La història d’un botó que vol deixar de ser un simple objecte quotidià i útil, per adquirir vida pròpia i esdevenir un element artístic. Un concepte aparentment senzill per a l’exposició del mes de juny de Capgròs, que està arrelat en una experiència molt més profunda de la seva creadora, l’artista mataronina Catherine Lorton. Va ser en un viatge a Tanzània, contactant amb la cultura Masai, que es va adonar com, tant allà com arreu del món, la dóna és vista tant sols com “un element útil”, proveïdor de sexe, maternitat i treball, sense cap valor com a persona. “Sovint el patriarcat que domina el món fa que les dones ni siguin conscients que poden ser quelcom més, que no tinguin ni aquest somni”, relata l’artista.

Dijous 1, a les 19.30h a l’Espai Capgròs (c/ Sant Benet, 16-18), inauguració. Preu: grautït

Lorton ha evolucionat notablement com a creadora, des del seu estil molt més figuratiu, que ja va exhibir a l’Espai Capgròs l’any 2006, fins a l’actual, molt més abstracte i, sobretot, sustentat en conceptes artístics més treballats i profunds. 

La seva nova exposició, ‘El botonisme... el somni d’un botó”, n’és la mostra. Inspirada per la simple troballa d’un botó al terra de casa, Lorton desenvolupa tot un relat on el botó somia que, per un cop, pot deixar de ser útil i adquirir personalitat endinsant-se en el món de l’art. Un paral·lelisme amb la figura de la dona completament cosificada, reduïda a la seva condició d’utilitat, que també s’imagina escapant-ne. Per expressar-ho, Lorton es basa en el gravat, una tècnica que li permet trobar l’equilibri entre l’expressió artística més lliure i el mètode artesà.