Un total de 66 mataronins consten al cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Una part important són combatents de l'exèrcit republicà als fronts de Segre-Pallars i de l'Ebre, caiguts probablement l'any 1938, tot i que també n'hi ha de morts en camps de concentració i de represaliats pel franquisme ja a la dècada dels 40. Això és el que se sap dels que s'han pogut localitzar.

Dels 47 casos oberts  només hi ha 9 casos trobats. 29 no s'han pogut localitzar i 9 estan en curs

Dels 47 casos oberts, ja que familiars seus de Mataró n'han sol·licitat la cerca, només hi ha 9 casos trobats. 29 no s'han pogut localitzar i 9 estan en curs. Un dels mataronins que es van acabar localitzant és Josep Esteban, protagonista del reportatge central de la revista Capgròs d'aquesta setmana.

Aquestes són les dades que es van facilitar ahir dijous durant la presentació a Mataró del Programa d’Identificació Genètica de Desapareguts durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista. L'acte va tenir lloc a l'Espai Gatassa i el va conduir la Subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat, Mireia Plana. Un instrument científic que ha de servir per millorar notablement els resultats de la recerca que la Generalitat duu a terme de les persones que figuren al cens a petició de les seves famílies.

A Mataró s'hi van instal·lar dos hospitals militars l'any 1938, on hi van morir 178 soldats, entre ells 49 brigadistes internacionals, que van ser enterrats als Caputxins

Plana també va explicar que des de principis de l'any 1938 es van establir a Mataró dos hospitals militars gestionats principalment per Briades Internacionals. El nombre d'atesos va augmentar molt arran de la batalla de l'Ebre. Els combatents a qui no es podia salvar la vida eren enterrats al cementiri dels Caputxins, on es van haver d'obrir dues fosses comunes. Es tenen dades d'una d'elles, que feia 15 metres de llargada per 2,4 d'amplada i 4 o 5 de fondària, i es va situar en un indret del cementiri vell de Mataró anomenat La Plana. Un total de 139 soldats catalans i espanyols i 49 brigadistes internacionals van morir als dos hospitals militars situats a la capital del Maresme.

IMG 20170223 191325

Presentació del Programa d'Identificació Genètica, a Mataró

El programa d'identificació genètica

El Programa d’Identificació Genètica l'ha establert la Generalitat per constituir una base de dades amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts; una base de dades amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades; i establir les relacions de parentiu i determinar identificacions personals de les restes.