Entrevista amb l'alcalde de Mataró, David Bote

Cugat Comas / Vern Bueno

"Pujar els impostos és una de les decisions més dures que he pres com a alcalde"

Entrevista amb l’alcalde de Mataró, David Bote, que deixa enrere un 2020 marcat per la crisi de la Covid i per l’augment de la inseguretat i les ocupacions

Ens citem amb l’alcalde de Mataró, David Bote, el dilluns 4 de gener al TecnoCampus. Hem escollit el parc universitari i empresarial com a emplaçament per a l’entrevista de balanç del 2020 perquè durant l’any que deixem enrere ha celebrat el seu desè aniversari. L’èxit del projecte és un motiu d’alegria a la ciutat en temps molt foscos i que conviden al pessimisme.

Bote ha viscut el seu any més dur com a alcalde. La crisi sanitària, social i econòmica que la Covid ha generat a la ciutat és incalculable. A això s’hi suma l’augment de la inseguretat, en especial els robatoris a vianants i comerços; la crisi de la policia local, encara sense tancar; i la problemàtica amb les ocupacions conflictives d’habitatges. I un anunci de pujada d’impostos, la segona consecutiva, que ha generat molta controvèrsia. 

En la següent entrevista repassem els grans temes del 2020, sense deixar de banda qüestions com ara l'horitzó de futur que li espera a la ciutat, els grans projectes pendents ni altres temes candents com ara la neteja i el manteniment de l'espai públic


“Volem connectar el cor del centre històric amb el pulmó del TecnoCampus”

Des del TecnoCampus, on fem l’entrevista; quin balanç fa del seu impacte a la ciutat 10 anys després?

Molt positiu. Les xifres assolides són excel·lents: 3.500 estudiants, 120 empreses, més de 1.000 llocs de treball directes o indirectes, i un retorn molt elevat per a la ciutat de la inversió realitzada, que va ser de 52 milions d’euros. Hem vist durant la pandèmia que les noves tecnologies, la digitalització o el teletreball són elements imprescindibles, i el TecnoCampus té en el seu ADN buscar la innovació, el valor afegit i el coneixement. Ha de seguir apuntalant la ciutat en aquest sentit. 

El TecnoCampus segueix sent una illa desconnectada urbanísticament de la resta de la ciutat.

Volem connectar el pulmó del TecnoCampus amb el nostre centre històric, un cor que batega per a tota la ciutat. Ho farem amb mesures concretes com la reforma del Camí Ral, que ja ha estat aprovada pel Ple, la reurbanització de l’N-II, el planejament de la ronda Barceló amb la famosa torre que la culmina, la reformulació del Port i el nou pas soterrani que connectarà amb ell... 

L'alcalde de Mataró, David Bote, al TecnoCampus. Fotografies: Romuald Gallofré

Tots aquests sectors urbanístics nous creixeran majoritàriament amb promocions d’habitatges d’alt standing. I els pisos socials?

A Mataró només hi ha d’haver habitatge social? Apostem per ell, es clar, amb projectes com el ‘Yes we rent’ o les ajudes per a pagar el lloguer, però també ens cal habitatge per a un altre tipus de gent, de cara a que la ciutat ens quedi més equilibrada des del punt de vista social i econòmic. En el cas de la ronda Barceló, tothom es fixa en la famosa torre que, per cert, cal recordar que ve d’un planejament antic, amb un propietari amb drets adquirits a qui caldria indemnitzar si canviéssim el projecte. Però també cal tenir en compte que als solars del mateix sector hi ha una cessió del 30% per a habitatge protegit i assequible.


“Molts alcaldes ens pregunten pel nostre protocol contra les ocupacions, és un exemple pels demés”

 A Mataró se segueixen construint pisos nous mentre n’hi ha milers de buits i proliferen les ocupacions, algunes d’elles molt conflictives. Creu que l’Ajuntament ha fet prou contra elles?

Hem actuat amb contundència. Molts alcaldes ens han preguntat quins mecanismes fem servir per abordar les ocupacions més problemàtiques, el nostre protocol és un exemple per als demés, ja que permet actuar de manera quirúrgica en els casos més conflictius, explotant la part administrativa per desallotjar quan es demostra que l’edifici és inhabitable o hi ha risc per a la salut pública. Però aquest model no serveix sempre, no tots els habitatges ocupats caben en aquestes categories.

Què cal fer, llavors?

“Demanem un canvi legislatiu oportú per poder actuar contra les ocupacions”

Demanem un canvi legislatiu oportú per poder actuar contra aquelles ocupacions que generen maldecaps als veïns i veïnes de Mataró i de tot arreu. Cal una norma clara per poder desallotjar i desocupar, i una altra perquè els habitatges buits es puguin posar al mercat, com a pisos socials però també com a habitatges de lloguer assequible. També hem de pensar en les famílies que no reben ajudes socials directes però que han de fer un gran esforç per accedir a un pis en les condicions actuals de mercat. El problema de l’habitatge no es pot resoldre per la porta el darrere. Ara mateix no podem elaborar cap norma municipal per abordar aquesta problemàtica, necessitem lleis i normatives de l’Estat i de la Generalitat.  

Les ocupacions generen polèmica

La proliferació de les ocupacions conflictives ha estat un dels elements que ha fet augmentar la inseguretat aquest 2020 a Mataró.

Aquest any que deixem enrere hem fet una gran aposta com a govern per la seguretat ciutadana, incrementant el pressupost en 1,5 milions d’euros per cobrir 20 noves places de Policia Local. També treballem en mesures com ara una nova App per avisar a la policia de fets delictius, que començarem a testejar com a prova pilot amb els comerços, o bé amb la instal·lació de càmeres de vigilància. Cal posar en valor la tasca realitzada per la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos en àmbits com les ocupacions, i felicitar la Policia Local de Mataró per haver incrementat el nombre de serveis que ha fet a la ciutat aquest 2020. 


“Impulsarem una nova App per avisar a la policia de fets delictius”

Ens deia ara que felicitava la Policia Local, però encara en té ganes després de la més que probable vaga encoberta que va deixar el torn de nit sense efectius?

A mi, com a molta altra gent, no em va agradar la situació que es va viure, per això vam treballar per trobar-hi una solució, primer cobrint el torn nocturn amb els Mossos d’Esquadra i després restablint el servei. Aquesta va ser la meva prioritat, la seguretat de Mataró. Vam fer el que havíem de fer, analitzant constantment quina era la solució i la millor manera per resoldre-la a curt i a mig termini. 

Per què es va arribar a una situació tan greu com aquesta? I per què no va sortir, com a alcalde, a donar explicacions?

“S’han reforçat els efectius de Mossos a la comissaria de Mataró, i hi ha 20 policies locals més a la ciutat”

El servei de nit estava previst, però es van produir una sèrie de situacions imprevistes que el va deixar vacant. La prioritat, més que explicar-ho, era resoldre-ho el més aviat possible. Cal destacar que no vam tenir Policia Local, però sí vam comptar amb el servei policial dels Mossos d’Esquadra, és important destacar aquesta col·laboració que tenim. Cal tenir en compte que ha estat un any molt complicat per a tothom, la feina policial s’ha incrementat tant en les accions preventives com les realitzades a demanda ciutadana, i això ha generat una sèrie de tensions al servei que ha acabat provocat algun punt crític com ara aquell cap de setmana amb els torns nocturns. Trobar-hi solució depèn de la bona voluntat de tothom. 

Un instant de l'entrevista amb l'alcalde David Bote

Què hi ha de cert en la queixa dels sindicats sobre la infradotació del servei ordinari respecte a la policia de barri?

El model de policia de proximitat es un compromís unànime de l’Ajuntament; la demanda principal dels ciutadans és tenir una policia a qui puguin tocar, parlar, adreçar-s’hi de manera directa. Insisteixo que ha estat un any complex, la lluita contra la pandèmia ha suposat una sobrecàrrega i un sobreestrès per a tota l’organització, i ha generat tensions que cal resoldre.  

Els delictes han augmentat a Mataró aquest 2020. Què pot dir com a alcalde als ciutadans que avui se senten més insegurs que 12 mesos enrere?

S’han reforçat els efectius de Mossos a la comissaria de Mataró, i hi ha 20 policies locals més a la ciutat. Apostem per la tecnologia per acompanyar la tasca policial, i fem pressió més enllà de Mataró perquè les lleis siguin el més efectives possibles i permetin que la feina de la policia sigui més fàcil. La principal preocupació de l’Estat i la Generalitat ara mateix és la lluita contra la pandèmia, però és un fil que no podem parar d’estirar, una preocupació que compartim amb alcaldes de tots els colors ja que en matèria de seguretat la situació s’ha agreujat. Policia Local i Mossos han treballat més, han realitzat més detencions durant aquest 2020. Aquest és el nostre camí, seguir compromesos en treballar perquè Mataró sigui una ciutat encara més segura. 


“Als ulls de la gent hi veig preocupació, tristesa... Es viu una sensació estranya a la ciutat”

Encarant la inevitable qüestió de la pandèmia: vostè, com a alcalde, en quin moment va adonar-se que no hi havia volta enrere, que ens endinsàvem en un moment molt difícil?

A la sortida d’una reunió a l’Ajuntament, on manteníem trobades constants del comitè de crisi, vaig trobar-me el carrer Sant Josep absolutament buit. Va ser llavors quan em va quedar ben clar que encaràvem la part més dura de la pandèmia.

Quin balanç fa de la resposta municipal a la pandèmia?

Estic content de com hem respost, el principal valor ha estat la unitat, la resposta conjunta. Una de les lliçons que ens ha donat la Covid és que junts som més forts, sense el col·lectiu la nostra situació és més feble, i això cal aplicar-ho també a les administracions i als serveis públics. Hem d’agrair a tots els partits, agents socials i patronals aquesta col·laboració que ens ha permès donar resposta a l’emergència sanitària, social i econòmica amb mesures de xoc i accions concretes. Aquest esperit també serà necessari en la recuperació i en la transformació de la ciutat, treballant amb projectes que puguin ser finançats amb fons europeus, de cara aconseguir que Mataró sigui pròspera en els propers anys. 

L’Ajuntament de Mataró ha estat més restrictiu que altres municipis en moments com la desescalada del confinament. Per què?

“Lamento que l’Estat i la Generalitat no ens hagin dotat de fons econòmics per fer front a la pandèmia”

Hem rebut moltes crítiques amb qüestions com el tancament de les àrees de jocs infantils o de la platja. La norma de la Generalitat era clara: si no podíem evitar les aglomeracions, havíem de clausurar aquests espais. Hem apostat per la prudència, per protegir la salut individual i col·lectiva dels mataronins, almenys fins allà on hem arribat i on ens han permès els nostres recursos. Hem estat més restrictius, sí; i si comprovem l’evolució de les corbes de contagis no ens ha anat del tot malament, encara que sigui aviat per valorar-ho. Ho he dit molts cops, sóc alcalde perquè vull ajudar a la ciutat i perquè tinc clar què és el que s’ha de fer. Si ocupés aquest càrrec pensant en interessos personals hauria estat menys restrictiu en les decisions per estalviar-me crítiques, però estem parlant de la salut de la gent, i amb això no s’hi pot jugar. 

Policia Local fent fora a la gent de l'espigó durant el desconfinament

Us heu sentit sols com a Ajuntament, fent front a tot el que se us venia a sobre?

Des del principi em vaig fer el ferm propòsit de mantenir una actitud col·laboradora amb la resta de les administracions, davant d’una crisi com mai abans havíem viscut. L’únic que puc dir és que lamento que encara no hi hagi un fons econòmic significatiu dotat per l’Estat i la Generalitat per cobrir les necessitats dels ajuntaments derivades dels efectes de la pandèmia.

Teniu prou recursos com a consistori per afrontar aquestes necessitats ciutadanes?

 "Em vaig confinar sol. Et tanques en la teva bombolla i en la soledat emergeix el que era important de veritat"

Òbviament sempre es insuficient, però hi ha mesures l’abast de les quals només es pot cobrir per institucions com a la Generalitat. Malgrat tot, des de l’Ajuntament hem dut a terme iniciatives com els ajuts a la digitalització del teixit comercial a la ciutat, les línies de suport a autònoms a empreses, per al sector cultural i esportiu, hem reforçat el centre de recursos i informació per a les dones... Hem fet moltes coses, però ens agradaria disposar de més diners i recursos per arribar més enllà.

Què ha après vostè, com a alcalde, durant la pandèmia?

A nivell personal, us haig de reconèixer que em vaig confinar sol. Et tanques en la teva pròpia bombolla, i enmig d’aquesta soledat emergia el que era important de veritat. Tenies oportunitat de recordar converses amb en Joan Vinzo o amb en Remi, reflexions compartides que et tornen a posar allà on has d’estar, amb la il·lusió de seguir construint Mataró. I crec que tots plegats hem après la importància dels serveis públics. 

Quines conseqüències socials patirà Mataró a causa de la Covid? Té por a que es produeixi una fractura social?

M’agrada mirar la gent als ulls, i aquests mesos hi he vist preocupació, tristesa... Hem conegut casos de gent gran que ha passat molts mesos sola i això ha tingut un gran impacte en les seves vides. La Covid té efectes en la salut, però també en els estats d’ànim, amb tanta incertesa com genera. Es viu una sensació estranya en algunes parts de la ciutat. Davant d’això, humilment puc demanar dues coses. Per una banda, seguit escoltant-nos els uns als altres, no oblidar que junts, quan col·laborem, ens en sortim millor de les dificultats. I per l’altra, seguir dibuixant projectes de futur per a la ciutat.


“És necessari pujar els impostos, hi ha serveis bàsics que s’han de seguir garantint”

El 2021 torneu a pujar els impostos municipals, per segon any consecutiu. Creieu que els mataronins poden gratar-se més la butxaca, en una situació com l’actual?

La pujada d’impostos és una de les decisions més dures que he hagut de prendre com a alcalde. Des del govern municipal hi vam donar moltes voltes, però vam arribar a la conclusió que era necessari perquè hi ha un seguit de serveis bàsics que s’han de seguir garantint, i per fer-ho necessiten de l’esforç conjunt. Aquest 2021, per exemple, incrementarem el contracte del servei de neteja i recollida de residus fins als 12 milions anuals. També cal posar en valor accions concretes com ara els 6 milions d’euros que gastem cada any en polítiques per a la gent gran. Els recursos i els esforços els hem de posar entre tots. 

La neteja dels carrers és un dels serveis que cal pagar amb els impostos

L’Ajuntament de Mataró també s’ha d’estrènyer el cinturó. Per on es retallarà?

Hi ha una part de la despesa del consistori que s’ha de racionalitzar, això és obvi, però també estem davant d’una oportunitat de modernitzar determinats àmbits de l’Ajuntament, de deixar enrere coses que hagin quedat obsoletes. Volem un consistori encara més eficient, que gestioni millor els serveis per als veïns. Quan vaig començar com a alcalde l’Ajuntament no movia ni un sol paper de manera electrònica, ara puc signar els decrets i altres documents des d’aquí, amb el mòbil. Tot això s’ha pogut posar en valor durant  la pandèmia, ja que gràcies a la feina feta a nivell tecnològic i digital l’Ajuntament ha pogut seguir funcionant i donant servei.

No ens ha dit per on retallaran...

“A banda de racionalitzar la despesa, també volem que el consistori sigui més eficient”

De moment no ho podem explicar, hi ha decisions ja avançades, però ho volem acabar de parlar amb l’oposició. Alguna especialment dolorosa? Fàcil no crec que sigui, clar, però estem sotmesos al principi de realitat; si volem seguir gaudint dels serveis més importants i de les noves necessitats que sorgeixin a la ciutat, hem de seguir fent aquest exercici i aquesta modernització. Hem de mantenir el nostre dia a dia: l’atenció domiciliària, els programes per a infants i joves, la neteja de la ciutat, la seguretat, l’ensenyament... Tot el que fem conjuntament amb la ciutadania, ens afecti més o menys directament. Jo, per exemple, no tinc fills i no em beneficio directament de les escoles bressol, però hi crec fermament, per això hi apostem. Tot plegat és el pilar del pressupost de l’Ajuntament.


“Quan fem balanç del 2020, la pacificació de La Riera és un dels elements a millorar”

Aquest 2021 un dels reptes és continuar amb el Pla d’Impuls del Centre. Per què costa tant la pacificació de La Riera?

Quan fem balanç del 2020 aquest és un dels elements millorables. Ara ja tenim personal controlant l’accés, i l’ús de la tecnologia i les càmeres ens ha d’ajudar. Recentment vaig estar parlant amb mares i pares de l’escola Cor de Maria i no estaven contents, però hem d’aconseguir que la gent visualitzi la millora que suposa anar a buscar els fills i filles a l’escola caminant, en un espai més amable i saludable, que no estigui ple de vehicles. Quan la gent ho visualitzi, serà més senzill. Però qualsevol canvi en la mobilitat implica canviar els hàbits i això sempre és difícil. Pel que fa al pla d’impuls, ja tenim part de la inversió en licitació per a canviar el terra de la plaça de Santa Anna, preparem la redacció del projecte de reurbanització del carrer Sant Josep, i vam aprovar la transformació del Camí Ral. Tot plegat amb l’objectiu que ens vam marcar d’ampliar el centre de la ciutat. 

 

Mataró també vol ampliar el seu radi d’acció mirant cap a l’àrea metropolitana. Hi ha posat molt d’accent en els seus discursos d’enguany, però quan veurem quelcom tangible?

D’aquest tema ara se’n parla molt, i durant molt de temps ni es mencionava, però és una realitat òbvia: el que passa a Barcelona ens afecta a nosaltres, i viceversa. Cal generar complicitats, projectes comuns concrets. Participar com a municipi en el pla estratègic de Barcelona i la seva àrea metropolitana ens permet plantejar-hi la nostra mirada com el que som, la porta metropolitana nord. També hem de parlar de qüestions com la seguretat, l’habitatge, l’economia, com es distribueixen els rols entre les ciutats que formen part d’aquest àmbit, com flueix als seus entorns tot el que Barcelona és capaç d’atreure a nivell mundial. Això és un repte monumental que cal abordar. 

Quins projectes de futur afronta la ciutat per dotar-se d’optimisme?

Les obres del Port, el Parc de l’Economia Circular, el canvi de model de serveis socials per apropar-nos més al territori amb una tasca comunitària. Tenim molts projectes  per seguir construint una ciutat de la que hem de sentir-nos orgullosos, que té futur, tenint en compte els aspectes que són millorables però sense fustigar-nos de manera contínua. És la recepta, és el futur, i ho podem fer.