El Museu de Mataró acull l'exposició "Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica"

Les parets del Museu de Mataró acolliran la mostra "Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica", una reivindicació de la rajola hidràulica com a objecte estretament vinculat a l'arquitectura catalana, a més d'haver estat bastament utilitzat entre 1890 i 1930. 

Divendres 20, a les 19h a Can Serra. Museu de Mataró (El Carreró, 17)

El discurs expositiu que s'ha articulat ens permet saber on situar-ne els orígens, quins han estat els seus principals fabricants, la seva tècnica i veure l'evolució del seu disseny. De les diverses arts aplicades que conformen l'arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts.

Probablement el fet que sigui un tipus d'objecte pensat per ser trepitjat —amb les connotacions negatives que aquest acte porta associades— ha causat que se n'hagi estudiat poc la naturalesa, la tècnica i l'evolució, i que encara avui se'n negligeixi la conservació o la salvaguarda quan es restaura un edifici antic. Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaven van comptar amb la col·laboració d'artistes i arquitectes reconeguts, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d'altres. 

A Mataró, com en altres ciutats catalanes, els mosaics hidràulics es van incorporar a l’arquitectura de les noves edificacions de finals del s. XIX i d’inicis del s. XX, especialment a les noves cases de cos que es construïen i a les reformes que s’hi feien. Tenim exemples molt destacats en cases modernistes, com ara la Coll i Regàs i en altres espais públics i privats de la ciutat. 

Com a mostra ensenyem els mosaics hidràulics de Ca l’Arenas, que es van reposar com a “catifes” després de la reforma de la casa per convertir-se en el centre d’art del Museu de Mataró.