Joan Jubany estudia segon d’ESO al Damià Campeny i, a diferència de la major part dels seus amics, ell pot dir que la seva assignatura preferida són les matemàtiques. Fa només uns mesos va aconseguir fer-se amb el tercer premi de la prova Cangur 2017, un concurs preuniversitari de matemàtiques organitzat en més de 30 països amb l’objectiu d’acostar la matèria als més joves i despertar el seu interès. El nivell de primer d’ESO, al qual s’hi va presentar Jubany, és el que compta amb més participants: més de 20.000 nens i nenes. 

“El meu professor em va proposar si volia presentar-me i jo no vaig dubtar”, afirma Jubany. Aquest mataroní de 13 anys recorda que la prova constava de 30 preguntes tipus test amb cinc respostes diferents. “Quan vaig sortir de la prova no pensava per res del món que quedaria tercer”, assegura Jubany, que fins i tot explica que “tampoc la vaig preparar molt abans, de fet ni recordava que era aquell dia”. Però sí que recorda el moment que li van comunicar la nota: “Ens van trucar a casa per explicar-ho i quan em van dir el resultat em vaig emocionar molt”. 

Gràcies al resultat aconseguit a la prova Cangur, aquest mataroní ara ha aconseguit passar les proves d’accés a l’Estalmat. Es tracta d’un projecte de detecció i estímul del talent precoç a les matemàtiques que es desenvolupa en tot l’Estat Espanyol. “A partir d’ara cada dissabte he d’anar a la Facultat de Matemàtiques i Estadística a Barcelona, allà faig 3 hores de classe i m’expliquen continguts diferents que no faig en el dia a dia a l’institut”, apunta Jubany. 

Des de ben petit 
Jubany reconeix que el seu interès per les matemàtiques li va des de ben petit: “Recordo que ja a primer de Primària m’ho passava bé fent el quadernet de l’assignatura i a casa avançava les pàgines que ens deien de deures”. Un interès que aquest mataroní ha mantingut a mida que anava pujant cursos escolars. Dins de cada problema, ell hi troba una oportunitat. “Les matemàtiques em diverteixen”, afirma i afegeix que “com són problemes complicats, t’has d’esforçar i que sempre hi ha un objectiu”. La part que més li agrada són les equacions amb incògnites i, la que menys, el càlcul ràpid i memoritzar les taules de multiplicar. 

En Joan sap que la majoria dels nens de la seva edat no tenen gaire interès en una assignatura com les matemàtiques, però ell assegura que és una matèria fonamental. “Les matemàtiques et donen un cert marge i una facilitat a la vida quotidiana”, assegura i apunta que “al final et serveixen per a qualsevol cosa, perquè tot sempre té darrere una base matemàtica”. Ell, per exemple, reconeix que les posa en pràctica per calcular el temps que necessita per arribar als llocs i l’hora que ha de sortir de casa. 

Jubany té clar que vol seguir formant-se en aquest camp, i aspira alt. “De petit el meu padrí em va explicar què era el CERN i que allà tenien un accelerador de partícules molt gran”, comenta. I conclou: “sempre he pensat que m’agradaria poder treballar allà a Ginebra, almenys vull intentar-ho”.