Estocolm va ser el destí de Francesc Romero, un mataroní de 46 anys que va marxar buscant una millor conciliació de la seva vida familiar i laboral. La seva dona és sueca, fet que també va influir en la decisió d’escollir Suècia com a país d’acollida. La parella ja havia viscut a Mataró uns anys i tenien un fill, en Leo, però ambdós necessitaven trobar una feina que els permetés gaudir el màxim possible del petit. I així ho van fer a l’estiu de l’any 2010, quan van emprendre una nova vida lluny de Mataró. Des de llavors, en Francesc treballa en una escola de secundària a Estocolm com a professor d’anglès i espanyol. ”Gaudeixo d’una gran qualitat de vida, ja que puc fer la meva feina de professor però a la vegada tinc prou temps lliure per cuidar i gaudir del meu fill petit durant aquests anys que passen molt ràpid”, afirma. També li queda temps per a l’esport i la lectura”. 

Per què vas marxar? 
La meva dona és sueca, ja havíem viscut set anys a Mataró i en feia tres que havíem tingut el nostre fill. Ella havia intentat trobar feina de mitja jornada per poder conciliar la vida familiar i laboral Sabíem que a Estocolm, tot i treballant la jornada sencera, era possible aquesta conciliació. Jo  també volia gaudir del meu fill. Per motius de treball no podia fer-ho com ho desitjava. Era propietari d’una escola d’idiomes. 

T’has adaptat bé? 
L’adaptació va ser molt positiva ja que a l’any 2000 ja havia viscut mig any a Estocolm i havia passat molts estius i nadals abans aquí. Per tant, coneixia prou bé la cultura, els costums i els contrastos a nivell de climatologia entre l’estiu i l’hivern. Pel que fa a nivell laboral, molt bé. Aquí a Suècia els comerços acostumen a tancar a les 18h i la gent d’oficina plega cap a les cinc de la tarda. 

Què és el que més t’ha sorprès? 
M’agrada viure a una capital i alhora tenir la sensació de disposar de la natura al meu voltant en tot moment. El verd, l’aigua i els espais amples que et donen una tranquil·litat d’esperit i sensació que el temps s’alenteix.

Quines són les diferències o contrastos que més has notat?
N’hi ha molts. La cultura sueca més tolerant i oberta tant pel que fa al paper de la dona en la societat civil i religiosa com en el tema de l’orientació sexual i del respecte a la individualitat de la persona i la seva dignitat. La nostra cultura llatina és més gregària i l’èmfasi radica més en la família i els amics, i no tant en l’individu. En un primer moment (com el cas d’un nouvingut) potser és més fàcil sentir la proximitat i calidesa de la gent. A Suècia les necessitats bàsiques que se li poden concedir a un nouvingut en quant a ajuts i drets bàsics estan molt per sobre. 

Alguna anècdota? 
Com a amant del tennis que sóc, vaig gaudir de la possibilitat de disputar un partit amistós amb un dels mites suecs i mundials del tennis, com és en Björn Borg, ja que vaig ser professor d’espanyol del seu fill petit.

Què trobes a faltar?
El que es fa més dur, a part de tenir la família lluny, són les hores de foscor entre novembre i març. Són quatre mesos on es viu molt de portes en dins, ja que la temperatura no és sempre la més agradable i la manca de llum provoca un cert cansament o una ralentització dels ritmes vitals a l’espera de la primavera, on novament el cos comença a activar-se. Trobo a faltar aquestes hores més de llum a l’hivern que tenia a Mataró i també la gastronomia, la varietat de productes i a uns preus més assequibles. 

Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà? 
Em trobo molt bé i sóc feliç a Estocolm, tot i trobar molt a faltar a la meva família. Per això, de moment les meves prioritats hi són aquí dalt. Però les circumstàncies poden canviar i aleshores no sé si tornaria a Mataró o potser buscaria un altre lloc.