Les Santes són cada cop més cares

"Va haver-hi un fet que va canviar-ho tot: l'incident del Madrid Arena". El regidor de Cultura, Quim Fernàndez, recorda la tragèdia de la nit de l'1 de novembre de 2012 a la capital espanyola, la mort de cinc noies en una macrofesta sense control en matèria d'excés d'aforament, sortides d'emergència i altres qüestions vinculades a l'espai on tenia lloc. Des de llavors les normatives existents en matèria de seguretat en actes culturals i festius de gran afluència en recintes a l'aire lliure o tancats s'han endurit notablement. I això repercuteix de manera molt important en els costos d'organització. La Festa Major de Les Santes n'és un exemple. En els darrers tres anys el cost final de la festa s'ha disparat, sense que s'hagin sumat més actes ni s'hagi contractat grups o artistes de més catxet. El consistori busca ara la manera de reduir aquesta despesa però es troba en un atzucac.

Tanques a la via

El cas més excessiu a la Festa Major va ser el 2016, quan d'un pressupost inicial de 515.000 euros es va passar a una despesa final de 740.000. Els imprevistos es van multiplicar. A tall d'exemple, la Generalitat va obligar l'Ajuntament a posar tanques a les vies del tren de cara a garantir la seguretat dels assistents a l'acte alternatiu a la Nit Boja, promogut per 40 Principales. I això que és de nit i matinada, quan pràcticament no passen trens. Només això ja va fer augmentar el pressupost en 10.000 euros. "És un cas paradigmàtic ja que parlem d'un acte que encareix la festa sense que contribuir a fer la programació que tu desitges, ja que el muntem per motius de seguretat, no perquè els santeros el demanin", resol Fernàndez. La festa de la platja del Callao es va implantar l'any 2012 per atreure els públic jove provinent de fora de Mataró durant la Nit Boja, de cara a no col·lapsar actes com el Desvetllament.

Aforament als recintes tancats

Els recintes tancats, encara que siguin a l'aire lliure, cada dia tenen més restriccions. Per exemple el Parc Central vell, limitat des de fa uns anys unes 6.000 persones tot i que n'hi cabrien moltes més, però amb el número i mida de les entrades i sortides que té, s'ha de limitar per llei a aquesta quantitat. El mateix passa amb el Pati del Cafè Nou, on hi caben oficialment 2.500 persones i on molta gent va quedar fora, per exemple, quan s'hi va programar Gospel Sons. "Tot plegat implica tenir vigilants i controladors a les portes, una despesa més sense gaudir de cap acte nou", diu el regidor.

"El fet que els recintes tinguin limit d'aforament implica tenir vigilants i controladors a les portes, una despesa més sense gaudir de cap acte nou"

Contra l'incivisme

Tampoc li surt gens barat a l'Ajuntament protegir les finques del Camí de la Geganta durant la Nit Boja, de cara a evitar el petit desastre que s'hi va viure la primera nit que la Ruixada es va traslladar al Parc Central Nou. Llavors molts assistents es van reunir als portals del carrer i els van deixar fets una autèntica calamitat, plens de vòmits i pixats. Des de llavors s'instal·len tanques al llarg de tot el carrer, una despesa que es podria estalviar si hi hagués una mica més de civisme. "El problema és que hi ha gent que se'n va a portals d'altres carrers, però clar, no podem tancar tota la ciutat", lamenta Fernàndez

"Posar tanques a les vies durant l'alternativa a la Nit Boja encareix la festa sense que estiguem fent un acte que els Santeros reclamin"

Cremar diners en pirotècnia

El preu de la pólvora no para d'augmentar en els darrers anys, i això en una festa com Les Santes suposa, evidentment, un problema important. Actes com el Castell de Focs o la Tronada de Fi de Festa, on en pocs minuts es cremen milers d'euros, s'adjudiquen per concurs públic. "En una edició recent el vam haver de repetir perquè el preu de sortida que vam posar era massa baix i cap empresa no el podia assumir", explica Fernàndez. Però, clar, com estalviar diners en aquest capítol? "Què fem, que la Momerota no encengui petards a la Passada? Que el Castell de Focs duri menys o hi hagi molts més intervals en silenci?", es pregunta el regidor.

Benzina per a les "burres"

Quelcom molt prosaic però que tampoc ajuda gens. El gasoil ha pujat de preu, i això fa que el cost de les "burres", o sigui els generadors que donen llum als escenaris, acabin sortint molt més cars. Són elements imprescindibles, ja que la xarxa elèctrica normal no ofereix potència suficient.

Equilibris amb els pressupostos

El diferencial entre el pressupost inicial i el liquidat ha estat cada cop més gran en els darrers anys. Per aquest motiu aquest 2017 el pressupost de partida creix un 17% respecte a l'any anterior (de 515.000 a 598.000) però alhora s'intentarà limitar la despesa final, així que seran unes Santes d'estalvi en la mesura del possible, sense deixar de fer cap acte important ni restar-hi dignitat. Tal i com apunta Fernàndez, "cal tenir en compte que la desviació final sempre l'ha assumit Cultura del seu pressupost, traient-lo d'altres partides, no ha estat pas l'Ajuntament qui ens ha donat més diners". Des d'aquest departament s'ha demanat al consistori que s'augmenti la inversió en Les Santes, però de moment no hi ha més diners per a la Festa Major en els Pressupostos Municipals.

"Retallar en nombre d'escenaris em particularment frustrant, ja que implica anar en contra de l'expansió territorial de la festa"

Frenar l'expansió Santera

Una de les vies per reduir el pressupost és disminuir el nombre d'escenaris; és a dir, concentrar els actes en menys punts de la ciutat. "Això per a mi resulta particularment frustrant, ja que implica anar en contra de l'expansió territorial de la festa", explica el regidor de Cultura, que assegura  que li agradaria que Les Santes "sortissin més de la zona entre muralles". Enguany tant sols el concert de Jarps a Ciutat Jardí o els actes que es realitzen a les dues biblioteques públiques se surten dels cànons geogràfics habituals.