Accions per millorar la convivència durant els dies i nits d'estiu a Rocafonda

El barri de Rocafonda de Mataró és un dels més densament poblats, amb menys espai públic disponible, alts nivells d'atur i amb una alta diversitat de població, uns ingredients que sovint dificulten la bona convivència. El 'còctel' s'ha fet evident amb l'arribada del bon temps i el sempre complicat encaix entre el dret a l'oci i el dret al descans. Veïns i Ajuntament coincideixen en assegurar que la convivència s'estava deteriorant per moments, amb molt soroll a les places fins a altes hores de la nit i una preocupant presència de menors sols amb conductes incíviques. És per això que s'ha posat un marxa una prova pilot amb mediadors que vetllen per garantir drets i deures a l'espai públic fins a la mitjanit. En una segona fase es vol fer un treball directe amb les famílies on es detecti que les actituds impròpies no reverteixin.

El centre neuràlgic del barri és des d'aquest estiu la plaça Joan XXIII, un espai que ha estat totalment remodelat aquest 2018 i que ofereix actualment un espai agradable perquè la canalla l'hagi convertit ja en el seu principal lloc d'esbarjo, des de que cau el sol i fins a altes hores de la matinada.

Aquesta situació provoca un problema per al descans dels veïns, especialment per a les prop de 150 famílies que viuen sobre la plaça. En la majoria dels casos són pisos humils de classe obrera i sense aire condicionat. Els veïns dormen amb les finestres obertes i el soroll que puja de la plaça els fa impossible el descans.

La presidenta de l'associació de veïns de Rocafonda, Maria Majó, es mostra contundent i demana accions "coercitives" amb les famílies dels nens que juguen sols al carrer fins a la mitjanit perquè "torni" la convivència al barri. A més, es queixa que sovint quan els menors son reprovats per algun veí aquests responen malament : "Hi ha molta mala educació". 

Majó assegura que no es respecta cap de les "petites normes" que hi ha a la plaça, com la prohibició de jugar a pilota i demana també que des de l'administració es pugui educar en el lleure uns joves que per una qüestió de desigualtat social "no tenen accés a casals d'estiu" ni la tradició de fer activitats en família.

Mediadors amb un veí. Foto: Jordi Pujolar, ACN

La queixa l'avalen els responsables municipals que hi ha sobre el terreny i que ja treballen per buscar solucions. Aquest estiu, per primer com, l'equip de mediadors existent al barri amplia el seu horari i es cobreix un torn nocturn entre les vuit del vespre i la mitjanit. En paral·lel es mantenen les activitats per a la dinamització del lleure a les places.

La tècnica municipal d'Igualtat i Ciutadania, Laia de Balanzó, recorda que ja s'havia fet alguna intervenció d'aquest tipus quan el Ramadà coincidia amb els mesos d'estiu i espera que el nou projecte permeti garantir drets i deures a l'espai públic del barri. "Hi ha sorolls i una ocupació massiva de la via pública a altes hores de la nit", destaca.

Una de les principals preocupacions és també la presència de menors sols al carrer, sense l'acompanyament de cap familiar major d'edat. En aquest sentit, l'Ajuntament treballa perquè, en una segona fase, i un cop passat l'estiu, es puguin detectar les famílies on aquesta situació es repeteixi i no reverteixin les actituds incíviques per fer un treball més directe.

Un dels encarregats de fer aquesta tasca de mediació i detecció de problemes més estructurals és Quim Medina, mediador cívic dels barris de Rocafonda i el Palau. Assegura que hi ha falta d'una comunicació fluida entre els usuaris de la plaça i els veïns i lamenta que la situació dels menors sols pugui afectar negativament al seu desenvolupament educatiu.

Tot i això, els tècnics no consideren que la situació sigui especialment "alarmant" perquè tot i les dificultats hi ha "voluntat" de posar-hi remei. A més, recorden que el conflicte més gran parteix d'un problema de conciliació d'horaris i de determinades actituds grolleres, però en cap cas de violència: "No és una situació per a la que no es pugui trobar solució".

L'acció es podria aplicar a altres barris com Cerdanyola

Si l'experiència acaba de manera exitosa, l'Ajuntament podria replicar-la a altres barris demogràficament i urbanísticament similars, com a Cerdanyola, segons ha detallat la regidora de Ciutadania i Convivència, Marisa Merchán. "L'espai públic ha de ser un lloc de convivència amb les diferents idiosincràsies de cadascú", assegura.