La germana i la mare de Piedad, amb un retrat de la desapareguda. Foto: R. Gallofré

Vern Bueno Casas

On és Piedad Moya?

Aquest divendres comença el judici contra l’exparella i presumpte assassí de la mataronina desapareguda des de fa tres anys.

On és Piedad Moya? Aquesta és la pregunta que la família de la mataronina no deixa de fer-se des de fa gairebé tres anys. Des que, el 4 d’abril de 2014, no va anar a la feina ni a recollir la seva filla a l’escola. La mare i els germans de Piedad no tenen cap esperança de tornar-la a veure viva. Estan convençuts que la seva exparella, Mohamed T., és qui la va assassinar i va desfer-se del cos en algun lloc encara per determinar. La família no és pas l’única que ho creu: la jutgessa que va instruir el cas va enviar Mohamed T. a presó provisional en base a la multitud d’indicis que l’incriminaven, malgrat que ell no va reconèixer el crim i que el cos no ha aparegut mai.

El cos de la mataronina no s’ha trobat i la seva família, sumida en la incertesa, reclama que es reprengui la recerca

Va passar més de dos anys entre reixes i ara és en llibertat provisional, a l’espera del judici contra ell que comença aquest divendres, dia 24, a l’Audiència Provincial de Barcelona. El fiscal i l’acusació particular demanen 17 anys de presó per l’acusat pels delictes d’homicidi i contra la integritat moral. Els familiars de Piedad confien que el judici ajudi a esclarir on és la mataronina,  però reclamen que es reprengui la recerca, fins avui infructuosa. Creuen que la resposta pot estar en el pou d’una finca que la família té a Dosrius.

Retrat de Piedad Moya, desapareguda fa tres anys


Presumpta violència de gènere

Piedad i Mohamed van viure junts durant 24 anys. “Durant tot aquest temps sabíem poca cosa d’ella, perquè el marit no volia que tingués gaire relació amb la família, tot el dia l’estava controlant”, recorda Gloria Moya, la germana de la mataronina. Fins que fa el cor fort i decideix separar-se'n. “Si la Piedad no ho va fer abans, va ser per por”, afirma sa germana. Marxa amb les dues filles del matrimoni, que avui tenen 18 i 15 anys, de la llar familiar del Pla d’en Boet a un pis de lloguer de Rocafonda, i des de llavors la pressió s’accentua.

"Li diu 'si no ets meva, no seràs mai de ningú'", recorda la mare de la Piedad

La família relata que Mohamed “s’obsessiona” trucant-la fins a 20 vegades al dia, inundant-la de cartes i rams de flors, rondant-la sempre que surt al carrer i també amenaçant-la. “Li diu ‘si tu no ets per a mi, no seràs mai per a ningú”, recorda la mare de la Piedad, que es diu com la seva filla desapareguda.


El dia de la desaparició

El divendres 4 d’abril de 2014, Piedad no va a la feina, ni tampoc passa per l’escola a recollir la seva filla petita. Companyes de feina i amigues comunes alerten a la Glòria, que s’intenta posar en contacte amb la seva germana. La truca i té el mòbil apagat, no contesta pel Messenger, els missatges de Whatsapp no li arriben... Llavors avisa a la família més propera que Piedad no dóna senyals de vida. I tots, diu la Glòria, pensen el mateix. “Ha sigut ell”. “Quan diem a les seves filles que no sabem on és la mare, el primer que responen és: ‘el pare hi ha tingut res a veure’? Imagina’t què deuen haver vist les pobres criatures”, assegura. Passen dos dies i Piedad segueix sense donar senyals de vida, així que la família interposa una denúncia als Mossos d’Esquadra. Quan la Glòria aparca el cotxe en un carrer proper a la comissaria, al mateix barri del Pla d’en Boet on sempre ha viscut la família, es troba el cotxe de la Piedad. “Estava sense tancar amb clau, jo mateixa el vaig obrir, però no hi vaig trobar res seu, ni la bossa, ni el mòbil... res”, recorda.

"Quan la meva germana va deixar de donar senyals de vida, tots vam pensar el mateix: 'ha sigut ell'" (Gloria Moya)

Els Mossos comencen la investigació, treballant amb la hipòtesi que Mohamed T. hauria mort la seva exdona i l’hauria enterrat al bosc dels entorns d’una finca que la parella tenia al terme municipal de Dosrius.  Al cap d’exactament un mes de la desaparició de la Piedad, el 4 de maig, detenen Mohamed T. No hi ha rastre del cos, i l’home nega els fets, però la investigació aporta molts indicis que el senyalen com a autor del crim. Tal i com relata en la interlocutòria el jutge instructor del cas, del jutjat de Mataró, el mateix dia de la desaparició de la víctima l’acusat va fer diversos viatges a la finca de Dosrius. “Ho sabem perquè no vam parar de trucar-lo i el registre del seu mòbil determina que va rebre les trucades allà”, expliquen des de la família. Mohamed T. afirma a la policia que hi va anar per donar de menjar a uns gossos, però la investigació determina que aquests animals no existeixen.

L'exparella de Piedad va ser a la finca de Dosrius les hores posteriors a la desaparició de la mataronina

El mateix 4 d’abril a la tarda, el dia de la desaparició, la filla gran de la parella va al domicili familiar on ara només hi viu el pare. Hi vol recollir roba que encara guarda allà, però Mohamed T. no li obre la porta. Ella el sent moure’s per casa, la televisió encesa, quan el truca el mòbil sona a l’interior del pis, però la porta segueix tancada. Més tard, el pare la truca i li diu que no l’hi ha obert perquè estava “cansat”. Un comportament més que sospitós que també recull el jutge. Això, sumat a l’assetjament dels dies previs i a les incongruències que Mohamed T. mostra durant l’interrogatori, fa que el magistrat l’enviï a presó provisional. Llavors s’inhibeix del cas, que passa a mans del Jutjat de Violència sobre la Dona. La jutgessa ratifica la presó preventiva per al mataroní. “Molt clar ho havien de veure per empresonar-lo sense que aparegués el cos”, expliquen des de la família, que consideren que “no hi ha cap gran prova concloent però sí molts indicis” per acusar dels fets a l’exmarit de la Piedad.


Recerca infructuosa

La mataronina, però, continua oficialment desapareguda. La investigació no serveix per trobar el seu cos, ni rastres d’una possible ocultació, ni tampoc cap possible arma homicida. La Unitat Canina dels Mossos la busca pels entorns de la finca familiar. Com que la recerca no dona cap fruit, la família promou una batuda ciutadana resseguint la Riera d’Argentona des de Mataró fins a Dosrius, però tampoc aporta cap pista.

Recerca dels Mossos d'Esquadra a la finca de la parella a Dosrius. Foto: ACN

Desesperats per la manca de resultats, es posen en contacte amb el pare de Marta del Castillo, la jove sevillana desapareguda i presumptament assassinada l’any 2009, el cos de la qual tampoc s’ha trobat encara. Antonio del Castillo els fa de pont per contactar amb Luís Avial, un geofísic que ha participat en la recerca de la seva filla a través d’un sistema de georadar. “El georadar és com un TAC d’hospital però mòbil, que realitza radiografies del terreny”, explica Avial a Capgròs. A través d’aquest aparell s’estableixen punts de calor en el terreny analitzat, que indiquen si hi ha algun punt que s’ha pogut remoure per enterrar-hi quelcom. Avial ha aportat la seva tecnologia a casos tan mediàtics com el de la pròpia Marta del Castillo –el seu rastreig als entorns del Guadalquivir va fer reobrir la investigació de la Guardia Civil- o el de José Bretón i el forn on hauria cremat els cossos dels seus fills. Amb aquest sistema l’equip d’Avial ha detectat ja nou víctimes de crims, entre elles una dona assassinada a Lloret. A més, ha trobat més de 100 fosses comunes de la Guerra Civil.

El georadar és com un TAC d’hospital però mòbil i que realitza radiografies del terreny, però no es pot aplicar al bosc de Dosrius

 “Em reuneixo amb la germana i altres familiars de Piedad, i després la Unitat Central de Desaparegut dels Mossos em demana que em traslladi al terreny per analitzar si es pot fer la prospecció”, explica Avial. Un cop a la finca de Dosrius, però, el geofísic comprova que no és possible passar-hi el georadar. “El bosc és molt extens i molt dens, només es podria revisar amb un perfilòmetre”, assegura. A això s’hi suma que la jutgessa decideix que per continuar amb la recerca, abans cal concretar l’àmbit geogràfic de la mateixa, ja que fins ara la zona delimitada és tan extensa i boscosa que és com buscar una agulla en un paller.

Batuda popular per trobar el cos de Piedad Moya (foto: ACN)

Per fer-ho intenten convèncer l’acusat de sotmetre’s a un test neurofisiològic voluntari, conegut com el P300. A través de la resposta dels senyals del cervell davant diverses imatges, el test ha de servir per esbrinar què va passar el 4 d’abril i, sobretot, el lloc on s’hauria enterrat el cos. Els investigadors confien que, encara que Mohamed no reconegui el crim, la prova els aportarà prou pistes com per delimitar l’àmbit de recerca. L’acusat signa l’autorització per sotmetre’s a aquest “test de la veritat”, aplicat també en el cas de Marta del Castillo a Miguel Carcaño, el principal sospitós. Però un cop traslladat al centre hospitalari de Saragossa on se li ha de practicar la prova, s’hi nega. “Està clar que alguna cosa té a amagar”, resol avui la família. El problema és que, sense aquest test i les concrecions que hauria pogut aportar, la jutgessa no dóna l’autorització a continuar amb la recerca ja que no es pot delimitar el perímetre de la mateixa. 

La família sospita que el cos pot estar amagat al pou de la finca perquè ha estat tapiat recentment amb formigó

La família no entén per què, malgrat això, no s’ha continuat buscant la Piedad. I més quan encara resta per explorar el pou que hi ha al terreny de Dosrius propietat de la parella. El pou, construït sense permisos pel propi Mohamed, porta un motor incorporat per treure’n l’aigua. Té uns 8 metres de profunditat i la mare i la germana de la Piedad expliquen que elles mateixes l’havien utilitzat més d’un cop, en algun dinar familiar fet a la finca. “Buscant el cos de la meva germana vam descobrir que el pou havia estat tapiat amb formigó a uns cinc metres de profunditat”, explica Gloria Moya, que afegeix: “És evident que l’havien manipulat recentment i que allò amaga alguna cosa”.


En llibertat des de fa mig any

El maig de 2016 Mohamed va complir dos anys en presó preventiva. L’advocada de la família va presentar un recurs per ampliar la presó provisional i la jutgessa els ho va concedir. Però la defensa de l’exparella de Piedad va recórrer a l’Audiència Provincial i aquesta va establir, el mes de setembre, que Mohamed podia sortir en llibertat condicional, entenent que no hi havia risc de fuga i que la instrucció del cas s’havia demorat molt en el temps (el judici arribarà gairebé tres anys després de la seva detenció).

Des que ha quedat en llibertat, l'acusat a tornat a viure a Mataró

Aquest fet ha suposat un cop molt dur per a la família, perquè des que va quedar en llibertat, Mohamed torna a residir a Mataró. “Viu dos carrers per sobre de casa meva, i ja me l’he trobat tres vegades. El darrer cop ell anava mirant el mòbil i quan em va veure va somriure, com dient ‘ja sóc aquí’”, explica Gloria Moya. “Jo és que no vull ni veure’l, ni pensar-ho”, afegeix la mare de la Piedad.

"Viu dos carrers per sobre de casa meva i ja me l'he trobat en tres ocasions pel barri" (Gloria Moya)

El retorn de l’acusat també ha suposat un shock per a les filles de la parella, segons la família. La gran ja viu independitzada amb la seva parella, mentre que la petita resideix a un centre de menors de Mataró. “No volen saber res del seu pare”, resol la germana de Piedad. A partir del 24 de març tant ella com les filles i la mare estan cridades a declarar a l’Audiència de Barcelona. Saben que el judici serà dur perquè remourà l'episodi més dur de les seves vides, però esperen que aporti llum per descobrir el parador de Piedad. Com diu la seva mare, "l'únic que demano és que abans que em mori l'haguem trobat i li haguem donat un enterrament digne".


Concentració dissabte davant l’Ajuntament

La família ha convocat una concentració el proper dissabte 25 a les 18h davant l’Ajuntament. Reclamen el suport de la ciutadania perquè no s’oblidi el cas i per fer pressió per reobrir la recerca del cos de la Piedad. També volen demanar més col·laboració per part de l’Ajuntament de Mataró. “Amb l’anterior alcalde, Joan Mora, vam mantenir una breu reunió, però mai han mogut un dit per nosaltres”, lamenten des de la família, que asseguren que no volen pas diners, però sí més suport. “Que es preocupin pel que els passa a uns mataronins com nosaltres”.