-

“Vaig jugar un partit de tenis amistós amb un mite com Björn Borg”

Francesc Romero. Professor a Estocolm (Suècia) que va marxar buscant millor conciliació familiar.

Estocolm va ser el destí de Francesc Romero, un mataroní de 46 anys que va marxar buscant una millor conciliació de la seva vida familiar i laboral. La seva dona és sueca, fet que també va influir en la decisió d’escollir Suècia com a país d’acollida. La parella ja havia viscut a Mataró uns anys i tenien un fill, en Leo, però ambdós necessitaven trobar una feina que els permetés gaudir el màxim possible del petit. I així ho van fer a l’estiu de l’any 2010, quan van emprendre una nova vida lluny de Mataró. Des de llavors, en Francesc treballa en una escola de secundària a Estocolm com a professor d’anglès i espanyol. ”Gaudeixo d’una gran qualitat de vida, ja que puc fer la meva feina de professor però a la vegada tinc prou temps lliure per cuidar i gaudir del meu fill petit durant aquests anys que passen molt ràpid”, afirma. També li queda temps per a l’esport i la lectura”. 

Per què vas marxar? 
La meva dona és sueca, ja havíem viscut set anys a Mataró i en feia tres que havíem tingut el nostre fill. Ella havia intentat trobar feina de mitja jornada per poder conciliar la vida familiar i laboral Sabíem que a Estocolm, tot i treballant la jornada sencera, era possible aquesta conciliació. Jo  també volia gaudir del meu fill. Per motius de treball no podia fer-ho com ho desitjava. Era propietari d’una escola d’idiomes. 

T’has adaptat bé? 
L’adaptació va ser molt positiva ja que a l’any 2000 ja havia viscut mig any a Estocolm i havia passat molts estius i nadals abans aquí. Per tant, coneixia prou bé la cultura, els costums i els contrastos a nivell de climatologia entre l’estiu i l’hivern. Pel que fa a nivell laboral, molt bé. Aquí a Suècia els comerços acostumen a tancar a les 18h i la gent d’oficina plega cap a les cinc de la tarda. 

Què és el que més t’ha sorprès? 
M’agrada viure a una capital i alhora tenir la sensació de disposar de la natura al meu voltant en tot moment. El verd, l’aigua i els espais amples que et donen una tranquil·litat d’esperit i sensació que el temps s’alenteix.

Quines són les diferències o contrastos que més has notat?
N’hi ha molts. La cultura sueca més tolerant i oberta tant pel que fa al paper de la dona en la societat civil i religiosa com en el tema de l’orientació sexual i del respecte a la individualitat de la persona i la seva dignitat. La nostra cultura llatina és més gregària i l’èmfasi radica més en la família i els amics, i no tant en l’individu. En un primer moment (com el cas d’un nouvingut) potser és més fàcil sentir la proximitat i calidesa de la gent. A Suècia les necessitats bàsiques que se li poden concedir a un nouvingut en quant a ajuts i drets bàsics estan molt per sobre. 

Alguna anècdota? 
Com a amant del tennis que sóc, vaig gaudir de la possibilitat de disputar un partit amistós amb un dels mites suecs i mundials del tennis, com és en Björn Borg, ja que vaig ser professor d’espanyol del seu fill petit.

Què trobes a faltar?
El que es fa més dur, a part de tenir la família lluny, són les hores de foscor entre novembre i març. Són quatre mesos on es viu molt de portes en dins, ja que la temperatura no és sempre la més agradable i la manca de llum provoca un cert cansament o una ralentització dels ritmes vitals a l’espera de la primavera, on novament el cos comença a activar-se. Trobo a faltar aquestes hores més de llum a l’hivern que tenia a Mataró i també la gastronomia, la varietat de productes i a uns preus més assequibles. 

Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà? 
Em trobo molt bé i sóc feliç a Estocolm, tot i trobar molt a faltar a la meva família. Per això, de moment les meves prioritats hi són aquí dalt. Però les circumstàncies poden canviar i aleshores no sé si tornaria a Mataró o potser buscaria un altre lloc. 

Etiquetes: