Què passa amb el comerç del centre de Mataró?

“O ens renovem, o morim”. Així de contundent es mostra la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró, Núria Moreno, en el seu diagnòstic del comerç del centre de Mataró. El casc antic no viu el seu millor moment, després que  en els darrers mesos s’hagin succeït les notícies de tancaments de botigues emblemàtiques, com Zara i Pull & Bear (ambdues d’Inditex, que ha retirat totes les seves marques del centre), que juntament amb l’elevat nombre de locals buits a artèries comercials com el carrer Barcelona, donin una imatge de decaïment.

Què està passant? Totes les fonts consultades –Ajuntament, associacions de botiguers i experts en l’àmbit comercial- assenyalen les mateixes causes i, també de manera força uniforme, les vies per trobar solucions.

Els orígens del problema

Com en qualsevol altra crisi, les raons venen motivades per tendències generals que s’agreugen per casuístiques locals. “Estem en un punt d’inflexió en el model de comerç i calen reajustaments, no ens hi podem posar d’esquena”, assegura Moreno. L’adéu de les botigues d’Inditex no es deu tan sols a la manca d’atractiu del centre de Mataró. “Zara també ha tancat a Reus, Tarragona o Badalona”, resol el president de PIMEComerç Maresme, Carles Gironès, que considera que les grans franquícies “acaben marxant perquè els seus marges de benefici en aquesta mena de ciutats són massa baixos".  Aquestes marques estan apostant clarament, per una banda, pel comerç online, i per l’altra, per les “flag stores” (botigues ensenya) a les grans ciutats, en detriment de municipis com Mataró. A això s’hi suma, com diu la regidora de Promoció Econòmica, l’arribada d’una “nova generació de consumidors amb preferències i hàbits diferents, que incideixen molt en el comerç tradicional”.

Però Mataró no pot culpar de tot a factors externs: també hi ha causes internes. Per començar, una conjuntura socioeconòmica força complicada en comparació amb la resta de ciutats de la corona metropolitana, amb un atur més elevat i una renda per càpita i pensions per sota de la mitjana. La ciutat tampoc sap aprofitar que, per contra, està rodejada d’alguns dels municipis amb la renda més alta del país. “Ja no exercim de capital de comarca”, lamenta el president d’Unió de Botiguers (UBM), Jordi Novo. A tot això també s’hi suma una certa inacció i projectes fracassats: “Portem 20 anys reclamant inversions necessàries, però l’Ajuntament va esperar a que El Corte Inglés ho fes tot”, es lamenten des de l’UBM.

“Estem patint una elevada rotació de l’activitat comercial i tancament de botigues”, reconeix Núria Moreno

“Estem patint una elevada rotació de l’activitat comercial i tancament de botigues”, reconeix Núria Moreno. Per a qualsevol vianant es fa evident el gran número de persianes baixades, de comerços que tan sols duren mesos, de la proliferació d’establiments de productes de poca qualitat i preus molt baixos (especialment moda i basars) i d’una certa manca de varietat (òptiques, perruqueries i sabateries semblen multiplicar-se fins a l’infinit).

Les causes

• Canvis en l’estratègia comercial de les grans marques, que abandonen el comerç urbà de les ciutats mitjanes
• Inacció municipal a l’hora de fer front a les reformes urbanístiques necessàries mentre esperaven El Corte Inglés
• Situació socioeconòmica delicada a Mataró, amb molt d’atur i renta per càpita baixa que disminueixen la capacitat de consum

Què es pot fer

“Cal apostar pel comerç de proximitat, amb productes de qualitat i fets a casa”, afirmen des de PIMEC. Una frase que troba eco en tota la resta de veus. “Volem un model  més singular i propi, que ens diferenciï i ens faci menys dependents de l’estratègia comercial de les grans marques multinacionals”, afirma Romero. I com ha de ser aquest model? Segons PIMEComerç, el comerç urbà de ciutats com la capital del Maresme s’ha de configurar amb “botigues de dissenyadors del territori, que ofereixin productes singulars, diferenciats, ecològics, sostenibles, de kilòmetre zero”. El seu president entén que tots els sectors comercials han de seguir l’exemple de l’alimentari, en el qual s’ha aconseguit que el client aposti pel menjar ecològic i de proximitat. “El mateix val per a qualsevol altre producte”.

“El potencial comercial del centre de Mataró és molt gran”, defensa el president d’Unió de Botiguers.  Des de la PIMEComerç, a la qual l’entitat s’ha adherit, els han facilitat dades segons les quals el producte alimentari fresc i gourmet que es ven al casc antic està pujant la facturació, en detriment de les grans superfícies comercials de l’extrarradi. “Aquesta és l’aposta que hem de fer, el comerç de qualitat”, resol Novo. “El nostre objectiu no pot ser competir amb els centres comercials, sinó presentar una oferta diferenciada”.

“El potencial comercial del centre de Mataró és molt gran”, defensa el president d’Unió de Botiguers

“Tenim motius per ser optimistes”, diu la regidora de Promoció Econòmica. Segons dades de l’observatori de la Fundació Comerç Ciutadà, el centre de Mataró compta amb fluxos de visitants que encara són “prou elevats”, segons Moreno, i amb una densitat de comerços per càpita que la situa en el top 10 de ciutats catalanes. Però Moreno reconeix que hi ha feina per fer. “Un element clau és redefinir l’entorn urbà on se situa aquest comerç”, explica. L’objectiu, vinculat al Pla d’Impuls del Centre (al concurs del qual s’hi ha presentat 23 projectes d’equips arquitectes i urbanistes, alguns d’ells internacionals), és que el casc antic de la ciutat sigui més amable, acollidor, accessible i còmode. “Hem de fer que l’acte de comprar sigui una experiència que combini passeig, oci, cultura i compres”, afirma.

Des d’Unió de Botiguers, la llista de demandes és llarga. En el camp de l’aparcament, volen que el solar on s’hi hauria de reconstruir Can Fàbregas, un projecte en stand-by al carrer Miquel Biada amb Tetuan, s’hi faci un aparcament provisional. També volen que el pàrquing subterrani de plaça de les Tereses, de propietat municipal, tingui tarifes especials per a qui vingui a comprar al centre. Reclamen, a més, que se senyalin molt millor a on hi ha disponibles les zones blaves i els aparcaments. I coincideixen amb PIMEComerç en demanar més activitat cultural i d’oci al centre per atreure més visitants.

Les solucions

• Aposta per un comerç singular, de proximitat i de qualitat, que sigui diferenciat respecte a altres municipis i als centres comercials
• Evitar dependre de l’estratègia de les grans marques internacionals
• Remodelar urbanísticament el centre i generar-hi activitats d’oci i cultura que atreguin visitants i veïns
• Enfortir l’associacionisme comercial i els vincles d’aquest amb l’Ajuntament per establir un projecte comú