Estats Units va ser el lloc de destí de la mataronina Paula Muñoz ara fa 6 mesos. Aquesta jove, que ara té 23 anys, va cursar el grau en Filologia Hispànica a Barcelona i en acabar va decidir prendre’s un curs com a sabàtic, ja que encara no tenia clar quin màster estudiar. Actualment viu a Reston, a l’estat de Virginia, on va arribar el mes d’agost de l’any passat. Allà està com a Au pair a casa d’una família cuidant de tres nens petits de 13, 11 i 9 anys. De forma paral·lela, la Paula també fa classes d’espanyol com a llengua estrangera en una escola de la zona. Malgrat les diferències que hi ha en un país com Estats Units i el procés d’adaptació inicial, la mataronina ara sap que va prendre la decisió correcta: “Aquesta experiència m’està servint per renovar forces i agafar-ne de noves.”


Com definiries l’experiència després d’aquest temps?
Necessària. Ara que ja porto 6 mesos fora de la meva zona confort, me n’adono que va ser la millor decisió que podia prendre. Els primers dos mesos em sentia en adaptació constant, però a partir d’ençà tot flueix amb naturalitat. Quan torni a casa tocarà adaptar-se de nou!

Què t’ha sorprès del teu nou país d’acollida?
Trobar natura allà on vaig. Diria que totes les au pairs que conec coincidim en el fet de viure en boscos, de vegades de manera més literal que d’altres, però sempre envoltades de verd, amb cérvols i esquirols passejant just davant de casa. Malgrat ser les grans ciutats i els Parcs Nacionals allò que més es coneix d’EUA, aquí a Virginia hi ha tot de llacs i rius a tocar. Per fi m’he enamorat de la tardor! 

Quines diferències o contrastos has notat en el país?
L’occidentalitat americana. Vaig tenir la gran sort d’arribar en plena campanya electoral i de conèixer a votants republicans i demòcrates. No sols se m’ha fet menys difícil comprendre’n els resultats, sinó que cada dia conec millor la complexitat i pluralitat d’aquest país. A banda d’això, no crec que el somni americà estigui fet per a mi, ja que assolir-ho implica aspirar a un nivell de vida bastant alt.

Alguna anècdota?
La conducció aquí és prou senzilla i em fa una mica de respecte la idea d’haver de tornar a aprendre a conduir un cop torni a casa. Aquí els semàfors vermells se salten quan vols girar a la dreta, així que hauré d’oblidar aquest nou hàbit tan bon punt aterri.

Què trobes a faltar?
Trobo a faltar passejar per la Riera, arribar a mar i deixar passar les hores des de l’espigó. També em resisteixo a acostumar-me a la dependència cap al cotxe per a fer qualsevol cosa, com anar a comprar llet. Si bé existeix el transport públic, de moment aquest no és un país pensat per a potenciar-ho. Washington DC és tan a prop com Barcelona de Mataró, però de vegades desplaçar-s’hi és tota una odissea. 

T’informes i estàs connectada a Mataró?
No sols em sento desconnectada de l’actualitat a Mataró, sinó en general. Vaig coneixent tot allò que trobo a les xarxes socials, però no dedico temps a anar més enllà. Els mitjans de comunicació d’aquí solen cobrir només l’actualitat dels Estats Units, així que els pares i els amics em posen al dia de la resta quan parlem. Vaig agrair molt que em portessin l’últim Capgròs de desembre quan van venir a veure’m al gener!

Penses tornar aviat?
Tot i tenir opció d’estar-m’hi un any més, sigui amb la mateixa família d’acollida o amb una altra, compto amb tornar a Mataró. Aquesta experiència m’està servint per a renovar forces i agafar-ne de noves per seguir fent el meu camí un cop sigui a casa. També m’està fent veure que no hi ha res com viure una bona temporada fora per enriquir-te en tots els sentits, però Mataró em té el cor robat.