Mataró aspirava, teòricament, a acollir una de les grans creacions del geni del barroc català, Antoni Viladomat. Una sèrie de quadres dedicades a la vida de Sant Francesc que, juntament amb la Capella dels Dolors del mateix artista, hauríem format un tàndem imbatible de barroc català. Però la vintena de quadres finalment aniran a Manresa. Després de manifestar la seva intenció inicial de demanar-ne la cessió, en els darrers mesos Mataró no ha mogut fitxa. No només això, sinó que un informe signat per la directora del Museu de Mataró considerava inapropiat rebre aquestes obres perquè, segons hi manifesat, no s'adeqüen al discurs artístic de l'equipament. Manresa, que també hi aspirava, ha anat mentrestant per feina.

La directora del Museu de Mataró considera que les obres "no s'adequen al discurs artístic de l'equipament"

Així ho ha denunciat aquest dilluns en roda de premsa la CUP, partit que va traslladar al govern la possibilitat de reclamar al MNAC la cessió d'aquestes obres, actualment emmagatzemades i sense exposar. Els ha acompanyat l'historiador Ramon Reixach, que juntament amb l'arquitecte Agàpit Borràs va ser qui va alertar el partit de la possibilitat d'acollir la sèrie de 20 olis, molts d'ells restaurats per a la celebració del 300 aniversari de Viladomat, l'any 2015. La qüestió va quedar en mans d'alcaldia, i la petició de cessió teòricament s'havia de portar a votació al Ple del mes d'abril passat. Però va desaparèixer de l'ordre del dia, i des de llavors no se n'havia sabut res.

Fins a finals de la setmana passada, quan es va notificar oficialment que Manresa es quedaria amb les obres. El 27 de maig, Francesc Quílez, coordinador de Col·leccions del MNAC, va informar la directora del Museu de Mataró, Anna Capella, de l’acord verbal amb el Museu de Manresa per dipositar les obres de Viladomat a la capital del Bages. El 15 de juny el regidor de Cultura, Quim Fernàndez, va comunicar al portaveu de la CUP aquesta decisió. En la roda de premsa, la CUP i Reixach han mostrat un informe de la directora del Museu de Mataró, datat del 19 d'abril, que es mostra contrari a la recepció dels quadres dedicats a Sant Francesc. Capella considera "poc viable aquest projecte que actualment no es pot vincular conceptualment als dos eixos temàtics i funcionals del Museu de Mataró". Aquests dos eixos que cita Capellas a l'informe són "Iluro, ciutat romana i Mataró, ciutat mediterrània", que s'exhibeix a Can Serra; i "Mataró, capital del gènere de punt", a Can Marfà. Capella rebutja l'operació "malgrat l'oportunitat de la restauració de la Capella dels Dolors i la disponibilitat que ens facilita el Museu Nacional d'Art de Catalunya".

Manca d'un "espai específic"

L'informe també apunta que el Museu de Mataró "no disposa de cap espai específic per acollir en condicions aquestes obres", ja que caldria una sala amb uns 120 metres lineals de paret en una superfície en planta de mínim 300m2. També apunta que l'espai hauria de complir amb els paràmetres estàndard de conservació preventiva de la pintura a l'oli, i que seria necessari destinar dues persones a l'horari d'obertura al públic, mesures de seguretat i accessibilitat i recollir els paràmetres de conservació preventiva. Tot això, segons la directora del Museu, suposaria una "despesa important".

L'Ajuntament va mantenir contactes amb la Fundació Iluro, a través del patró designat pel consistori a l'entitat, Jordi Surinyach, per valorar si algun dels espais de l'extinta obra social de Caixa Laietana es podia adequar per ubicar-hi les obres. La directora de la Fundació va acompanyar el regidor de Cultura, Quim Fernàndez, i també a la directora de Cultura, Gisel Noè, i a la directora del Museu de Mataró, en unes visites a la planta subterrània de l'Ateneu, que actualment s'usa en part com a magatzem, per estudiar-ne el seu possible condicionament. Malgrat que l'entitat va mostrar una bona predisposició inicial a valorar-ho, i veia tècnicament viable que la sala pogués acollir les obres, el Patronat de la Fundació no va arribar mai a debatre formalment aquesta qüestió, ja que no hi va haver cap proposta en ferm per part de l'Ajuntament.

"Desídia" del govern

La CUP s'ha mostrat molt crítica amb el govern municipal per "deixar perdre un fons patrimonial de primer ordre". Afirmen que l'àrea de Cultura "des del primer moment tot el que ha fet ha estat posar pegues i allargar el tema". I apunten que "si les obres van a parar a Manresa és per ignorància i per pura desídia dels responsables tècnics i polítics de l’Ajuntament de Mataró". El partit assegura, però, que no dóna la batalla per perduda i seguirà batallant perquè es reconsideri la decisió.