Jesús González, acompanyat de Jaume Graupera

Vern Bueno

Pel·lícules de risc, inèdites i de qualitat per la Mostra de Cinema

El certamen arrenca el 3 de novembre, es fixa en el cinema dels països postcomunistes europeus i incorpora unes jornades d'art i cinema a Can Xalant

La vint-i-vuitena edició de la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, que se celebra els caps de setmana del 3 al 5 i del 9 a l'11 de novembre juntament amb la X Mostra de Curtmetratges, es reafirma en l'especialització i cedeix tot el protagonisme als nous realitzadors i les cinematografies emergents. Una aposta que es fa patent amb el minicicle dedicat al cinema provinent dels països postcomunistes de l'Europa de l'Est, i amb una programació formada per 9 llargmetratges inèdits o projectats en rigorosa pre-estrena, integrada tant per òperes primes com per segones i terceres pel·lícules de directors de tot el mon fins ara poc coneguts. El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, i Jesús González, membre de la Comissió de la Mostra de Cinema, han presentat aquest migdia el certamen, que té com a gran novetat la celebració, en paral·lel a la Mostra, d'unes jornades d'art i cinema a Can Xalant, els dies 8 i 9 de novembre.

L'Europa oculta és el nom del minicicle dedicat al cinema sorgit dels països postcomunistes de l'Europa de l'Est, on una nova generació de joves directors mostren una mirada crítica i novedosa de la situació en què es troben els seus països després de la disgregació dels vells règims comunistes. Les pel·ícules que es projectaran són la bosniana El secreto de Esma (Grbavica), un anàlisi de la postguerra a aquest país balcànic a través d'un cas de violència de gènere, que es va endur l'Ós d'Or al Festival de Cinema de Berlin; la romanesa La mort del senyor Lazarescu, que mostra el caos del sistema sanitari de la Romania actual va ser considerat per la crítica un dels millors films de l'any 2005; i la russa 4 (Chetyre), probablement la pel·lícula més crua i polèmica d'aquesta edició de la Mostra, que excava fins els fonaments de la societat russa per descobrir un poble oprimit, devastat i estrany. Jesús Gonzàlez ha destacat que aquest minicicle enfoca “el cinema d'una Europa fosca, molt allunyada del que és la Unió Europea i on encara manca molt treball per fer”.

Cinema negre a l'Institut
La Mostra de Cinema arrenca el dia 3 de novembre amb la pre-estrena de la nordamericana Brick, un original film de cinema negre ambientat en un institut d'un suburbi californià, guardonat amb el premi a l'opera prima al festival de Sundance 2005. La resta de pel·lícules que es projectaran són la guanyadora del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF) 2006, Grain in Ear, Les invisibles, el debut cinematogràfic de l'editor de la revista Cahiers du Cinema, Thierry Jousse; la primera part d'una trilogia produïda pel danès Lars Von Trier, Red Road (vencedora en el guardó a la millor direcció al festival de Cannes 2006), Eve and the Fire Horse, que va obtenir el premi espacial del Jurat del Festival de Sundance 2006; i Los abandonados, primer llargmetratge del català Nacho Cerdá, que serà el dia 10 de novembre a Mataró per presentar la pel·lícula. La programació es completa amb una sessió matinal destinada al públic infantil, amb la pel·lículaKirikú i les bèsties salvatges , de Michel Ocelot.

Jaume Graupera ha explicat que la Mostra d'enguany aposta per pel·lícules que difícilment es podrien veure a la ciutat sense aquest certamen, “però que han rebut un gran reconeixement en el circuit alternatiu internacional”. Graupera ha reconegut que la programació és “arriscada”, però ha constat que “el risc no ens ha de fer por”. Gonzàlez, per la seva part, ha explicat que el conveni amb els cinemes Verdi, que permet exhibir al Monumental pel·lícules de tall independent però més comercial, “dóna l'oportunitat a la Mostra de distingir-se i trobar un camí propi”. A més, ha apuntat que el certamen “reivindica pel·lícules que mereixen estar a una sala de cinema”. Dels nou llargmetratges que formen la programació, un total de cinc (La muerte del señor Lazarescu, 4, Eve and the fire horse, Grain in ear i Los invisibles) es projecten a Mataró en exclusiva per a tot l'Estat Espanyol

Cinema i arts visuals
La implicació del centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant és la gran novetat d'aquesta edició de la Mostra. A l'antiga masia del Pla d'en Boet s'hi celebraran els dies 8 i 9 de novembre unes jornades sobre art i cinema que se centraran en l'anàlisi de nous formats cinematogràfics i de la difusa frontera existent entre les arts visuals i el cinema. La relació entre els dos llenguatges ha anat en augment des de la introducció del vídeo en les pràctiques artístiques contemporànies. A aquest fet s'hi suma la aparició de les noves tecnologies digitals que han permès abaratir els processos de realització i postproducció digital i ampliar la capacitat d'experimentació tant en el camp cinematogràfic com artístic.

Aquestes realitats seran sotmeses a debat en dues taules rodones a Can Xalant. La primera, el dimecres dia 8, portarà per títol Nous formats cinematogràfics i comptarà amb la destacada participació d'Isaki Lacuesta, director de l'aplaudida La leyenda del tiempo, la directora argentina resident a Mataró Lupe Pérez, el director del Festival de Cinema de Sitges, Àngel Sala, i el guionista i crític de Cinema Joan Pons. L'endemà dijous, sota el títol Hibridacions entre les arts visuals i el cinema, es reuniran el director d'Honor de cavallería, Albert Serra, el guionista i comissari d'exposicions Andrés Hispano i el músic, realitzador teatral, artista visual i director de cinema Claudio Zulian.

El pressupost de la vint-i-vuitena edició de la Mostra és d'aproximadament 24.000 euros, segons ha apuntat Jaume Graupera. Els objectius en nombre de públic és assolir les mateixes xifres de l'any passat, amb una mitjana de 120 assistents per pel·lícula. Tots els films es projectaran al teatre Monumental, que obrirà les seves portes el dia 3, just amb l'inici de la Mostra, després de tres mesos d'obres.

Etiquetes: