avier Joya és un mataroní que va néixer ara fa 42 anys i que treballa de Policia. Pare de dues nenes i autodefinit com a polifacètic, fa un parell d’anys va despertar dins seu la flama de l’escriptura. “Practico arts marcials, em vaig lesionar abans d’un cap de setmana que anàvem a passar amb la família i la meva dona i filles van marxar amb la sogre; a casa vaig veure una pel·lícula anomenada ‘El ladrón de palabras’ i la seva història em va fer pensar, per què no m’animo jo a escriure?”. Dit i fet, Joya va començar a escriure un relat curt que no podia deixar de continuar i es va convertir en el seu primer llibre, Esperanza de Sangre.
El primer llibre va ser una revelació pel mataroní, que se sentia molt còmode escrivint i com li sorgien les idees, a costa clar està “d’hores de son”, ja que escriu a les nits. Llavors va venir la part més feixuga, la de contactar amb les editorials: “vaig enviar-ho a diverses editorials però en no tenir resposta positiva, i vaig decidir finalment autopublicar-ho jo mateix”. Arrel d’això va implicar-se més en l’escriptura, va aprendre més sobre narrativa i va néixer Paula X, la seva segona novel·la que, aquesta sí, surt sota el paraigües de l’editorial Grupo Tierra Trivium dins de la col·lecció ‘sangre y tinta’. Un èxit que tindrà continuïtat, ja que es troba escrivint el segon volum previst per 2020.
Com t’inspires per crear les teves històries?
Ser espectador de la vida és suficient per treure’n argument i història. Paula X va d’una noia que pateix buyilling i d’un policia rodejat d’ombres. L’assetjament existeix, el narcotràfic també. La prostitució. Tot això forma part de la nostra realitat, així que en faig un còctel i la creativitat surt de mi. Està clar que per la meva feina puc palpar una realitat adversa des de primera línia, i tinc l’avantatge tècnic de saber els procediments judicials i jurídics, quelcom que es nota en els llibres. De fet, quan algun lector és policia identifica clarament que es tracta d’un text escrit per un del gremi, per la quantitat de detalls i fidelitat que se li pot aportar. Crec que en això al menys tinc un petit avantatge.
Com definiries el gènere i estil que practiques?
Em baso en la novel·la negra perquè em diverteix i crec que m’hi moc molt bé, també en alguns punts de novel·la eròtica per les escenes que descric i com explico les situacions que es donen. Tinc una manera d’escriure agressiva i passional, una dualitat que defineix el meu objectiu: emocionar al lector. La novel·la negra és la prosa del dolor, no és quelcom que hagi d’estar relacionat sempre amb gàngsters, polis i ambients sòrdids, sinó una narrativa que colpeja. M’agrada escriure sobre la complexitat del ser humà, la seva maldat, la seva bogeria i noblesa, i sempre des d’un prisma empàtic i sensible; per això em declino de moment al gènere negre.
El primer llibre el vas editar tu, però amb Paula X ja tens una editora darrera...
Quan truques a les portes i no contesten t’impacientes, perquè no el pots treure al carrer per si algú et diu que sí. És una situació complexa, i quan t’ho autoedites vol dir que tot ho pagues tu. Però la bona rebuda em va animar a seguir, i la Paula X va cridar l’atenció de Grupo Tierra Trivium. Quan vam fer la presentació a Som Negra, una llibreria dedicada a la literatura negra i criminal, va tenir molt bona rebuda, vaig estar signant llibres a la seva parada a Rambla Catalunya... Tot un luxe.
No et vols dedicar en exclusiva a això?
Dedicar-me a això únicament és impossible, no ho faig per convertir-ho en la meva feina sinó per poder plasmar una obra que arribi als lectors. Que hi hagi gent llegint el que he fet és el major orgull que puc tenir