Sergi Morales viu a Santiago de Xile des de desembre de l’any 2014, desenvolupant-hi internacionalment la cooperativa SUARA de serveis d’atenció a les persones. “Com qualsevol nou projecte, necessita moltes hores de dedicació i és al que destino la major part del temps”, explica. A Mataró va ser president local d’ICV-EUiA i, per tant, una persona molt implicada socialment amb la ciutat. Ara la seva rutina ha canviat però confessa que segueix diàriament l’actualitat de Mataró i Catalunya malgrat la distància: “Cada dia llegeixo els mitjans locals i nacionals i també escolto la ràdio, amb Internet és molt fàcil estar al dia de tot el que passa allà”.
Per què decideixes marxar a Xile?
A la cooperativa on treballo ja feia un temps que ens estàvem plantejant la possibilitat d’internacionalitzar l’empresa i aprofitar la nostra experiència en la gestió de serveis a les persones per posar-la en pràctica a Sud-amèrica. Van decidir començar a treballar a Xile i em van fer la proposta de fer-me càrrec de tot el desenvolupament al país. Vaig acceptar, vaig venir a obrir mercat i a dirigir el projecte des d’aquí. Assumir el repte de desenvolupar el moviment cooperatiu i d’atenció a la gent gran fora d’Espanya em feia especial il·lusió.
Com definiries l’experiència?
Per la meva feina, els darrers anys sempre havia estat viatjant, però fer el salt a viure en un altre país va suposar un repte important. Tot i que hi ha moltes similituds culturals i l’idioma facilita l’adaptació, no deixes d’estar a més de 13.000 quilòmetres de casa. A més, per a una persona que estava implicada en els moviments socials a Mataró i Barcelona, trobes a faltar aquesta relació amb el teu entorn. Però Xile és un país impressionat per visitar. Des de la Patagònia al desert d’Atacama són llocs únics al món.
Què és el que més t’ha sorprès?
Xile és un dels països més desenvolupats de Sud-Amèrica, però encara avui té realitats molt diferents i amb nivells de desigualtat molt grans. Les receptes econòmiques neoliberals aplicades durant la dictadura encara són molt presents en el model de societat en aspectes com l’educació o la sanitat pública, que estan lluny de països com el nostre. Les diferències socials i l’estratificació socioeconòmica és encara molt important.
Quines diferències has notat respecte a Mataró?
La primera diferència és que Santiago és una gran ciutat amb una població al voltant de 7 milions d’habitants, el que suposa que normalment la gent fa grans distàncies per anar a la feina. Si a més comptem que la jornada laboral és de 9 hores diàries, la majoria de la gent passa moltes hores fora de casa treballant. Això també suposa que hi hagi molt tràfic i uns nivells de contaminació bastant elevats. En general, es passa molt de temps a la feina i no es té massa temps per a l’oci.
Què trobes a faltar de Mataró?
Una de les coses que més trobo a faltar és el mar, estar a prop de la platja i poder sortir a passejar o a córrer pel passeig marítim. Les coses més bàsiques són les que trobes més a faltar, com sortir a fer una volta per la Riera, anar a fer una cervesa al barri amb els amics de sempre o el menjar. En definitiva, totes les coses senzilles que un no valora quan està allà.
Penses tornar aviat?
De moment hem d’acabar l’etapa de dos anys aquí tal com em vaig comprometre, però els plans de futur passen per tornar a viure a Mataró en un mig termini. Quan un viatja o viu pel món se n’adona de com d’afortunats som de poder viure a llocs com Mataró.