La seu de PUMSA a l'Edifici de Vidre
La seu de PUMSA a l'Edifici de Vidre

Més de la meitat dels crèdits que demana l'Ajuntament són per pagar actius de PUMSA

La capacitat inversora de l'Ajuntament augmenta aquest 2017 però la situació econòmica de l'empresa municipal d'urbanisme segueix condicionant molt

La situació econòmica de l'Ajuntament està millorant i l'Ajuntament és optimista en la previsió de reducció d'endeutament i de capacitat d'augment de les inversions en els propers anys. Però Pumsa segueix sent encara una rèmora. Dels 13,8 milions d'euros que el consistori ha demanat com a préstecs bancaris aquests 2017, més de la meitat (7,5 milions) es destinaran a la compra d'actius de l'empresa municipal, de cara a poder equilibrar-ne els comptes. És a dir, que PUMSA encara condiciona de manera molt important la capacitat inversora de l'Ajuntament.

Dels 13,8 milions que s'han demanat com a préstecs bancaris, 7,5 són per a comprar actius de PUMSA

Aquesta és una de les dades que es va donar a conèixer dimarts dia 7 en la presentació de l'Observatori del deute, una web que mostra l'estat del deute i de l'Ajuntament i de les empreses que en depenen, amb l'objectiu d'oferir informació de manera transparent tant a la ciutadania com als creditors. Aquest 2017 el pressupost de l'Ajuntament -aprovat inicialment- preveu multiplicar per 15 les inversions, però dels 17,8 milions d'euros previstos, la meitat es destinen a la compra d'actius de PUMSA i a pagar la factura del Rengle. L'Ajuntament, en definitiva, acaba endeutant-se per comprar actius d'una empresa que en realitat li pertany.

Deute de 200 milions d'euros

En tot cas, el govern municipal defensa que el panorama econòmic de l'Ajuntament és prou positiu. El consistori ha acumulat un deute molt important en els darrers anys però curs rere curs el va reduint, "gràcies a un exercici brutal de contenció i control pressupostari", segons va dir el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. El deute del grup Ajuntament (el consistori i les empreses PUMSA, Aigues de Mataró, EPE TecnoCampus i Porta Laietana, entre d'altres) suma un deute de 200 milions d'euros. El rati d'endeutament viu és del 96,20%, força per sota del topall màxim (110%) que estableix l'Estat. El govern confia que a finals de mandat se situï al voltant del 75 o 80; com més baix, més fàcil ho té un consistori per demanar crèdits i poder fer front a inversions.

 

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive