Foto. R. Gallofré

Vern Bueno Casas

Una revolució a l'aula

Els nous mètodes pedagògics que trenquen barreres entre matèries curriculars i aposten pel treball cooperatiu i la creativitat dels alumnes guanyen terreny a les escoles mataronines

Els projectes educatius singulars es multipliquen a les escoles mataronines. El treball cooperatiu, la fusió d'assignatures o l'ús de disciplines com l'art, la música, el teatre o l'esport trenquen les barreres de la pedagogia tradicional de cara a implicar més a l'alumnat. Seleccionem algunes de les apostes més destacades per aquest curs 2016-2017, que arrenca dilluns 12 de setembre.

Montserrat Solà: trencar les barreres a través de l'art

 

L'escola del barri de l'Escorxador aposta des de fa anys per treballar en projectes interdisciplinars que difuminen els límits entre les diferents matèries curriculars. Un mètode pedagògic que s'està popularitzant a altres centres, però el cas d'aquesta escola mataronina destaca pel pes que hi té el component artístic. La música, la dansa, la plàstica i el teatre s'integren del tot en el conjunt, normalment com la via per arrodonir i presentar tot el treball realitzat. Un exemple és l'exposició amb animacions stop-motion que van realitzar els alumnes de 6è a finals del curs passat a Can Palauet.

L'expressió a través de l'art és molt inclusiva, ja que redueix distàncies entre l'alumnat

"L'àrea artística és molt inclusiva en l'aprenentatge, quan els alumnes creen obres d'art o bé les interpreten es trenquen les barreres que, per diferents motius, existeixen en altres àrees instrumentals com la lingüística o les matemàtiques", explica el director del Montserrat Solà, Ricard Aymerich.

Escola Pia: interdisciplinaris i cooperatius

 

El projecte 'Summem' suposarà una revolució a totes les escoles pies de Catalunya, inclosa la de Mataró. Es dóna un tomb al procés pedagògic tradicional, apostant per la interdisciplinarietat i el treball cooperatiu. En el primer cas, s'abordaran els temes no des de matèries estanques, sinó fusionant-les (aquest serà el mètode en un 25% del temps escolar). En el segon, es fomentarà la col·laboració entre els estudiants, la labor en equip. "A la vida treballem amb persones, no entenem que es pugui fer d'una altra manera", resol Aguilar.

Comença a aplicar el projecte Summem, que ha de revolucionar el seu mètode pedagògic

L'Escola Pia encara aquesta transformació -es comença a aplicar aquest curs en diferents fases- amb un objectiu principal: oferir als seus alumnes uns aprenentatges reals, significatius i útils per a la vida. "Quan els nois i noies aprenen quelcom que els importa, els interessa i els resulta proper, aprenen molt millor", resumeix el director.

GEM, noves tecnologies per a noves metodologies

 

L'escola GEM ha destacat en els darrers anys per l'ús intensiu de les noves tecnologies a l'aula. La introducció dels iPads a 1r d'ESO al projecte "Connecta't 1x1" n'és un bon exemple. O bé l'aposta pels laboratoris infantils, incorporats ja a partir de P2. "Però la tecnologia, per si sola, no suposa cap mena d'innovació", assegura la directora del GEM, Montse Paradeda. Totes aquestes eines només prenen sentit si s'apliquen per aconseguir un canvi molt més profund. Això és el que persegueix ara el GEM, en plena celebració del seu 50è aniversari, amb "Espai Camins".

"Les noves tecnologies, per si soles, no són cap innovació", diu la directora

L'objectiu és que els alumnes de tots els cicles treballin de manera cooperativa en àrees globalitzades, amb diferents matèries curriculars aplicades conjuntament que desemboquin en la presentació d'un projecte comú. En tot aquest procés l'escola vol que l'alumne "adquireixi un perfil molt actiu", tal i com apunta Paradeda, que afegeix:  , "això és un canvi de xip metodològic molt important, que només podem aconseguir amb un pla estratègic a nivell de tota l'escola i una formació exhaustiva de tot el claustre".

Miquel Biada: l'aposta per la Banca Ètica

 

Emprar els diners amb coneixement i consciència social. No és pas una matèria que s'expliqui habitualment a les escoles i instituts però hi ha excepcions, com la del Miquel Biada. Ja fa dos anys que els alumnes de 3r d'ESO i els del segon cicle formatiu de Gestió i administració d'empreses  aprenen què és i com funciona la banca ètica. "Volem que en l'aprenentatge dels diferents instruments d'inversió i finançament en l'àmbit de l'emprenedoria, els alumnes també se sensibilitzin sobre un ús coherent dels diners, en base a uns principis ètics", resumeix la coordinadora del projecte, Carme Reboreda.

Se sensibilitza els alumnes sobre l'ús coherent dels diners, en base a uns principis ètics

Un cop han adquirit aquest coneixement, en fan de portaveus. Ofereixen xerrades als estudiants dels cicles formatius que preparen els seus projectes finals perquè hi introdueixin la possibilitat d'usar la Banca Ètica en el finançament dels mateixos. I en una línia similar, col·laboren amb les escoles de primària mataronines que participen al projecte QM,  on els alumnes creen i gestionen una cooperativa per fabricar productes artesanals que acaben posant a la venda.

Àngela Bransuela: l'escola emprenedora

 

L'escola Àngela Bransuela fomenta l'emprenedoria entre l'alumnat com un dels eixos del seu mètode educatiu. Durant el curs passat, per exemple, els alumnes de P5 i 1r de Primària van desenvolupar el projecte 'Juguem', on el pati de l'escola va esdevenir un lloc d'aprenentatge. Els infants van crear nous jocs de caire tradicional perquè al seu pati hi hagués alternatives a jugar a pilota. Van escollir quina mena de jocs serien (xarranca, tres en ratlla...), van presentar-ne les característiques als seus companys, i després els va tocar dissenyar-los i construir-los, elaborant un pressupost per adquirir el material necessari i creant els cartells amb instruccions per jugar-hi.

Des de ben petits, els nens adquireixen competències emprenedores a través del joc

Al final van convidar pares i germans a una jornada de jocs en família, dissenyant tot el programa de la cita. L'objectiu no només va ser dotar el pati de major diversitat, sinó que els infants adquirissin. competències emprenedores. Els seus responsables van expoar el projecte a la III Jornada d' Educació Emprenedora. “Com s'educa el talent Emprenedor des de l'escola", de la Fundació Princesa de Girona, davant personalitats com el rei Felip V i la reina Letizia.

4 Cordes: la música com a element transformador

 

Un dels projectes educatius singulars més emblemàtics de Mataró, per trajectòria i resultats, és el 4 Cordes, que té lloc a l'escola Germanes Bertomeu -caracteritzada per la gran diversitat de procedències del seu alumnat-, en col·laboració amb l'IME, l'Escola Municipal de Música i la Generalitat. L'alumnat aprèn a tocar el violí i el violoncel per formar una orquestra de corda, però l'objectiu va més enllà de l'aprenentatge musical: aquest és un vehicle que ajuda els infants a desenvolupar les seves competències socials, comunicatives i relacionals, i alhora ajuda a crear espais de cooperació tant a l'escola com al barri.

El projecte va arrencar a Germanes Bertomeu i s'amplia a dues escoles més de la ciutat

L'èxit ha estat rotund. "Ha funcionat tan bé que s'està exportant", explica el director del centre, Pere Màrmol. De cara a aquest curs 2016-2017 el 4 Cordes s'ha ampliat a dues escoles més de la ciutat: Camí del Mig i Marta Mata..

El teatre com a aprenentatge emocional

 

Alumnes de cicle superior de diverses escoles de la ciutat (en la darrera edició van ser Cor de Maria, Joan Coromines, Germanes Bertomeu, Camí del Mig i Torre Llauder) participen des de fa sis anys a la Mostra de teatre a les escoles. Els estudiants, sota la direcció del professor de l'Aula de Teatre Enric Domingo, treballen durant el curs una obra teatral que presenten al Monumental. "Però l'important és el procés, no el resultat", ressalta Domingo.

Cinc escoles participen en aquest projecte on importa més el procés que el resultat final

L'exercici d'assajar un treball escènic al llarg de tot un any acaba sent un aprenentatge de valors, autoconeixement i autoestima, segons el responsable del projecte. "La pedagogia teatral ofereix eines molt útils per a l'educació emocional, de la qual en solem anar una mica mancats a l'escola". Les arts escèniques com a vehicle per fomentar l'autoconeixement, l'autoestima i la capacitat d'expressió, a més de "potenciar el treball col·lectiu en un món com el nostre massa individualitzat", explica Domingo.

La Llàntia: escacs com a via per a la reflexió

 

La Llàntia és un dels centres que participa al projecte "Escacs a l'escola", impulsat per la Generalitat, les universitats de Girona i Lleida i la Federació Catalana d'Escacs. La introducció d'aquest joc mil·lenari a les aules aporta molts beneficis, tal i com explica Dolors Corominas, directora de l'escola. "És un joc que convida a la reflexió i que frena la impulsivitat, quelcom molt important en una època com l'actual on els nens van molt esverats i estressats".

És un joc que obliga a pensar abans d'actuar i per tant ajuda a frenar la impulsivitat

Els escacs ensenyen els estudiants a observar la situació i reflexionar sobre les conseqüències de l'acció que duran a terme, abans de moure la peça. Ja fa quatre anys que l'escola treballa aquest projecte, una hora setmanal amb els alumnes de 1r a 4t de primària. Els escacs també donen joc en l'aprenentatge de matemàtiques, geografia, llengua o memorització, i ajuda a fomentar el treball cooperatiu ja que sovint els alumnes juguen en parelles, no l'un contra l'altre.   

Una granja escola pionera

 

La Granja Escola Casa Nostra, al veïnat de Mata, ha engegat un projecte d’escola rural de cicle infantil, primària i secundària. Aquest curs arrenca com a escola infantil per alumnes de P3, P4 i P5. Els seus responsables expliquen que hi ha una gran demanda a la societat d’escoles unitàries, petites, rurals, amb aprenentatges vivencials a través de l’experiència i l’actuació directa activa del nen en el seu aprenentatge.

Respon a la demanda d'escoles unitàries, petites, rurals i amb aprenentatges vivencials

"En aquestes escoles rurals s’aprenen conceptes però també i sobretot s’aprèn fent, observant i experimentant" apunta la directora, Maria Bellmunt. Casa Nostra combina les activitats més acadèmiques dins de l'aula amb activitats pràctiques a través dels animals, l'hort, els arbres fruiters i la cuina. A més, empra com a llengua vehicular l’anglès, de cara a garantir que aprenguin aquesta llengua per immersió, fins dominar-la a nivell nadiu. 

Etiquetes: