Es quadrupliquen les consultes per l'ús excessiu dels videojocs

Redacció / ACN

Es quadrupliquen les consultes per l'ús excessiu dels videojocs

Aquest augment podria ser una de les conseqüències del confinament en la salut mental a mig i llarg termini

Tot i que en la darrera dècada la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha rebut un nombre creixent de consultes relacionades amb l’ús excessiu dels videojocs, des del 2021 les xifres s’han disparat. Concretament, en el darrer any, aquest tipus de consultes han passat del 3,5% del total al 15,4%. Segons els especialistes, aquest fort increment podria ser una de les conseqüències del confinament per la covid-19 en la salut mental a mig i llarg termini. La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, online, de rol i multijugador -coneguts com MMORPG- són els que més problemes d’ús excessiu generen.

Els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits. Un ús abusiu, però, pot esdevenir en un trastorn important. L’addicció als videojocs és una realitat clínica. De fet, la darrera evidència científica assenyala que aproximadament un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d’addicció comportamental, amb conseqüències greus en l’àmbit personal, familiar, social, laboral i/o acadèmic.  

Els videojocs són entretinguts, motivadors i estimulants... però un ús abusiu pot ser un trastorn important

Segons l’equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals (sense substància) de l’Hospital de Bellvitge els senyals d’alerta són la rellevància en la vida de la persona, la pèrdua d’autocontrol i l’abandonament d’altres activitats socials, lúdiques i laborals/escolars. “Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”, explica Susana Jiménez, cap de la unitat i investigadora de l’IDIBELL.

Jiménez assenyala que tot i que el risc problemàtic de l’ús dels videojocs s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, cada cop reben més consultes de noies. “En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes. Però, alhora, hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix Susana Jiménez.