Ens trobem a la Setmana Europea de la Mobilitat, unes dates que pretenen sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania sobre un model de mobilitat més saludable i sostenible. Durant aquests dies, el món local i associatiu té l'oportunitat de proposar i debatre iniciatives que puguin facilitar aquest objectiu i és que, com ja venim dient des de fa anys, calen mesures que redueixin el consum de combustibles fòssils i les emissions produïdes per la mobilitat i pel transport propi del segle passat.
Cal una aposta decidida, a les diferents esferes de govern, per aquests principis ecologistes. A escala estatal hem de tirar endavant la llei de la mobilitat sostenible i demanar la continuïtat de la gratuïtat de rodalies i bonificacions del transport públic mentre tinguem una inflació desbocada; a Catalunya cal un desplegament total de la T-Mobilitat, hem de seguir reclamant les inversions necessàries per garantir un servei de rodalies sense incidències; i, al Maresme, hem de pacificar la Nacional-II per convertir-la en un espai per a les persones, ampliant les voreres i les places adjacents, incorporant una via pedalable i establint nous passos subterranis accessibles fins al passeig marítim, d’acord amb el que es va signar al projecte de pacificació de l’N-II als pressupostos de l'any 2022 de la Generalitat.
Però, i a Mataró? Podem fer alguna cosa? Podem ser partícips de la revolució verda d'alguna manera? La resposta és contundent: Sí. A la nostra ciutat hem de seguir el camí que hem començat aquesta legislatura; un pla de recuperació de l'espai públic basat en la concepció d'un nou model de ciutat, que vetlli per la millora de la nostra salut, per la generació d'espais de relació i de convivència i que combati l'emergència climàtica de manera eficaç. Defensant-ho amb la fermesa de qui sap que això és vetllar per l'interès general.
Segons la darrera enquesta de la Diputació de Barcelona, més del 60 % de la mobilitat interna a la ciutat es fa a peu, en transport públic o bicicleta i patinets. Això no obstant, l’espai destinat al vehicle privat ocupa la major part dels nostres carrers i avingudes. Per això, cal una remodelació urbana que s'adapti als mataronins i mataronines. Amb major presència de verd urbà, amb més arbres, amb més zones d'esbarjo i jocs infantils. Seguim avançant cap a la peatonalització del centre històric de forma valenta i eixamplem aquest model cap als barris de la ciutat. Cal plantejar-nos si ha arribat l’hora d’impulsar un nou servei públic de bicicletes elèctriques compartides (bicing) i estudiar com estendre l'Anella Ciclista a tota la ciutat. Al mateix temps, necessitem un transport públic més eficaç i de major qualitat, ampliant freqüències i flotes, i millorant-ne la connectivitat i desenvolupant-lo a tots els indrets de la ciutat. Tindrem l’oportunitat de fer-ho quan fem la nova licitació del Mataró Bus l’any vinent, perquè ningú quedi exclòs de l’oportunitat d'utilitzar-lo.
En definitiva, hem de pensar la mobilitat en funció de la immensa majoria de les persones, perquè això és democratitzar l'espai públic i avançar cap a una mobilitat mes sostenible, menys contaminant que ens situï a l’alçada de les gran ciutats europees.