| La notícia de l’any és una notícia trista, la mort de la Mariona, la castellera.
Ens vàrem trobar amb una fatalitat. Però la reacció dels Capgrossos ha estat esplèndida i l’actitud de la família molt lloable. El sentiment de solidaritat va consolidar la colla. La Junta Directiva va prendre les decisions que s’havien de prendre en el moment oportú.
El 2006 ha estat any d’eleccions autonòmiques i del nou Estatut. Què n’hem d’esperar des de Mataró?
El nou Estatut dóna més oportunitats als ajuntaments per poder treballar. D’altra banda, el govern de Maragall s’ha destacat per un intens treball municipalista que ha servit per desencallar temes que feia molts anys que no es desencallaven. Esperem que amb el nou Govern aquesta col·laboració tingui continuïtat.
Aposta per tenir més competències?
No és un tema de competències, sinó de finançament. No ens fa mandra gestionar coses que no ens pertoquen, però volem tenir recursos.
Tenim un tren orbital a la carta dels Reis.
Hi haurà concrecions aviat, tot i que hi ha un escull a salvar que és el finançament i la relació que hi ha d’haver entre el Ministeri i la Generalitat.
Abans haurem de millorar els accessos per Mataró Oest.
El compromís que tenim amb la Generalitat és que començarem la primera pota de Mata-Rocafonda el primer trimestre de l’any que ve.
Mataró pateix problemes de mobilitat.
És el problema de totes les ciutats grans i mitjanes. A Granollers no circulen millor que a Mataró.
Els botiguers se senten perjudicats pel desordre circulatori.
No hi ha desordre circulatori. En els últims anys s’ha fet un esforç per construir aparcaments i convertir el centre històric en zona de vianants que és on hi ha els carrers més comercials. El desori seria si els cotxes poguessin entrar amunt i avall per tota la ciutat.
Les grans superfícies tenen aparcament gratuït.
Qui ho ha dit això? Està clar que quan tu vas a la caixa de l’Alcampo, també pagues l’aparcament. I el model és exportable si el botiguer (del Centre) es fa càrrec de l’aparcament del seu client. És més incòmode comprar a la plaça de Cuba que al Mataró Parc?
Vostè com ho veu?
Jo vaig a la plaça de Cuba i normalment amb cotxe. Aparco, agafo el carretó i compro.
Els comerciants van manifestar-se perquè no volien obrir el Dilluns de Fira.
No veig per què una obertura voluntària afavoria uns i no uns altres. Sabem que el Mataró Parc es va omplir el Dilluns de Fira i que una part important de gent no era de Mataró. Hi havia una oportunitat de negoci i aquesta gent ho va aprofitar i altres no.
L’economia encara és el problema amb majúscules?
L’economia continua sent una màxima preocupació. Tot i que hi ha tendències que si es consoliden, assenyalen una sortida o una superació a la crisi provocada per la situació del tèxtil.
Hem de ser optimistes?
Tenim més gent ocupada, més empreses, empreses una mica més grans i empreses diversificades en sectors diversos. Però continua sent una preocupació que tinguem un nivell d’atur per sobre de la mitjana catalana.
El Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social ja marxa.
Un primer paquet important està destinat a la promoció de ciutat i un altre de més lent i més profund consisteix en un pla de xoc en contra del fracàs escolar en centres d’ensenyament de secundària.
Tecnocampus, PDES…, són sortides que l’Ajuntament apunta per superar la crisi estructural del tèxtil.
No, és més enllà d’això. Estem dient que si no hi hagués hagut la crisi del tèxtil no s’hauria fet el Tecnocampus? Jo diria que també.
Què esperem del Tecnocampus?
El Tecnocampus no és un sector econòmic que substitueixi el tèxtil, sinó un element molt transversal per dotar les nostres empreses de coneixement i de tecnologies perquè puguin estar al capdavant amb la premissa de la innovació.
No es passa d’intervencionista aquest ajuntament?
A la Fundació Tecnocampus hi ha l’Ajuntament i molta més gent. No hem dit mai que no a ningú. Però si l’Ajuntament no s’hi hagués posat al davant, s’hi hauria posat algú altre? No ho sé. No podíem esperar.
Algú ha dit que s’ha fet el projecte urbanístic del Tecnocampus sense fer l’estudi de viabilitat universitària.
S’ha fet l’estudi de viabilitat i està a disposició de qui el vulgui veure. Vàrem firmar un protocol que s’està desenvolupant perquè les dues escoles universitàries de Mataró creïn un corpus universitari únic amb diferents especialitats.
Què passa amb altres equipaments com Can Xalant o Ca l’Arenas?
Can Xalant és un centre de creació artística que s’està convertint en un centre de referència d’art contemporani. Ca l’Arenas, com a centre de pinacoteca del Museu i com a centre d’exposicions, va complint la seva funció.
El Monumental és una andròmina, falta un teatre nou.
Abans d’afrontar la construcció d’un teatre nou, que el farem, hem de plantejar altres mancances, com les sales de petit format. Mentre, ha calgut fer reformes al Monumental.
Hi ha regidories que han funcionat a mig gas, però no li hem sentit cap crítica.
Si haig de criticar els meus regidors ho faré al despatx. Si les coses no s’han fet bé, ens hem assegut, les hem discutides i hi hem buscat solucions. No faré esbroncades públiques als meus regidors.
L’IMPEM i Cultura han punxat.
No comparteixo aquesta sensació de desgavell a l’IMPEM. Hem tingut un problema derivat de la decisió presa respecte al comerç del Centre, però ha funcionat a tot gas.
L’alcalde resol coses que ha de resoldre el regidor de Cultura.
No vull entrar en aquest joc. Quan hi ha hagut algun malentès i he cregut que la meva intervenció podia resoldre l’assumpte, ho he fet. Però en cap cas desautoritzant el regidor, sinó intentant conciliar posicions.
Hi ha hagut obres que s’han endarrerit: la Nau Gaudí, l’Anxaneta.
No sé si has fet mai reformes a la teva cuina. En el cas de l’Anxaneta, l’Ajuntament s’hi implica, tot i que no li pertocava, i el que hi ha és un retard de tres mesos sobre el calendari previst. I en el cas de la Nau Gaudí, hem d’assumir responsabilitats en tant que no n’hem sabut més.
Per què s’insisteix en els pressupostos participatius si el sistema no funciona?
Si no els féssim, se’ns criticaria perquè no els tenim. Les aportacions del Consell de Ciutat s’han incorporat en la seva gran majoria en el PAM. No crec que sigui sobrer. És millorable, sí.
Posen instruments de participació i retiren díptics quan la gent protesta...
En el cas del díptic de Cirera hi va haver un malentès i hem demanat disculpes i tinc una reunió amb els veïns per resoldre el que haguem de resoldre. Això està reorientat.
|
Imprimir
Enviar a un amic
Afegir opinió
