El projecte d'ampliació de Mataró Parc serà probablement el gran tema d'aquest 2017 a Mataró. Si bé la sentència del Tribunal Suprem que l'avala no és cap llum verda immediata, els gestors del centre comercial l'empraran sense dubtar-ho per pressionar a les administracions per fer-ho possible. Es tracta d'un projecte d'enormes repercussions per a la ciutat pel que fa a la seva economia, al mercat de treball, al model de comerç i a la capacitat d'atracció de visitants. Davant d'això, el govern municipal necessita fer quelcom que encara té pendent: posicionar-se. Hi està a favor o en contra? De moment no ho sabem.

El govern municipal hi està a favor o en contra? De moment no ho sabem.

"Si és una bona oportunitat l'aprofitarem", es va limitar a dir dimarts passat l'alcalde, David Bote. No va voler anar més enllà perquè, segons va afirmar, desconeixen els detalls del projecte. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe, va apuntar el Ple de gener celebrat dijous que no acceptarien cap ampliació que anés "en contra del comerç local". Però no es va pronunciar sobre el projecte de Mataró Parc perquè, seguint l'argument de l'alcalde, els falten "concrecions". Tanmateix, si bé és cert que Mataró Parc no les ha presentat oficialment, el govern municipal coneix com a mínim des de 2011 quines són les seves intencions: 30.000m2 nous per acollir grans botigues de moda i superfícies mitjanes d'àmbits com la llar o la jardineria. Feia cinc anys que el projecte estava empantanegat als jutjats, i la sentència del Suprem, destapada el cap de setmana passat, es remunta al juny de 2016. El govern, per tant, sap el que hi ha.

Traves urbanístiques i bel·ligerància "convergent"

Prèviament a la seva intervencio al Ple, la regidora d'Urbanisme, del grup de CiU, va aigualir les perspectives d'una ampliació a curt termini detallant tots els entrebancs urbanístics que el projecte es pot trobar: des del fet que passa per requalificar uns terrenys municipals que són zona verda fins a que Mataró Parc ha esgotat l'edificabilitat en el seu actual solar, passant per la redefinició de la trama urbana consolidada que haurà de dur a terme la Generalitat. És important recalcar que Calpe és de CiU perquè el seu partit a Mataró, avui conegut com a PDeCAT, soci de govern del PSC, s'ha oposat de manera frontal al projecte de Mataró Parc, en una reacció contrària tan ràpida com sorprenentment bel·ligerant.

Més enllà del posicionament dels partits que formen el govern, i també el que pugui dir l'oposició, tenim un alcalde que s'escuda en que no té els detalls del que vol fer Mataró Parc i una regidora d'Urbanisme que s'aixopluga sota el seguit de condicionants urbanístics existents que poden dificultar el projecte. Però per moltes traves que existeixin, no hi ha res sobre la taula que el faci impossible. I Mataró Parc batallarà fins a l'extenuació per tirar-lo endavant. Simplement perquè ho necessita: el centre comercial ha quedat petit, avui no té espai per acollir un tipus de superfícies comercials clau per al seu desenvolupament, i això pot fer que perdin clientela en detriment d'altres centres del Barcelonès i el Vallès. La qüestió és: l'Ajuntament creu que la ciutat també ho necessita, o no? I per tant, en allò que estigui en les seves mans, optarà per facilitar-li les coses a Mataró Parc? O bé les hi dificultarà? En altres paraules: desitja l'ampliació, o lluitarà per frenar-la? Ja fa temps que hauria de tenir definida una resposta a aquestes preguntes crucials.

Per a l'Ajuntament, posicionar-se a favor o en contra és una oportunitat de passar a l'acció després d'anys de letargia

Com diu l'exregidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, en un article publicat a Capgros.com, per primera vegada en molts anys l'Ajuntament de Mataró "ha de prendre una decisió estratègica". És cert. Mataró té l'oportunitat de sortir de la certa letargia en la que la crisi econòmica i el deute municipal contret l'ha sumit en els darrers anys. Una oportunitat de passar a l'acció, tant si s'hi posiciona a favor com si ho fa en contra. En el primer cas, per ajudar a fer realitat i beneficiar-se de tot allò positiu que pot comportar l'ampliació del centre comercial: la creació de nous llocs de treball en la ciutat de més de 50.000 habitants amb més atur de Catalunya; ampliar notablement l'oferta comercial del municipi; multiplicar la seva capacitat d'atracció (avui només el 25% dels prop de 16 milions de persones que visiten Mataró Parc cada any són de la capital del Maresme) i fer créixer el seu estatus de capital de tot un territori que abraça el Maresme i el Vallès Oriental.

El gerent de Mataró Parc, Alfonso Millán. Foto: R. Gallofré

Si, en canvi, s'hi posiciona en contra, i treballa per frenar l'ampliació, ho haurà de fer presentant un model alternatiu de promoció del comerç local i que alhora combati l'atur rampant que pateix la ciutat. Si el govern municipal considera que la perspectiva dels 3.000 nous llocs de treball que promet Mataró Parc amb l'ampliació és massa inflada o directament falsa, o bé no li convenç la qualitat de l'ocupació que generaria, haurà de dir de quina altra manera pretén generar-los. Si prefereix adoptar la postura ja expressada per un dels dos socis, el PDeCAT, de rebuig al model grans superfícies comercials en favor del comerç de proximitat, haurà d'explicar amb quines mesures pretén potenciar un comerç urbà mataroní que travessa serioses dificultats i que ha perdut alguns dels seus principals estendards. I això vol dir amb mesures reals, ambicioses i efectives, no només senyalitzar millor els aparcaments per als conductors foranis o fer més eficient la recollida de la brossa comercial, que és el que ha sortit fins ara del Pacte pel Comerç.

El projecte d'ampliació també repercuteix sobre qüestions com l'arribada d'El Corte Inglés o el desenvolupament del sector del Sorrall

La presa de posició del govern en l'ampliació del Mataró Parc també l'ha d'obligar a moure fitxa en dos àmbits més. El primer, el Corte Inglés, l'arribada del qual sembla una possibilitat cada cop més llunyana (durant el 2016 no hi ha hagut cap avenç significatiu). Si Mataró Parc creix, potser és l'hora de replantejar l'aposta pel Corte Inglés com a "locomotora comercial" i optar per una altra estratègia. El segon àmbit és el del desenvolupament urbanístic dels entorns del Sorrall, un projecte dissenyat per acollir en aquest sector la mateixa tipologia de comerços, les anomenades "superfícies mitjanes", a qui Mataró Parc obriria les seves portes si pot crear les noves instal·lacions que desitja. Un, simplement, anul·la l'altre. Què fem amb el s'havia previst al Sorrall si el centre comercial se'n surt amb la seva?

Una qüestió de voluntat política

Els condicionants urbanístics són sens dubte importants, fins al punt que segurament impossibiliten l'ampliació del Mataró Parc exactament tal i com els seus promotors la tenen en ment. És evident, però, que es pot trobar el camí perquè bona part del projecte sí que es pugui fer realitat. Estem parlant d'una ciutat que ja va aconseguir que la Generalitat modifiqués el traçat de la trama urbana consolidada perquè es pogués urbanitzar El Rengle i fer-hi el TecnoCampus; i sense anar més lluny, que ha estat capaç de desmuntar i traslladar una fàbrica catalogada per fer lloc al Corte Inglés. És, per tant, una qüestió de voluntat política. Depèn, al final, del que el govern municipal vulgui per Mataró. Per tant, li ha arribat l'hora de mullar-se.