El Carnaval maresmenc que també és Festa Major d'hivern

En qüestió de poc més de tres lustres, tot en aquest segle, a Premià de Mar han passat de tenir un Carnaval corrent a gaudir del que, probablement, sigui un dels més singulars i amb més programació del Maresme. Part del reforç es deu al fet que és alhora Festa Major d’hivern però la personalitat pròpia de la festa, allò que l’ha fet arrelar amb força, son les seves peculiaritats identificatives. On abans hi havia una Rua i fora ara hi ha tot un corpus festiu, ple d’actes i quasi dues setmanes de programació. Així es forja una festa popular, des de l’associació De Bòlit i amb el suport de l’Ajuntament. 

L’Eloi Botey és una de les persones que al capdavant de De Bòlit van capgirar el Carnaval. Identifica la creació dels Penjaculpes com un dels encerts que han donat un caràcter propi a la festa i assegura que “més enllà d’aquest nou corpus propi del Carnaval de Premià, que no existia, l’encert és que la gent s’ha fet seva la festa i fer-la festa major d’hivern permet que hi hagi molts més actes”. Un premianenc diu Penjaculpes i ja es deu pensar que tothom sap de què parlem però… pels forans: què és ben bé un Penjaculpes i qui són aquestes figures vehiculars del Carnaval més singular del Maresme?

“Els Penjaculpes van néixer el 2006 i ens vam emmirallar una mica amb els Portafardells de Mataró o amb altres grups com poden ser diables o balls d’en Serrallonga d’altres festes. Ens permetien que facin versots, que un cop l’any hi hagi un punt crític que la gent espera i així el Carnaval recuperava el punt sorneguer, de mofa i crítica que havia anat perdent”, teoritza. Els Penjaculpes, doncs, són personatges emmascarats que tenen com a aparició principal el ‘Posem a caldo’, la lectura de les seves veritats i versots que ara es fa al teatre i que cada any és un dels punts més esperats del calendari premianenc. 

Els esperits de les antigues fàbriques

Els Penjaculpes, a més, són éssers que recuperen el passat industrial perdut de la localitat. Cadascun representa l’esperit de les antigues fàbriques, va vestit en consonància i de fet la part grossa de la festa comença el dia que se’ls va a recollir punt a punt, despertant-los, perquè comenci la festa. Després, es pot dir, coexisteixen amb en Primilià. Que ningú pateixi perquè a Premià no hi hagi Rei Carnestoltes: hi és, presideix la Rua, se l’enterra el Dimecres de Cendra (on es manté l’hàbit d’una gran foguera) però es pot ben dir que no és l’element central. Els Penjaculpes i el seu missatge són el toc distintiu.

El Ball de la Disfressada, recuperat amb l’ajuda de Pompili Massa i que ve a ser una mena de Ball de Gitanes, que es fa itinerant el dia de despertar els Penjaculpes o la rèplica d’aquests per al Carnaval infantil (amb les escoles de la localitat fent tallers per elaborar la pròpia canalla els versots) són altres petits tresors d’una festa major d’hivern que abraça un cap de setmana més que els carnavals habituals i que, a més, compta amb balls diürns, concerts, la rua. Tota una programació que el converteix, per obra de la potent cultura popular premianenca i amb el suport de l’Ajuntament, en un pla imbatible quan arriba Carnestoltes a la comarca. 

Les claus

• L’associació De Bòlit va crear tot el corpus i litúrgia del Carnaval de Premià de Mar
• Els Penjaculpes i els seus versots, un dels punts més esperats
• Hi ha concerts i balls, amb tronada el primer dia i foguera el darrer
• La rua infantil compta amb els seus propis versots, elaborats per la canalla