Poques coses són immutables, fins i tot aquelles que semblaven tradicions absolutament arrelades. Per exemple, l’hora de gastar-se un bon feix de bitllets en els llibres de text per als nostres fills, coincidint amb la tornada a l’escola. Avui en dia molts centres educatius han optat per abandonar progressivament el llibre de text, com a mínim el tradicional. Parlem amb tres escoles mataronines que ens expliquen els seus motius.


Preparar el teu propi material

A Germanes Bertomeu han deixat enrere els llibres de text pel seu cost i per evitar uniformitzar el treball a l’aula

A l’escola Germanes Bertomeu, al barri de Rocafonda, el sistema era fins fa uns anys ben tradicional: l’AMPA del centre feia la comanda dels llibres escollits per la direcció i les famílies els adquirien. “Però sovint ens trobàvem que de 20 o 25 alumnes de l’aula, només 10 els tenien tots”, recorda el director de l’escola, Pere Màrmol. La situació socioeconòmica de moltes de les famílies de la comunitat educativa ho feia complicat. Van provar amb els llibres “socialitzats” (o dit d’altra manera, reciclats) que fossin propietat de l’escola i s’anessin reutilitzant, però aviat quedaven obsolets i en mal estat.

“Preparem les nostres pròpies activitats perquè resulta molt més motivador per a l’alumne”

Un altre problema que els i les mestres de Germanes Bertomeu es trobaven treballant amb el llibre de text a l’aula era que plantejar una única activitat per a tot el grup classe, la que marcava el llibre, era contraproduent. “D’aquesta manera resultava molt difícil respectar els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat”, destaca Mármol. Davant de tot plegat, en els darrers cursos el professorat ha apostat per preparar material propi, amb activitats creades per ells mateixos, que es vinculin més als interessos dels infants, als projectes que s’estiguin treballant a l’aula, a les festes que celebra l’escola, a l’entorn del centre... “Aquest sistema és molt més motivador per a l’alumne”, recalquen des de direcció. I també més complex per al mestre, que ha de dedicar molt més temps (“aquelles hores fora d’aula que ningú veu”, diu Màrmol) a preparar les classes. 


Cap a l’ordinador, la pissarra digital i el ‘Moodle’

A l’institut Mar Mediterrània aposten per llicències digitals i per “treure’s de sobre el pes” que suposa el llibre de text

“No pensem pas que el llibre de text sigui horrorós, de fet avui les editorials fan coses boníssimes”, relaten des de l’institut-escola Mar Mediterrània (antic Tomàs Viñas). En aquest centre del barri de Cerdanyola no reneguen pas d’aquest tipus de material, però apunten que per la seva tipologia d’alumnes (el seu es considera un centre educatiu “de risc”, i s’hi fa la sisena hora), es tracta d’un mètode que pot ser “massa dens i feixuc per a ells”. Per això han buscat alternatives. Demanen sempre la llicència digital als editorials, cosa que els permet projectar en pantalla el contingut dels llibres, enlloc de fer que cada alumne disposi del seu. Ara que obren una nova etapa a secundària, hi tenen previst treballar amb ordinadors portàtils, i els professors hi presentaran el material utilitzant la plataforma digital Moodle, molt popular en l’àmbit pedagògic.

 “Als pares no els agrada gens veure que han comprat un llibre de text i que a final de curs encara està a mig fer”

El cost del llibre de text també ha estat una qüestió que s’ha posat sobre la taula. Malgrat que en la majoria de cursos estava socialitzat, a primer i segon de primària suposava una despesa d’uns 140 euros per cada família, un preu força car. “També passa que durant el curs el llibre és com un pes a sobre, del qual no te’n pots sortir, i als pares no els agrada veure que l’han comprat i que al final de curs en queda la meitat per fer”, relata Marta Casas, cap d’estudis del centre. Per tot plegat el llibre de text va quedant progressivament arraconat. “Al final tot ho fas per millorar els resultats pedagògics”, resol Casas.


Els llibres com una eina més, però ni l’única ni la principal

L’escola GEM considera que les eines d’aprenentatge van molt més enllà dels llibres en si

“Estem lluny de l’antic sistema de llibres, són un material encorsetat i amb poca flexibilitat; tot i això segueixen sent útils com a referència i no els hem oblidat”, explica Montse Paradeda, directora del GEM, un dels centres que més ha rebaixat l’ús dels llibres de text. Per ells, compten com a material escolar “totes les eines que es fan servir en l’aprenentatge”, i això “va més enllà dels llibres: el material que fem servir és de pròpia creació, contingut propi i metodologies pensades en el treball cooperatiu”. En aquesta descripció el llibre té “un paper de suport”, però altres sistemes com la plataforma digital Moodle estan guanyant terreny en l’aprenentatge que es porta a terme al GEM des de P3.

“El material que fem servir és de pròpia creació, contingut propi i metodologies pensades en el treball cooperatiu”

A mesura que els alumnes creixen s’integren nous sistemes com les tauletes que les famílies compren a Primer d’ESO i que ha de durar quatre anys. “El més important no és l’eina sinó l’ús que se’n fa, i per això busquem un equilibri”, explica la directora, que afegeix: “L’escola ha d’estar oberta a noves tecnologies sense oblidar les de tota la vida. Els llibres tenen la seva raó de ser en un context i s’han de fer servir quan són necessaris, i el mateix passa amb l’ipad. Tot té el seu moment i la seva utilitat”.

 

da.