L’anàlisi de l’ADN de la població aborigen australiana demostra com van sortir d’Àfrica els primers humans. És l’estudi genètic en el qual ha participat Òscar Lao, un investigador mataroní que forma part del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona com a director de l’equip de Genòmica de Poblacions. Lao ha contribuït analitzant i interpretant les dades d’aquest estudi ons’ha seqüenciat el genoma de 83 aborígens australians moderns i el de 25 habitants de Papua, els veïns del nord dels australians.

“A partir de la variació genètica dels aborígens australians ara es veu que tots els humans som descendents d’una única sortida d’Àfrica”

L’anàlisi del genoma dels aborígens australians és molt important per a la història de les poblacions, sobretot perquè el continent australià representa una incògnita a nivell evolutiu. El debat sobre si els humans moderns van migrar del continent africà en una o més d’una sortida sempre ha estat sobre la taula de la comunitat científica. Segons Lao, “a partir de la variació genètica dels aborígens australians ara es veu que tots els humans som descendents d’una única sortida d’Àfrica”.

Lao explica que els humans anatòmicament moderns van aparèixer a Àfrica fa 150.000 anys aproximadament i d’allà es van expandir per tot el món, procés en el qual es van trobar amb altres espècies que ja habitaven els continents europeu i asiàtic, com els Neandertals o els Denisovans. “El que sobta als investigadors és que es troben restes d’humans anatòmicament moderns a Austràlia ja fa uns 50.000 anys, més o menys al mateix temps que les primeres restes a Europa”, afirma Lao, que apunta que “això feia pensar que o bé els humans que van sortir d’Àfrica van viatjar molt més ràpid cap a l’est asiàtic que cap a l’europeu, o bé la hipòtesi d’una única sortida d’Àfrica no és correcta”. Ara Lao conclou que “l’estudi en el que he participat demostra que això no és així”.

Trajectòria en el món científic

Òscar Lao va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar doctorat a la Universitat Pompeu Fabra en genètica de poblacions. En acabar va marxar a Rotterdam al grup de Biologia Molecular Forense, on va fer un post-doctorat durant 10 anys en el camp de la genètica de poblacions humanes. L’any 2014 va aconseguir un contracte/beca Ramon y Cajal per cinc anys i va començar a treballar en el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) com a cap de l’equip de Genòmica de Poblacions.  “L’objectiu d’aquest grup és desenvolupar noves eines bio-informàtiques per poder entendre la diversitat genètica que s’observa en una espècie” i, d’altra banda, “analitzem les dades de seqüenciació per generar noves hipòtesis sobre l’origen, manteniment i evolució d’una espècie i quines aplicacions mèdiques se’n poden derivar”, explica Lao.

"Un país no pot competir amb altres si no és a partir de la investigació, la innovació i el desenvolupament de nous productes”

Arran de la seva experiència, el científic mataroní ha viscut com la crisi econòmica ha tingut un efecte molt negatiu sobre la inversió en ciència. Tot i això reconeix que “davant els reptes socials, és normal que els governs els prioritzin” i explica que “a vegades es dóna la impressió que els científics estem desconnectats de la realitat i pensem de manera egoista només en nosaltres a l’hora de demanar més inversió en ciència, i això no és cert”. Lao recorda, a més que “actualment un país no pot competir amb altres si no és a partir de la investigació, la innovació i el desenvolupament de nous productes”.