La barrera del tren

La historia de Mataró està totalment lligada al tren. La seva influència a la capital del Maresme és absolutament palpable des de fa 170 anys, quan es va inaugurar el primer ferrocarril de la Península Ibèrica, que connectava la ciutat amb Barcelona i que va lligar per sempre el nom de Mataró a aquesta infraestructura i al seu impulsor, Miquel Biada. El tren, més d’un segle i mig després, és part de la rutina diària de milers de mataronins que segueixen utilitzant-lo com a principal mitjà de transport per, sobretot, anar a estudiar o a treballar a Barcelona, en un viatge que, paradoxalment, dura una mica més que l’inaugural de 1848, a causa de les múltiples parades que s’hi han afegit. Cada dia més de 16.000 persones passen per l’estació de Mataró, i la línia R1 congrega una mitjana de 96.000 passatgers per jornada.

Per a tots els mataronins, en siguin usuaris o no, el tren és encara quelcom més. És una barrera que separa la ciutat del mar. El seu traçat paral·lel a la costa ha marcat el desenvolupament de la ciutat i la configuració de la mateixa d’una manera molt més determinant que cap altra infraestructura. Aquest cap de setmana se celebra a Mataró el 170è aniversari del ferrocarril amb la tradicional fira ferroviària i tot un seguit de conferències que posen en valor la història i el present del tren a la ciutat i la comarca. En paral·lel, l’Ajuntament negocia amb Adif i el govern central maneres de fer més permeable aquesta barrera per connectar la ciutat amb el seu front marítim.

El túnel de la Ronda Barceló

Les infraestructures ferroviàries mataronines van ser el tema principal que va tractar l'alcalde, David Bote, amb la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, en la visita que aquesta va fer a Mataró divendres dia 19. Bote va aprofitar per comunicar-li les peticions que l'Ajuntament vol fer a ADIF, gestor d'aquestes infraestructures. La setmana passada, a més, l'alcalde es va reunir amb la presidenta d'Adif per tractar aquestst temes. L'Ajuntament reclama dues qüestions. Per una banda, la reducció del nombre de vies a tocar de l'estació per facilitar la construcció d'un túnel que connecti la Ronda Barceló amb el Port, projectat fa més d'una dècada però encara sense concrecions. Per l'altra, la construcció d'una escullera en paral·lel al tram de la via entre Mataró i Cabrera, de cara a evitar que els temporals marítims comportin restriccions en la mobilitat dels trens. L'alcalde i la Delegada van acordar la creació d'una comissió de treball per estudiar aquests projectes, en especial amb vistes al pas subterrani. "Ens consta que ADIF està en el tema i nosaltres ajudarem en tot el possible perquè això no es refredi", va explicar Cunillera. Bote, per la seva banda, va recordar que un dels eixos del pla Mataró 2022, que dibuixa l'horitzó de futur de la ciutat, és "posar el mar en valor". En aquest sentit va assenyalar com a indispensable millorar les connexions del front marítim amb la ciutat, que sempre han tingut en la via del tren una barrera important.

Diverses de les vies que hi ha a l’estació de Rodalies i el seu entorn més immediat no es fan servir, o bé tan sols perquè s’hi ubiquin trens de reparació. Hi ha un altre espai reservat per aquestes tasques de manteniment dels combois, ubicats prop de la fàbrica de Procter&Gamble. L’objectiu de l’Ajuntament és que es traslladi allà i Adif redueixi notablement el nombre de vies existent a la zona on s’hauria de construir el túnel que ha d’unir la ronda Barceló amb el Port de Mataró. En les condicions actuals el projecte és inviable. El túnel hauria de tenir uns 300 metres, cosa que implica un cost econòmic que l’Ajuntament no pot assumir. A més, es considera una longitud del tot inconvenient per als vianants.

El projecte és clau per revifar tant el port com la Ronda Barceló i millorar la connexió entre ciutat i front marítim

El pas subterrani ajudaria molt a permeabilitzar la connexió entre la ciutat i el front marítim, en especial en un tram mancat d’aquests passos (no n’hi ha cap des del carrer Sant Agustí fins al del TecnoCampus). El túnel connectaria directament el port, una infraestructura pendent de revifar com a espai comercial i ciutadà, amb el circuit de rondes, i dotaria de centralitat la Ronda Barceló, la qual també està esperant a ser desenvolupada com a sector. Els plans en tot aquest àmbit es remunten a fa més d’una dècada (inclosa la polèmica torre de 24 plantes a la zona de la Farinera), però la crisi econòmica ho va paralitzar tot. Ara que a nivell immobiliàri torna a haver-hi moviments i els promotors truquen de nou a la porta, tant aquí com al contigu sector d’Iveco-Pegaso, comença a haver-hi pressa perquè finalment prengui forma. 

L’escullera i el passeig

Qualsevol usuari habitual de la línia R1 de Rodalies sap que aniran mal dades quan hi hagi temporal de pluja i vent. El tram entre Cabrera de Mar i Mataró és el més delicat de tots, víctima del pet d’ones directament sobre les vies, quelcom que sol provocar talls de circulació. De cara a evitar-ho, Adif ha presentat un projecte per reforçar l’escullera i protegir les vies tan properes al mar. Quelcom que facilitaria molt la vida als usuaris del tren, però que l’Ajuntament vol aprofitar perquè se’n beneficiïn el conjunt de ciutadans. Aprofitant la presentació del projecte, l’Ajuntament hi ha aportat un seguit d’al·legacions perquè, a banda de la protecció, es construeixi una escullera d'uns sis metres d'amplada, de cara a guanyar un passeig litoral per connectar també a peu els municipis de Mataró i Cabrera.

Adif ha presentat un projecte per reforçar l’escullera i protegir les vies tan properes al m

D’aquesta manera es vol fer un pas per corregir una de les grans anomalies de la comarca: la manca de connexió entre Mataró i els seus municipis colindants (Cabrera i Llavaneres) amb un passeig marítim, tallant la continuïtat que sí que es dona entre la resta de municipis costaners. Entre Mataró i Llavaneres també s’ha projectat una passarel·la en paral·lel a les vies del tren, però la idea de moment s’ha quedat en el paper.