Durant el rodatge de Nosaltres, els maresmencs, vam quedar amb l’artista J.M. Calleja (Mataró, 1952), a la platja de la capital de la comarca, on ens hi desplega una mostra de les seves publicacions sobre la sorra i amb el mar de fons, ens explica la seva intensa activitat com a poeta visual, promotor de revistes de tota mena, accions, instal·lacions i experiments artístics. Precisament, en aquest espai va fer, en els seus inicis, una acció consistent en un suggerent concert dirigint les onades.

Poeta visual i performer, al llarg de tota la seva trajectòria emmarcada dins la línia de l’art contemporani, ha realitzat films experimentals, participat activament en trobades i exposicions nacionals i a l’estranger de poesia experimental i visual i ha realitzat instal·lacions i exposicions individuals i coordinat trobades de creadors. A més de realitzar nombroses accions poètiques de Mataró a Rio de Janeiro, passant per Lleida, Tarascon, Toulouse o La Rochelle. D’aquest intens treball, n’han quedat obres publicades com Llibre de les hores (1980), Mixtures (1993), Transfusions (1996), Alfàbia (2000), Transbord (2006), Homenajes (2007), Pets (2009) i Fragments (2009). També va ser cofundador de les revistes CAPS.A. (1982-85), Traç (1987-91) i Vèrtex (1990-96).

Calleja representa l’experimentalisme maresmenc, que en la frontera dels anys 70 va desafiar un sistema, trencant els tòpics, passant a l’altra banda del mirall. Pel que fa al meu contacte amb ell, va ser a finals dels 80, quan em va obrir les portes de la poesia visual, la polipoesia i el món de les instal·lacions i les accions.

L’artista ve fent la seva feina des de Mataró, però obert a un escenari cultural molt més ampli, des de la seva interconnexió amb el Grup del Cargol de Premià de Mar (anys 80) fins a les nombroses propostes que ha impulsat des de la capital del Maresme i que passen del mail-art fins a tots els experiments conceptuals posibles. Molt marcadament, en el treball de Calleja la interconnexió global-local és dogma de fe, també la trangressió de límits sovint incompresa, el viatge cultural riu amunt, contracorrent. I pel que fa al Maresme, l’artista n’invoca les essències, com el mar.