“Vaig arribar en una època d’esperança a un país que tenia ganes de tot”

Dennis Akers va arribar a Mataró l’any 1988 per treballar a l’acadèmia International House de Mataró, la seva feina fins ara que tot just s’ha jubilat. Dennis va néixer a Londres ara fa 65 anys. Allà va estudiar periodisme i teatre a la universitat. “En aquella època la situació era bastant difícil a Anglaterra i vaig pensar en la idea de formar-me per ensenyar anglès i marxar fora”, apunta i afegeix que “Barcelona llavors ja tenia un atractiu especial”. Dennis recorda els seus inicis i explica que “quan jo vaig arribar aquí, Espanya encara no formava part de la Unió Europea i, per tant, jo vivia de forma il·legal” i afegeix que “és curiós pensar que ara és el Regne Unit el que està fora, un gran error”.

“Mai he estudiat castellà, però l’he après llegint ‘El Jueves’ i parlant-lo cada dia

En arribar, Dennis primer va estar vivint a Barcelona, on va estudiar el curs d’ensenyament d’anglès i va començar a treballar en una escola, però, de seguida, va començar a treballar i a viure a la capital del Maresme. Durant tots aquests anys a la International House, primer va començar com a professor, després va passar a ser director d’estudis i finalment director del centre. 

Et va costar adaptar-te?
Òbviament em va costar l’idioma, perquè no sabia res. Mai he estudiat castellà, però l’he après llegint la revista El Jueves i parlant dia a dia amb la gent. El català, en canvi, l’entenc però em costa parlar-ho. A part de l’idioma no em va costar gens adaptar-me. Si vens amb vibracions positives, t’adaptes. 

I des de llavors, no has deixat d’ensenyar anglès.
Em vaig jubilar fa un mes i mig i és una feina que m’ha agradat molt. Les classes eren molt divertides i ens ho hem passat molt bé. Jo estic molt satisfet. De fet per a mi era un treball entre cometes, perquè ho considerava més com un plaer. Han sigut molts anys i ara vagi on vagi la gent em reconeix constantment. Això inclús és perillós, perquè he de comportar-me sempre! 

Què et va sorprendre en arribar?
Quan jo vaig arribar era considerat il·legal i tenia una por tremenda a la policia. Abans tot era més dur i molt diferent, però les coses van canviar brutalment. Catalunya i Espanya es van posar a nivell europeu molt ràpid. Jo vaig arribar en una època d’esperança a un país que estava amb ganes de tot. 

Quines diferències vas notar?
Sobretot el clima, el qual és un dels principals atractius d’aquí. Al Regne Unit, en canvi, no pots viure tant a fora, tothom està a les cases i tot és més tancat. A nivell cultural o social crec que cada país té els seus trets específics i les seves coses millors o pitjors, però no m’agrada jutjar-ho. 

Què trobes a faltar del teu país?
Sobretot els amics que vaig deixar allà, tot i que ara molts també estan a altres països. M’agrada anar-hi de tant en tant perquè Londres és un lloc fantàstic, però viure allà és caríssim. El que potser trobo a faltar del país és l’idioma propi. Hi ha coses que, encara que entengui el català, no és el mateix. El mateix passa amb l’humor, que és un aspecte més cultural de cada país que de llenguatge. 

Què t’agrada de Mataró?
El primer cop que vaig arribar a Mataró em vaig espantar perquè tot semblava molt decadent comparat amb Barcelona. Era molt estrany, sorties de treballar i buscaves algun lloc per menjar i només hi havia 2 o 3 pizzeries. Ara ha canviat totalment. Mataró és una ciutat completament diferent: moderna, amb un parc central nou fantàstic, amb la muntanya i la platja al costat, amb bona comunicació amb Barcelona.... Hi ha molt bona qualitat de vida. 

Quins són els teus plans de futur?
Vull viatjar i tinc diferents interessos en ment. M’agrada molt la fotografia, escriure teatre i altres coses com feia abans i també vull aprendre a dibuixar. A més, m’agradaria poder ensenyar en benefici de la gent que no pot pagar-se unes classes.