Mataró ha deixat enrere un any 2017 convuls, amb una situació política explosiva que ha acabat tenint importants implicacions a la ciutat. No només perquè ha trencat el pacte de govern establert entre PSC i CiU, sinó perquè la crisi a l’executiu ha paralitzat bona part de l’acció de govern durant força mesos. Això ha fet que força temes quedessin sobre la taula, pendents de resoldre o, com a mínim, de començar a encetar-los. Aquest 2018 Mataró té molts reptes, com ara l’àmbit comercial (Mataró Parc i el comerç del centre) o de salut (definir el sociosanitari i el nou CUAP9), passant pels nous equipaments culturals, el futur del Port o el treball en barris com Cerdanyola. Els repassem en aquest informe. 

El futur del Port de Mataró

El Port de Mataró és l’eterna promesa de la capital del Maresme. Un espai que tothom veu clarament desaprofitat, però que ningú hi troba solució. Des de l’anterior govern de CiU es va suggerir que el port estava en mal estat perquè les concessions estaven a punt d’acabar i ningú volia invertir en renovar l’espai si després no tenien la concessió assegurada. Fals. Es van avançar els tràmits i el resultat va ser un fracàs: el 96% d’amarratges i el 88% dels locals no s’havien renovat. Ara hi ha en marxa un pla estratègic fins a 2030 que vol revitalitzar el port des de la vessant nàutica i comercial. Però calen concrecions. La planificació parla de més de cent milions d’euros d’inversions, tot i que tenen trampa: la gran majoria i les més importants depenen del sector privat. I per tant no estan assegurades. Es vol realment crear un pol d’atracció com cal des del mar a la capital del Maresme? Perquè si la resposta és afirmativa, el que cal és detallar millores reals per l’espai des del propi consorci, format per Generalitat i Ajuntament.

Mataró Parc i el comerç del centre

Una patata calenta sobre la taula de l’Ajuntament: l’ampliació del Mataró Parc. El consistori ha de resoldre aquest 2018 a favor o en contra d’aquest projecte, que segons l’operador comercial pot generar centenars de llocs de treball i augmentar notablement l’oferta comercial de la ciutat, però que topa amb dificultats urbanístiques evidents. Al final, però, és una qüestió de voluntat: si l’Ajuntament creu en les bondats del projecte, s’asseurà amb els responsables de Mataró Parc i hi trobarà una sortida. Si considera que pot ser perjudicial per a la resta del comerç de la ciutat, l’aturarà. El problema és que a dia d’avui el consistori no ha definit encara una postura en aquest sentit. Mentrestant, des del comerç urbà li demanen accions de cara a revitalitzar la situació al casc antic, afectada per la marxa de comerços emblemàtics i de grans marques. Aquest 2018 s’ha de plasmar el concurs d’idees per donar un nou impuls al casc antic que ha convocat el consistori, i el principal repte és que aquest nou pla, com tants altres en el passat que anaven en aquesta línia, no quedi de nou en paper mullat.  

mataró parc

La situació política

El PSC afronta el darrer any i mig de legislatura governant la ciutat en solitari, amb tant sols sis regidors, després d’haver trencat el pacte de govern amb CiU. Una situació a priori molt complexa de gestionar, en primer lloc perquè governar tota una ciutat de 125.000 habitants com Mataró tan sols amb sis regidors sembla ben difícil (com arribar a tot?); i en segon lloc, perquè són sis d’un total de 27 regidors. Així que la dificultat per poder tirar endavant acords de Ple serà màxima. Però de moment el govern socialista en minoria ja ha aconseguit aprovar les Ordenances i, inicialment, el Pressupost de 2018. Un govern en minoria és dèbil quan l’oposició és capaç d’articular-se i posar en evidència aquesta situació de debilitat de l’executiu, però a Mataró encara està per veue que això pugui passar. La moció de censura que va proposar CiU no va trobar suports suficients ja que el fet de donar suport a que se celebri un referèndum per la independència, la idea que unia els partits que teòricament s’hi havien de sumar, no és suficient com per articular una alternativa. Mentrestant, el PSC pot trobar suports puntuals però suficients en partits com el PP o C’s, i el propi grup de CiU ho tindrà complicat per votar en contra d’accions de les quals, durant dos anys, n’ha estat partícipi com a membre del govern. 

El turisme a Mataró

El turisme creix, i ho fa de manera progressiva any rere any. La temporada s’allarga més enllà de l’estiu i els (pocs) hotels que hi ha a la ciutat tenen una alta ocupació. Mataró es troba en una zona privilegiada: ben a prop de Barcelona, amb bona connexió i molts i molts metres de platja. A més, cada vegada hi ha un interès creixent en activitats culturals com les visites guiades per tota l’arquitectura modernista, la Nau Gaudí o la Capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria. Però Mataró vol realment ser un espai turístic de primer nivell? Té el potencial i les eines necessàries, però com acostuma a passar amb al ciutat potser no té la suficient voluntat (no política, o no només, sinó també com a societat). Quines activitats hi ha al mes d’agost per atraure el turisme un cop acabades les Santes? Quins projectes de ciutat poden arrossegar visitants una setmana de tardor o de primavera? Aquestes són les preguntes que cal respondre i els reptes que es vol abordar si el turisme ha de ser un actiu important per la ciutat.

turisme

Posicionar-se al mapa

Relacionat amb el turisme i l’últim punt que genera dubtes, i per tant un repte de ciutat, hi ha la idea de “posar Mataró en el mapa”. Durant l’anterior govern de CiU es va traduir aquest concepte en la Festa al Cel. Un esdeveniment que acostava milers de visitants a la ciutat durant un cap de setmana i permetia que Mataró sortís als titulars dels diaris nacionals i als canals de televisió catalans i de l’Estat. Però després d’un primer any de Festa al Cel amb el govern sociovergent, al següent es va cancel•lar en no aconseguir la inversió privada necessària. Des de llavors no hi ha hagut cap alternativa de pes que hagi redirigit els esforços i els diners que es tenien per aquest esdeveniment. Ha quedat demostrat que la ciutat té espais i capacitat organitzativa per liderar projectes de ciutat que donin a conèixer el municipi. Quins? Aquest és el veritable problema. Buscar quelcom lligat al territori i que no sigui un bolet aparegut del no res (la Festa al Cel, al cap i a la fi, estava aquí però se seguirà fent a qualsevol altre indret) hauria de ser una de les prioritats de ciutat. 

Les necessitats en salut

La salut ha estat un dels problemes constants a Mataró i al Maresme per l’herència ja coneguda per tothom: Consorci infrafinançat des de l’inici i un deute històric que s’arrossega però no es paga. 2018 ha d’encarrilar dos elements que milloraran la qualitat de la sanitat pública i per tant són necessaris pel territori. Per una banda, El CAP d’Urgències  amb traumatologia, analítiques i pediatria s’ha d’instal•lar i estar en funcionament a principis de 2019. Perquè això es compleixi cal que les obres comencin aquest 2018. S’instal•la a les antigues oficines de tresoreria de la Seguretat Social, a tocar del CAP del Camí del Mig, i s’ha d’estar a sobre perquè no hi hagi cap contratemps. L’altra va per llarg: el nou sociosanitari que ha de ser una realitat en tres o quatre anys però que precisa de concrecions: 2018 ha de ser l’any en el que es decideixi on, quan i com es començarà a construir. S’ha de deixar enrere les bones voluntats i arrencar compromisos ferms i escrits sobre els passos a seguir. Amb això, com amb moltes altres temes de l’àmbit sanitari, fa temps que es va tard.

Cerdanyola i les inversions

El barri de Cerdanyola serà un dels grans protagonistes de la ciutat aquest 2018, tal i com Rocafonda ho ha estat en l’any que hem deixat enrere. Bona part de les inversions previstes per al curs actual se centraran en el barri amb més habitants de la ciutat, que presenta una sèrie de mancances a nivell urbanístic, social i d’equipaments que es vol resoldre amb un pla integral que s’esta començant a el•laborar, i que compta amb la veu del teixit social d’aquest sector. El pla haurà d’incidir en qüestions com el complex panorama socioeconòmic (és un barri de rendes baixes i un elevat atur), la inseguretat que es viu en algunes zones, les patologies dels edificis d’habitatge més antics, la manca d’aparcament, les reiterades peticions veïnals de més equipaments socials i esportius, o els problemes de brutícia i desordre. Per compensar-ho, el pla vol potenciar els punts forts de Cerdanyola, com ara un teixit comercial potent, una gran quantitat d’entitats actives, el sentiment de pertinença dels seus habitants o el fet de ser el barri més jove de la ciutat. 

cerdanyola