Toni Rodríguez va tornar als terrenys de joc 18 mesos després que un accident laboral greu l’apartés de tot. “Primer va la família, la feina, certa normalitat... Però poder tornar a jugar és tancar el cercle, saber que estic recuperat del tot”, explica el porter, que va tornar un dimecres de gener aturant un penal al líder i donant els tres punts al seu equip, el Cirera. “Ha estat un any i mig molt llarg, quatre mesos en cadira de rodes, sis intervencions als peus... ja a l’estiu passat feia una mica d’esport i aquesta temporada vaig tornar amb el grup, però sense entrenar al màxim”, afegeix.

Rodríguez estava pendent d’una darrera operació a finals d’any, va sortir bé i va fer bona la dita “d’any nou, vida nova; jugo amb unes plantilles i tinc algun petit contratemps, però faig vida normal”.  “Ja a l’hospital preguntava a les enfermeres si podria tornar a jugar; em van dir que depenia de l’evolució i així ha estat”, recorda. I aquell dimecres davant el Young Talent, així va ser: “a l’escalfament era com un nen en el seu debut, no ho oblidaré”.