracta d’una lluita de classes. I nosaltres sempre estem bolcats amb el poble. 

Ha evolucionat el paper de l’anarquisme en la societat?
És el de sempre, els mateixos ideals. El seu paper no ha canviat gaire i l’únic que evoluciona una mica és la manera de mostrar-te envers els altres. Hem d’anar amb compte de no fer passes en fals, perquè és molt fàcil criticar a la CNT avui. L’anarquisme es feia servir per buscar una similitud al caos i tota aquesta manipulació encara perdura. No podem anar sempre amb l’acció directa perquè els mitjans ho entenen com amenaces, coaccions, violència... Però hi ha moltes classes d’acció directa

Enguany es compleix el 75 aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, com se’l recorda?
Se’l recorda per la important herència que va deixar: la llibertat i els drets del treballador. Va ser un home que va lluitar molt i que va arribar a ser inclús ministre d’Indústria. Era molt humanitari i el seu pilar era el poble. Una persona que es va implicar molt en el treballador, en el feminisme, en els drets laborals de la societat... Va aprendre a llegir i a escriure a la presó i va ser afusellat com tants altres.

Com veus el futur del sindicat?
Molt positiu i amb molta força. Els afiliats tenen moltes ganes i estem molt involucrats amb tot, sobretot amb la lluita social. La gent ha obert els ulls i ens veu d’una altra manera, s’acosten i ens demanen ajuda. I nosaltres estem molt agraïts i contents de poder fer aquesta tasca.