Situació rocambolesca i estranya amb Florin Bonca, entrenador de la Sirena Mataró. Una setmana que a la capital del Maresme es pot definir com a capgrossada per un cessament anunciat pel propi tècnic i desmentit per qui hauria d’executar-lo, el CN Mataró. 

Bonca va enviar un comunicat als mitjans dimarts passat a la tarda on anunciava que l’havien cessat com entrenador del primer equip femení de waterpolo. L’entrenador lamentava que el seu cicle hagués acabat tant aviat després de cinc anys i els èxits aconseguits, entre ells la Copa de la Reina, la LEN i una Final a Quatre a l’Eurolliga. Explicava que l’havien cessat per “donar un tomb a la banqueta” i que li havien dit que el seu cicle “com entrenador havia acabat”. El més curiós del cas va ser que fos el propi entrenador qui digués que estava acomiadat, enlloc del club. A l’endemà, Bonca no va voler ampliar en declaracions el comunicat emès i el club va preferir guardar silenci, sense confirmar ni desmentir res fins que a la tarda, van enviar el seu propi comunicat.

En ell, el club explicava que “la direcció esportiva es va reunir amb Bonca per plantejar la necessitat de donar un nou impuls al funcionament i resultat” de l’equip. Es van posar sobre la taula diverses opcions per valorar en els propers dies però es destacava que “no hi ha cap decisió definitiva presa en relació a l’organització de l’staff tècnic, en tant que lamentem que una discussió que encara ha de ser de caràcter intern s’hagi ja fet pública”.
Així que tocarà esperar sobre el futur de la banqueta de la Sirena després d’un malentès en les reunions sobre el proper curs.

La Sirena i l'exigència del seu llegat

es que la Sirena Mataró va entrar a l’elit, el seu objectiu era sempre millorar any rere any. I això es va complir fins a la consecució de la Copa de la Reina i de la LEN. L’any següent l’equip no va aixecar cap títol, però va entrar a la Final a Quatre de l’Eurolliga. Enguany tocava el més difícil: igualar una de les dues últimes temporades. Però les mataronines no ho han pogut fer. Davant el Sabadell no es va competir ni en lliga ni a Europa. El més dur va ser veure com el Sant Andreu les superava arreu: dues derrotes en lliga, derrota als quarts de final de Copa i doble derrota al play-off pel títol. La sensació dins del club és que la Sirena tenia millor equip que les andreuenques i que aquestes els hi havien guanyat la partida.

L’aposta després de l’adéu de Laura López i Ona Messeguer va ser fitxar per tenir més fons d’armari. Això provocava que les més joves no es poguessin foguejar tant perquè disposarien de menys minuts. Un sacrifici a canvi de ser un dels equips punters a Espanya i Europa. Però en una lliga on hi ha tres grans equips i la resta estan molt per sota, la realitat és que quedar tercer significa un (petit) pas enrere.