Suïssa va ser el destí de Josuè Torres. Un mataroní enginyer electrònic de professió que, al gener de l’any 2012, va decidir trencar amb la rutina i endinsar-se en l’aventura de fer vida en un altre país. Ho va fer acompanyat de la seva dona, amb la qual just s’acabava de casar. Des de llavors Josuè viu a Baar, una ciutat i comuna suïssa del cantó de Zug. Allà hi treballa com a Project Manager per  ABB, tal com explica: “gestiono el desenvolupament de nous productes des del concepte fins a la industrialització”. Després de més de 5 anys a terres suïsses, aquest mataroní ha sabut adaptar-se a la cultura del país i assegura que està satisfet de viure una experiència que li està fent créixer com a persona en tots els sentits. 

Per què decideixes marxar?
L’any 2011 la meva dona i jo ens vam casar. Després d’això i de replantejar-nos la nostra vida, vam decidir que marxar fora seria una experiència personal molt enriquidora. A això se li va sumar un motiu més, l’inici de la crisi, que semblava indicar que podríem tenir dificultats en les nostres carreres professionals. I dit i fet, des del gener del 2012 vam començar a viure a Suïssa. 

Com definiries l’experiència?
L’experiència està sent molt enriquidora, és un canvi gegantí. Canviar el teu lloc de residència a un altre país, un altre idioma, una altra cultura, una altra manera de fer i entendre les coses... tot això et desafia a tu mateix desestabilitzant la teva comoditat i situació de confort i creant-te dificultats noves on les coses més insignificants poden ser tota una aventura. Això et fa créixer com a persona i, sens dubte, et fa ser més espavilat del que eres abans. 
 
Què t’ha sorprès del país d’acollida?
Suïssa és un país molt interessant des de tots els punts de vista. És una excepció en tota regla en el món en què vivim. És cert que és un país on no passa res, i on es podria arribar al llindar de les absurditats en les notícies local. Tot està tan ben planificat i perfectament controlat que això aboca a una perenne felicitat pacífica. Tot això fa que els habitants d’aquí acabin tenint una personalitat naïf, infantil i que, davant la mínima dificultat que hagin d’enfrontar, pugui arribar a ser un problema i fins i tot un drama. 

Quines diferències has notat?
La principal diferència que he percebut és el civisme extrem que tenim a Suïssa. Aquest civisme arriba fins a tal punt que, com a exemple, no es permet passar l’aspirador els diumenges per no molestar els veïns, o està prohibit fer soroll a partir de les 19h de la tarda. En general hi ha un gran respecte pel silenci i les persones, així com molta educació. 

Què trobes a faltar?
Al final el que més trobes a faltar són els moments amb la família i els amics. Petites coses que abans podrien semblar banals, però que ara en la distància prenen molt més valor. El vermut abans de dinar, veure un partit de futbol compartint tapes i birres amb els amics... de tots aquests moments t’enrecordes quan estàs tan lluny. 

Penses tornar aviat?
Sincerament sí que pensem en tornar, però no ho tenim previst en un futur immediat. Tot i que vaig prometre a la meva mare que tornaríem tan bon punt Catalunya fos independent, així que potser el 2 d’octubre ja tornem a estar per aquí.