Mataró recorda la seva història per no repetir casos com el de Paquita Pla

Recordar per evitar que es repeteixin injustícies com la que ha patit Paquita Pla, que amb només 19 anys va perdre una cama en un dels bombardejos de la Guerra Civil a Mataró i fins ara no ha pogut ser reconeguda com a víctima de guerra. L’acte d’homenatge que es va retre a aquesta mataronina dimecres, dia 12, al casal de la gent gran del Parc, va servir també per reivindicar la necessitat de recuperar la memòria històrica per "conèixer les coses que han passat i lluitar perquè no tornin a passar". Aquestes paraules de l’alcalde, Joan Antoni Baron, sintetitzaven la idea que minuts abans havien transmès també l’històric militant socialista Francesc Tristany, la historiadora Margarida Colomer i el net de Pla, David Morgades, que també van intervenir a l’acte.

Pla, que actualment té 88 anys, va ser el centre d’aquest emotiu homenatge amb el qual la ciutat també va voler recordar totes les víctimes dels bombardejos que van tenir lloc a Mataró durant la Guerra Civil. A la capital del Maresme van morir en aquests bombardejos 17 persones, mentre que al conjunt de la comarca les víctimes mortals van sumar un total de 80, a les quals s’han de sumar les persones que, com Paquita Pla, van sobreviure a les ferides. Són algunes de les dades que va donar durant la seva intervenció la historiadora Margarida Colomer, autora entre d’altres d’un reportatge sobre el cas de Paquita Pla que va sortir publicat a Capgròs.

Colomer, que va relatar el periple d’aquesta mataronina des del moment en que va perdre la cama fins la seva fugida a l’exili i retorn a Catalunya, va insistir en què les víctimes dels bombardejos “també són víctimes de guerra” i va explicar que els bombardejos es feien servir com a tàctica per atacar la rereguarda “i desmoralitzar-la”. Colomer també va voler recordar, un per un, els noms de tots aquells que van resultar morts en els bombardejos a la ciutat, i va celebrar que finalment s’hagués pogut dur a terme un reconeixement a tots ells a partir de la figura de Paquita Pla. El seu net, David Morgades, va explicar tot seguit que amb aquest acte, promogut per diverses entitats de la ciutat, hi havia la voluntat de “recuperar la memòria per evitar els mateixos errors i reparar els que s’ha comès”.

L’alcalde, per la seva banda, va recordar que hi havia tota una generació “marcada definitivament” per la Guerra Civil que va saber “arremangar-se i posar-se a treballar” per “obrir noves vies al progrés i a la llibertat, amb la feina i esforç”. Baron també va fer una crida a la “conciliació i a la convivència per sobre de disputes ideològiques” abans d’agrair “a aquesta generació de lluitadors tot el que han fet per nosaltres”.

Paquita Pla, que va seguir tot l’acte acompanyada per Baron, Morgades i els portaveus de tots els grups municipals de l’Ajuntament, entre d’altres representants de les entitats promotores de l’homenatge, va ser obsequiada amb un ram de flors i un quadre commemoratiu. Durant l’homenatge es van projectar dos vídeos, un amb fotografies de la Guerra Civil a Mataró, i l’altre amb una entrevista a Paquita Pla efectuada pels membres de la Fundació Vilaseca, en el qual recordava el seu pas com a treballadora per la fàbrica de Can Marfà. L’acte es va cloure amb l’actuació del grup d’havaneres del casal de la gent gran del Parc.