El Mataró és millor equip que el Valls. El Mataró perdrà aquesta eliminatòria. Aquestes dues sensacions convivien, amb passió, en els pensaments de bona part dels aficionats groc-i-negres que diumenge omplien la tribuna principal i el gol dels vestidors del Municipal Centenari.  I sí, semblava escrit. Al guionista del futbol no li parlis de mèrits, de nivell tècnic, de propostes tàctiques, de polèmiques arbitrals o d’històries rares. Ell ja tenia un final preparat, tots vam veure com s’anava perfilant a mesura que avançava el partit i ningú va ser capaç de portar-li la contrària.  

El partit va acabar amb empat a 1, resultat insuficient davant del 2-1 de l'anada a Valls

L’equip d’Alberto Encinas havia de capgirar el 2-1 del partit d’anada per pujar a 1a Catalana, però a la capital de l’Alt Camp ja havia demostrat certa superioritat malgrat jugar en inferioritat numèrica molts minuts. El Mataró va sortir amb la dosi d’agressivitat necessària per connectar, en perfecta simbiosi, amb una graderia encesa.  Al minut 13, refús llarg de la defensa del Valls al segon pal, Aitor González la posa de primeres com només ho poden fer els superdotats tècnics, i rematada de cap de Palanco com si fos un davanter de la selecció alemanya dels 80. Inapel·lable.

La remuntada semblava possible

La posada en escena convidava a pensar que la remuntada era poca cosa més que un tràmit. És possible, però, que en aquest treball escenogràfic inicial també hi digués la seva el guionista del futbol. Cap a l’equador de la primera part, el Mataró deixaria de ser compacte al centre del camp. El Valls ho aprofitava per triangular a tres quarts i carregar posicions de rematada i segona jugada. Va avisar amb un xut al pal. Poc després (31’) el capità Giró feia l’empat  culminant de cap una bona acció de Miranda. L’extrem esquerre dels visitants va completar una primera part formidable.

Als davanters del CE Mataró els va faltar encert en els metres finals durant la segona part

Encinas movia la banqueta al descans (Bargalló per Rodri i Òscar per Parri). El centrecampista va tenir minuts de criteri amb la pilota i alguna conducció interessant que dividia línies rivals. El davanter va ser més perillós a la banda que en posicions de ‘9’ o de ‘10’. Seva va ser, segurament, la millor acció de tota la segona part. A 10 minuts pel final ajunta tres rivals en posició d’extrem dret, troba l’espai per marxar i posa una pilota al cor de l’àrea que portava dins la Kriptonita contra el guionista del futbol. Palanco no hi arriba per ben poc... li van faltar aquells centímetres de més que sí tenien els històrics davanters de ‘Die Mannschaft’. El Mataró va acabar amb Ariño i Bustos també al camp i va demanar un penal en el temps afegit, però en realitat mai va transmetre la sensació de creure en la remuntada. L’equip no va tenir la fortalesa mental necessària ni les idees prou clares per compondre un altre desenllaç que, per qualitat, segurament  podria haver escrit.