Cristalleries de Mataró ofereix el seu fons històric a l’Ajuntament

Cristalleries de Mataró ha presentat aquest dijous, dia 21, la seva proposta d’oferir el fons històric de la cooperativa a l’Ajuntament de Mataró. El gerent de les Cristalleries, Armand Vilaplana, ha explicat que la iniciativa “ha sorgit de nosaltres per tal de col·laborar en l’àmbit local”. “Volem traspassar el valor de la nostra història, estretament lligada a la de Mataró”, ha afegit. El gerent també ha assegurat que no “hi ha res concret” i que esperaven una resposta passades les eleccions del proper 9 de març. Sergi Morales, president local d’ICV, explica que la seva formació recolza la cessió a l’Ajuntament del patrimoni històric de la fàbrica i n'ha destacat la seva importància: “El moviment cooperatiu a la ciutat va ser i és un dels motors de l’economia de la ciutat i un actiu de la història del moviment obrer”. Toni Guirao serà l'encarregat de fer el seguiment d'aquesta cessió en nom d'ICV.

La proposta de la cooperativa es durà a terme junt amb la propera constitució de la Fundació Forn del Vidre de Mataró, mitjançant la qual la fàbrica intentarà preservar i donar a conèixer el llegat històric, artístic i industrial de la cooperativa. La intenció de Cristalleries de Mataró és que el fons històric s’incorpori al futur Museu de Can Marfà per tal de poder ampliar els continguts sobre la industrialització de la ciutat. Aquest fons està format per peces de maquinària i estructures complementaries del procés d’elaboració del vidre, així com d’una important col·lecció de peces artístiques de vidre realitzades per obrers i artesans de Mataró recollides des dels inicis de la cooperativa. Segons el gerent, aquestes “peces són el de menys: el més important és la voluntat de mostrar el present, el passat i el futur”. També s’oferirà una extensa documentació estatutària de l’època en que Joan Peiró va ser Director de la fàbrica, a més de ser un dels impulsors de la nova Cooperativa Cristalleries de Mataró l’any 1934.

D’altra banda, el president de l’empresa, Jordi Riera, ha presentat el cartell que commemora l’any vinent el 90è aniversari de la fundació de Cristalleries Mataró. Riera ha destacat la importància de la fita pel fet que “aquí ha passat molta gent i generacions de famílies de Mataró” i ha desitjat que “la cosa vagi cap a millor”. De moment, encara s’està elaborant un calendari amb els actes que es realitzaran per celebrar aquesta fita.

L’autogestió dels propis treballadors
Germinal Belis, treballador de Cristalleries de Mataró durant més de 50 anys, ha donat la pinzellada històrica qualificant la cooperativa com “un exemple d’empresa autogestionada pels propis treballadors” i una de les propulsores del “moviment obrer del segle XX”. Belis, nét l’anarquista espanyol i ministre d’Indústria durant la segona república, Joan Peiró, ha repassat els inicis del Forn del Vidre, el seu pas per la guerra civil i la dictadura franquista destacant el paper del seu avi, artífex “de tirar endavant una empresa autogestionada com la cooperativa de vidre de Mataró” en el 1925, i els valors de “la solidaritat i l’esforç” que han acompanyat des dels seus inicis la fàbrica. Dos pilars bàsics perquè la cooperativa pogués “resistir totes les lluites externes i internes de les diferents, i sobretot, situacions contràries al seu pensament”. I és que com ha afegit Belis, “jo dic que nosaltres vam perdre la guerra”. A més, l’ex-treballador també ha volgut explicar la importància dels peixos de vidre que hi ha dins el fons que es vol entregar a l’Ajuntament: “Eren molt coneguts perquè en una època en la que no hi havia gaire diners, eren el regal típic a fer per unes noces”.

Salvador Riera, també ex-treballador amb més de 50 anys a la fàbrica, ha lamentat que mica en mica “s’han anat perdent iniciatives que hi havia anteriorment”. “Teníem seccions culturals interessants com el tenis taula o el futbol que ara ja no hi són”, ha explicat. Riera ha assegurat que la cristalleria “és com la meva segona família, l’estimo moltíssim però ara és una altra cosa; abans tenia una vessant més social”.