El periodista Carles Prats (Barcelona, 1975) viu a Mataró des que va tornar de les corresponsalies de París, primer, i de Brussel·les després. Fa 15 anys que treballa a la televisió pública catalana i el TN Migdia que presenta al costat de Núria Solé és cada dia líder d’audiència entre els informatius de la seva franja horària.

Barcelona, París, Brussel·les... i Mataró!
Hi vaig venir a viure el juliol de 2009 per motius familiars i la veritat és que hi estic molt a gust. És clar que suposa un canvi important respecte ciutats com París, però no hi trobo a faltar gaire res, potser uns cinemes una mica més cèntrics...

Us miren centenars de milers de persones cada migdia. L’aturen molt pel carrer, a Mataró?
La gent és molt respectuosa, i si se t’acosten normalment és per felicitar-te o per fer-te algun comentari agradable. S’entén i ja saps que és un fet que va amb sortir a la pantalla.

Treballar a TV3 era una meta professional?
No, en absolut. Tal com estava el pati ja quan estudiava la carrera, amb els mitjans de comunicació permanentment en crisi, el millor és tocar de peus a terra i no marcar-se fites gaire altes. Sí que és cert que sempre m’han atret més els mitjans audiovisuals que la premsa escrita, i, abans d’anar a TV3, a Barcelona Televisió hi vaig aprendre i gaudir molt.

Els mitjans locals com a escola de periodistes.
Sí, però no només. De fet n’hi ha de molt variats, de gratuïts i de pagament, tampoc és el mateix una televisió local que una revista... En part són escola de professionals, però també fan una informació de proximitat cabdal, explicant coses de cada indret que no podem cobrir des dels mitjans generalistes. És una pena quan t’arriben notícies que se’n tanquen, perquè cada mitjà que tanca és una finestra al món que es perd. Sap greu per la part humana i per la funció social que desenvolupen.

A Televisió de Catalunya la crisi també hi ha arribat...
Els treballadors som molt conscients del moment en què estem i que tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Nosaltres mateixos vam aprovar baixar-nos el sou i estem disposats a fer els sacrificis que faci falta per salvar el motor, tant comunicatiu com cultural, que és la televisió pública catalana. I que els catalans es puguin seguir sentint orgullosos de la televisió que tenen. Seria una pena deixar-s’ho perdre.

Fins quan es veu com a presentador del Telenotícies?
Quan m’ho van proposar vaig quedar molt sorprès i, després dels nervis suposo que lògics de les primeres edicions, en aquesta tercera temporada estic gaudint plenament de la feina. O sigui que no voldria semblar poc ambiciós, però de moment em veig al TN fins que m’hi deixin estar.