Mataró va ser considerada la "capital del gènere de punt" durant molts anys, quan la indústria textil era totalment predominant a la ciutat. Un títol que, tot i el desplomament del sector, avui encara manté. Ho fa amb el Museu del Gènere de Punt de Can Marfà, però també amb centres tecnològics com Cetemmsa (actual Eurecat), premis a la innovació com Reimagine Textile o programes d'insercio laboral en el sector com ara InserText. Diuen que en els darrers temps el tèxtil està tornant, en part, al territori, després que la majoria d'empreses decidissin deslocalitzar la producció al Marroc, la Xina o altres països amb mà d'obra molt més barata.

Sorprèn que l'Ajuntament no aposti per una empresa que la produeixi al territori, quan impulsa diverses campanyes per fomentar el retorn del tèxtil a la ciutat i a la comarca

Per tot plegat, resulta sorprenent que la samarreta de Les Santes, que avui és potser la peça de roba més simbòlicament mataronina, de la qual se'n despatxen milers cada any pels volts de la Festa Major, no sigui cosida a la ciutat o com a mínim a Catalunya, sinó a Bangladesh. Aquest és el cas de la del 2017, amb el disseny del cartell de Raúl Roncero estampat, però no és pas el primer cop que passa en els darrers anys. La samarreta ha estat confeccionada per l'empresa mataronina Rosdan & Imago, que va ser la guanyadora del concurs d'adjudicació que ha fet l'Ajuntament. La seva producció s'ha externalitzat a un dels països més pobres del món, tristement famós perquè moltes de les seves indústries no compleixen amb els estàndars més bàsics de seguretat i protecció laboral dels treballadors. Especialment en el ram tèxtil, clau en l'economia del país del delta del Ganges, ja que moltes multinacionals del sector hi tenen deslocalitzada la producció.

L'etiqueta de la samarreta

Ja fa quatre anys que un edifici amb fàbriques textils conegut com a Rana Plaza, a Dacca, capital de Bangladesh, es va esfondrar i va causar la mort de més de 1.100 persones. Des de llavors el Govern de l'estat asiàtic i diverses grans empreses, entre d'altres agents, van consensuar mesures com ara augments de salaris, enduriment de la legislació laboral i inspeccions de les fàbriques. Però tal i com apunta un reportatge recent de l'Agència EFE, la situació actual dista moltíssim de ser la idònia. Recull, per exemple, que tan sols 74 de les 766 empreses inspeccionades han realitzat les correccions exigides, i que encara queda molta feina per fer perquè les condicions de treball siguin segures.

L'Ajuntament convoca el concurs per adjudicar la confecció de les samarretes, però no delimita a on s'han de produir

És en aquest país on s'han confeccionat els miles de samarretes de Les Santes, en diferents talles i models, que s'han posat a la venda enguany. Cada any l'Ajuntament convoca un concurs públic per concedir la confecció d'aquestes peces de roba, que defineix com han de ser les samarretes (color, tallers, models i tipus d'estampació) així com altres criteris d'adjudicació. La mataronina Rosdan & Imago, l'adjudicatari d'enguany, ja havia realitzat la samarreta d'anteriors edicions; per exemple la de l'any 2008, amb els colors del CE Mataró seguint el disseny del cartell de Martí Anson. "Aquella la vam produir tota a Mataró, perquè era un disseny especial que no es podia importar", explica Xavi Canyellas, gerent de Rosdan. També va passar el mateix amb la samarreta que reproduïa la capa de la Geganta del cartell de Mònica Vilert, l'any 2009.

Interior de la botiga en el seu primer dia d'obertura. Foto: R.Gallofré

Però enguany Canyellas assegura que no els ha quedat "més remei" que exportar la producció. Segons l'empresari tèxtil, en el concurs l'Ajuntament valora sobretot el preu i el temps de confecció. I per guanyar l'adjudicació, constata que no hi ha més remei que buscar la producció barata i amb capacitat de fer un gran tiratge el més ràpid possible. "Amb el marge que ens han donat, sobretot de temps, era impossible fer-ho aquí, i això és una llàstima", constata Canyellas, que creu que el consistori hauria de canviar dues coses. Per una banda, convocar el concurs molt abans; per l'altra, demanar un disseny de samarreta més especialitzat que requereixi una producció més elaborada, i no quelcom tan bàsic com una samarreta llisa amb un estampat, àmbit en el qual les fàbriques de països com Bangladesh ofereixen preus imbatibles. "Si la samarreta es confeccionés aquí, hi guanyaríem tots, seria ideal", afirma l'empresari mataroní; encara que això passés perquè el preu de venda final fos forçosament una mica més car. 

11.495 euros per a l'adjudicatària

L'Ajuntament defensa que la legislació que regula la contractació pública no limita que es presentin fabricants o estampadors ni la seva procedència, així que sobre el paper no estan capacitats per determinar que les samarretes es puguin confeccionar en un territori concret. Segons fonts municipals, la majoria de les empreses que es presenten al concurs són estampadores, ja que són les que poden oferir un producte més competitiu. Enguany l'Ajuntament ha pagat a l'empresa adjudicatària, Rosdan, 11.495 euros, per a una comanda de 3.800 samarretes. Cada samarreta està a la venda a un preu de 10,5 euros per a dels grans, i 8,5 per a la dels petits.