La Sala d’Argentona acull, el proper dissabte dia 18, l’espectacle musical ‘Cantareras’ de Carola Ortiz. Un espectacle que recull cançons i romanços procedents dels Països Catalans i de la península Ibèrica, extrets principalment de la tradició oral en clau femenina.
Amb una mirada contemporània i sonoritats recollides del folk, el jazz i l'electrònica, el quart projecte de Carola Ortiz com a creadora pretén explorar, reconnectar i descobrir la realitat de les ancestres de la Península, mitjançant la narració i el record de moments importants del seu cicle vital, com el festeig, el casament, la maternitat o la mort.
'Cantareras' és el quart projecte com a solista de Carola Ortiz i es presenta en format de disc i espectacle. Engloba un recull de cançons i romanços extrets de la tradició oral femenina de la Península Ibèrica, revisitades amb una mirada contemporània amb sonoritats del folk, la música medieval, el jazz i l’electrònica. El projecte pretén explorar i mostrar la realitat de les dones d’abans i de moments importants del seu cicle vital, representant els rituals del festeig, el casament, la maternitat o la mort, així com les històries que envoltaven els mites i les llegendes de personatges femenins com les serranes, que vivien al bosc i caçaven o el romanç de “La donzella guerrera”, molt popular al segle XV i del que se’n troben versions en diferents llengües a diferents països de la conca Mediterrània. Cantareras eren les dones que omplien les cànteres d’aigua a les fonts i al riu, un ofici tradicionalment relacionat amb la dona i actualment quasi obsolet o extint (a Europa). Cànter és la fusió de dues paraules: cantar i úter. Cantant, les dones expressaven els seus mals i penúries, i deien coses que no gosaven dir públicament. A més, la veu i la percussió representava l’única opció de fer música que tenien les dones aleshores, i inclús feien servir objectes quotidians i estris de cuina com culleres, plats, ampolles de licor, paelles, didals i morters com a instruments d’acompanyament a les seves veus.
Filla de músic de jazz i de mare vinculada al món del teatre, Carola Ortiz (Terrassa, 1986) és una artista egarenca que es defineix a ella mateixa com a creadora i investigadora musical multiforme. Amb carrera de clarinet clàssic i cant de jazz a l’ESMUC, des del 2009 treballa, crea i fa recerca per dur a terme projectes musicals que, de bon principi, li suposin un repte. La seva curiositat no té fi i mescla amb llibertat i fluïdesa la improvisació que es respira als clubs de jazz (on ha crescut), la disciplina de la música clàssica (després de molts anys d’estudi al Conservatori de Terrassa) i la força rítmica i melòdica de les seves arrels ibèriques, infusionant sonoritats de les músiques de l’est del Mediterrani fins a aromes de la música de la Índia (fruit dels seus nombrosos viatges per aquests països).
Amb tres àlbums com a compositora i productora ha tocat la seva música per clubs, teatres i festivals per més de 30 països diferents i ha cridat l’atenció de la premsa nacional i internacional, tant en l’àmbit del jazz com de la música d’autor i les músiques del món.
FITXA ARTÍSTICA
- Veu, clarinet, percussions i direcció musical: Carola Ortiz.
- Dilruba, viola de gamba, flautes, percussions i cors: Miriam E. Laffitte.
- SPD, seqüències, lafta, davul i cors: Alex Guitart.
- Contrabaix, sintetitzador i cors: Carla González.