Rossano va arribar a Barcelona provinent de l’illa de Cerdenya, a Itàlia, quan tenia 28 anys. Havia anat a fer un Erasmus d’Econòmiques a Amsterdam després d’estudiar ala Universitat de Milà i, en acabar, va venir a Catalunya per un curs d’idiomes durant l’estiu i reforçar el seu castellà. Primer va estar vivint a Barcelona, on tenia uns amics, i saquí s’ha quedat fins ara. En només tres mesos va trobar la seva feina com a financer. De mica en mica va anar formant la seva vida a Catalunya i així ho ha fet fins ara, 12 anys més tard. Després de conèixer a la seva actual parella, una noia mataronina, i tenir una filla, van instal·lar-se a la capital del Maresme. A Mataró, Rossano té tot el que necessita, tot i que ara està a l’atur i busca feina. 

Com van ser els inicis? Et vas adaptar bé?
I tant, em vaig adaptar de seguida. Catalunya i Itàlia tenen cultures molt similars. A més, com els primers anys vaig estar vivint a Barcelona, allà hi ha un ambient molt més internacional i dinàmic. Això em va ajudar bastant a què fos molt més fàcil l’adaptació. 

I el català com el vas aprendre?
Vaig venir per reforçar el meu castellà, però ja coneixia de l’existència del català. Aquest no el vaig estudiar però sí que el vaig aprendre parlant amb la gent i en el meu dia a dia. A més, la meva família per part de la meva dona és catalana, i això ajuda molt.

Què et va sorprendre en arribar?
Em va sorprendre molt la qüestió catalana. No pensava que el sentiment de la població era tan fort ni que estava tan difós. Quan vaig arribar, em vaig adonar que tothom ho vivia de forma molt intensa i que era un tema molt present dins del dia a dia de la gent. Cal tenir en compte que fa 12 anys a nivell internacional tampoc arribava tan lluny la notícia catalana, ara els nouvinguts sí que tenen les idees més clares. 

Quins contrastos has notat en el país respecte a Mataró?
A Cerdenya tot és poble i, com a tal, hi ha més el costum de què la gent tingui una actitud molt més oberta i de parlar amb qualsevol persona. Un altre contrast és l’eficiència que hi ha a Catalunya de tot i la cultura i dedicació al treball que té la gent. Aquí hi ha una situació molt més dinàmica del món del treball, en canvi allà és molt més estable en el sentit que la gent acostuma a tenir un treball per a tota la vida. Malgrat això, les taxes d’atur entre els joves que comencen a buscar feina ara són molt més elevades que aquí. 

Què t’agrada més de Mataró?
Mataró és una ciutat molt vital que té una dimensió molt equilibrada entre el que ofereix i com de gran és la ciutat. A nivell d’activitats socials i serveis l’oferta és genial i la gent viu molt les tradicions populars. Què milloraria? El transport intern amb bicicleta, donar una mica més de vida a tot el Centre, i que es valori molt més el Parc Central.

Què és el que trobes a faltar més de Cerdenya? 
Tot. Les olors, la terra, els amics, la família... De fet, vaig més d’un cop a l’any cap a allà. Sempre trobes a faltar coses, malgrat que aquí estigui molt bé i tingui de tot. La gent és molt maca, la naturalesa, i el fet que les tradicions populars catalanes siguin molt arrelades. A mi m’agraden molt les tradicions, i aquí estic molt ben servit.

Quins plans de futur tens?
M’encantaria fer vida en els dos llocs per igual, a Mataró i a Cerdenya. A veure si el temps em depara un futur amb més mobilitat i que agafar un avió sigui molt més senzill per a tothom. De moment, però, em quedo aquí. Amb dona, una filla i una segona en camí i amb la bandera catalana penjada al balcó. És una ciutat més atractiva i que aglutina més talent. No obstant, la meva residència és a Mataró!