<< Tornar

Investidura de Joan Antoni Baron com a alcalde de Mataró

Il·lustre alcaldessa, companyes i companys del consistori, autoritats, senyores i senyors, molt bona tarda a tothom.

Com ja vam dir fa uns dies amb motiu de la renúncia de Manuel Mas com a alcalde Mataró, en aquesta ciutat un canvi d’alcalde és un fenomen inusual, gairebé inèdit.

Aquesta situació, que no per previsible és menys difícil de gestionar, s’ha produït després d’un mandat de 21 anys d’un alcalde que ha estat capaç de gestionar diversos equips de govern amb els quals s’ha fet molta feina i ben feta.

Canviar d’alcalde en aquestes circumstàncies pot semblar que presenta un repte difícil de superar, però no és així o, com a mínim, a mi no m’ho sembla.

Entenc que la situació que se’ns presenta avui no planteja superar la feina feta fins ara o la figura de l’alcalde anterior, sinó que es tracta d’encarar bé el futur i tot allò que s’ha de fer a partir d’ara, comptant amb els instruments i la gent de què disposem en l’actualitat. En aquest sentit, penso que les circumstàncies actuals –de les quals l’anterior titular de l’alcaldia ha pogut gaudir durant aquests darrers deu mesos– ofereixen una oportunitat diferent , i potser millor, perquè la conjuntura ha canviat.

L’oportunitat és la de consolidar un govern catalanista i d’esquerres a la ciutat. És la primera experiència d’un govern que s’ha autodenominat així, i que ja té quasi un any de vida tot i les reserves d’algú.

Consolidar aquest projecte és un objectiu assumible. I tenim, d’altra banda, l’exemple d’altres governs tripartits a nivell local, però també podem dir que s’ha reproduït al Consell Comarcal, a la Generalitat de Catalunya i, finalment i d’alguna manera, en la investidura del darrer president del govern central a Madrid.

Aquesta situació de què parlem avui a Mataró no ha estat obstacle perquè redactéssim un PAM per al 2004 i aprovéssim un pressupost molt abans que altres ajuntaments amb govern de coalició.

Certament, el govern ha funcionat i ha continuat treballant malgrat que des de l’oposició hagin plogut crítiques que deien que no fèiem res, que estàvem més pendents de barallar-nos que de governar etcètera. No és cert. Categòricament. Hem fet feina, i les crítiques han estat més un desig de l’oposició que una realitat.

No obstant, sí que hem de reconèixer que de la visualització d’aquesta situació ha semblat que se’n derivava una inestabilitat entre els socis. Però només ho ha semblat perquè en cap moment no hi ha hagut –i ho sabem tots tres– cap risc de trencament.

Un cop més hem sabut gestionar les discrepàncies i les desavinences en pro d’un govern que, per damunt dels partits, està al servei de la ciutat.

Per tant, l’aparença és sols el reflex de la diversitat d’opinions i interpretacions que té aquest govern com a denominador comú. Això, crec que ja fa temps que tot ho hauríem de saber, serà una constant durant aquest mandat; i també –i potser ara és prematur dir-ho– en futurs mandats de governs plurals.

Per a això, estic convençut que cal saber administrar bé alguns ingredients, i fer-ho tant o més bé del que ho hem fet fins ara. Em refereixo al respecte mutu, al diàleg i al debat polític.

Respecte, per la discrepància, per la diversitat, tal com hem fet fins ara. Respecte per la idiosincràsia de cada grup municipal del govern. És bo que traslladem a la ciutadania l’esperit del respecte per la discrepància i la diversitat, en el benentès que ningú no està obligat –i malament rai si no fos així– a aigualir, devaluar o renunciar a la seva identitat política. Per descomptat que algú estarà interessat en dir que això és una olla de grills, però n’hem de prescindir. El treball en comú, per tant, s’ha de basar en el respecte mutu. Potser algú dirà: “És clar, ho diu ell perquè és d’ERC, el grup municipal més petit del consistori”. Molt bé. I què? Certament, potser devem ser els grups petits els qui tenim aquest missió de demanar respecte…

Diàleg. Més enllà del respecte cal diàleg, cal parlar molt. Ja ho dèiem al principi del mandat, al mes de juny de l’any passat. Sense diàleg podem anar fent, però si no confrontem punts de vista, anirem fent i prou. És en el diàleg i en el debat que podem aprofundir. Si, a més, hi aportem visions diferents, el resultat serà molt més sòlid i l’acció de govern en sortirà enfortida. Les visions diverses en un govern tripartit són visions potser de vegades contradictòries. Però les conclusions seran sempre la síntesi d’idees complementàries i de prioritat alternades. En el diàleg hi conflueixen les identitats diverses,i en surt, com a producte, el consens crític. Consolidar el diàleg és, amic Joan Antoni, una tasca que a partir d’avui hauràs de liderar.

Debat polític. Sense debat polític al govern, i també amb l’oposició, no hi ha política. Tinc una mica la recança que més enllà del debat del PAM, durant un any hem fet poca política. Me’n sento corresponsable, però diria que perquè en un govern hi hagi debat polític, algú l’ha d’impulsar. Sinó, només fem gestió administrativa municipal, i això és insuficient per a un govern d’esquerres i catalanista.

Aquest debat polític ha de servir perquè en un govern plural tothom sigui corresponsable de totes les actuacions que es duen a terme. M’ha semblat, i en tinc garanties perquè així queda recollit en la renovació de l’acord signat ara fa una hora, que al plenari del govern municipal hi haurà debat polític. I aquesta és una de les condicions que ERC posava per subscriure’n la renovació.

En conclusió, doncs, respecte, diàleg i debat polític són tres ingredients que des d’ERC considerem necessaris per renovar aquest acord. No és que fins ara no n’hi hagi hagut, però en demanem més.

Al principi parlava de consolidar un govern d’esquerres i catalanista. Els eixos principals d’aquest govern ja van quedar recollits el juny passat. No obstant, per garantir-ne els objectius de la cohesió social, la sostenibilitat, el progrés econòmic i social i la participació ciutadana, cal insistir en aquests elements que he desenvolupat i que, em sembla, se sintetitzen en dos: el treball en equip i el compromís amb la ciutat.

Per la relació personal –com també dins l’equip de govern– que hem mantingut fins ara amb el candidat avui a l’alcaldia, Joan Antoni Baron, a ERC creiem que podrem treballar junts, que podrem treballar bé i que podrem afrontar amb garanties els nostres compromisos de govern amb Mataró.

Per tant, li donarem el suport d’ERC perquè avui sigui investit alcalde de Mataró.

El canvi, deia al principi, és una oportunitat. Sempre que hi ha un canvi hi ha una oportunitat. Estem convençuts que amb aquest canvi la ciutat té l’oportunitat de rebre un nou impuls, l’oportunitat d’afrontar nous reptes i l’oportunitat de progressar en aquests anys que vénen. Aquesta oportunitat, amic Joan Antoni, posa a les teves mans el repte de liderar-la. En qualsevol cas, ERC ens hi apuntem per col·laborar-hi, perquè hi volem ser i perquè creiem que la nostra aportació és necessària en un govern d’esquerres i catalanista.

Compta, doncs, amb nosaltres i amb el nostre suport per acompanyar-te en aquesta nova responsabilitat de liderar aquest govern.

Moltes gràcies.

Antoni Civit i Rey

President del Grup Municipal d’ERC

Mataró, 10 de maig de 2004