La Residència Mare Nostra tanca les seves portes després d'estar anys amb litigis amb els veïns i l'Ajuntament de Mataró. La Fundació que gestiona l'espai havia estat fent cas omís de les sentències i inspeccions del govern local fins que s'ha consumat el tancament. Malgrat que les disputes vénen de molt abans, la sentència que acaba desembocant en el cessament de la residència data del 6 de juny de 2013, quan el contenciós administratiu de Barcelona va anul·lar la modificació i ampliació de llicència (55 places gràcies a l'adquisició d'un nou local en planta baixa) que al 2010 havia estat aprovada per l'ajuntament. Després de presentar recurs, al 2016 el Tribunal Superior de Justícia desestimava les al·legacions i obligava a ajustar-se a la llicència original. Anys d'inacció de part de la Fundació acaben amb un requeriment de l'Ajuntament l'1 de març de 2018 exigint el cessament immediat de l'activitat. El 6 d'abril la Fundació comunica que tancarà tota l'activitat residencial i negocia la possible reconversió a només ser centre de dia.

La Fundació, que desenvolupa activitat de residència des de 1981, no va tenir llicència d'activitat fins el 2009, quan va obtenir-la per a residència de 42 places amb tipologia d'usuaris residencial públic i 50 places de centre de dia. Aquesta llicència va ser impugnada pels veïns de l'edifici al 2010, però no va prosperar. Aquestes disputes no venien de nou, ja que des del 97 daten queixes veïnals relacionades amb la Fundació. Va ser un any després, al 2010, quan l'ampliació de llicència per a 55 places després que la Fundació adquirís un local desemboqués en la situació actual. Els veïnsvan recórrer i el contenciós primer (2013) i el TSCJ després (maig de 2016) van donar-los la raó.

En aquest punt, la Fundació havia d'adequar la seva activitat a la legalitat, cosa que no va fer. Al novembre de 2016 l'ajuntament va obrir un expedient per reclamar-ho, ja que en una inspecció d'ofici van veure que la residència ocupava la planta baixa, primer pis i segon amb capacitat per 55 persones residencials i 50 de centre de dia, quan la llicència de 2009 i les sentències esmentades limitaven l'activitat a les plantes baixes i primeres i 42 i 50 places respectivament.

La Fundació va presentar al·legacions desestimades per l'ajuntament a principis de 2017, mentre la Generalitat va modificar la inscripció de la Residència per adequarla amb la capacitat de places que indicava la llicència. Al març de 2017, una nova inspecció va demostrar que seguien sense adequar-se al que havia sentenciat el TSJC. La pressió sobre la Fundació era màxima: l'Ajuntament va emetre un decret per iniciar el procediment de clausura de part de la residència que no s'adequava i, d'altra banda, la comunitat de veïns va reclamar via judicial l'execució de la sentència de 2013. Fins que s'arriba al 2018, quan una nova sentència del TSJC estima que l'anterior no ha estat executada i commina al cessament, tancament i precinte de l'activitat que no s'ajusti a la llicència de 2009.

És aquí on l'ajuntament fa un nou decret per requerir aquest cessament i, a l'abril d'aquest any, la Fundació comunica a l'alcalde que s'ha informat a treballadors i residents que tancaran tota l'activitat residencial i que negocien reconvertir-se en centre de dia. També es negocia amb la Generalitat el reallotjament dels seus residents a altres centres.

"Calen més places de residència a Mataró"

L'alcalde, David Bote, va explicar sobre el cas que la preocupació actual és  la dels avis de la Fundació, que "ens consta estaven ben atesos" i que per això cal treballar amb la "reubicació de les persones agrupades al màxim possible". També va tenir paraules pels treballadors que es quedaran sense feina. Bote va recalcar que Mataró "necessita més places de residència" i així ho han demanat a la Generalitat, ja que "cada cop tenim persones més grans i que cal atendre amb més places; amb aquest tancament haurem de reforçar-ho encara més", i va posar com exemple la residència Gatassa que amb algunes obres podria acollir més gent.