La carretera N-II a Cabrera de Mar. Fotos. R. Gallofré

L'N-II al Maresme, una carretera plena de riscos

El tram entre Mataró i Montgat és una de les vies amb més accidentalitat de Catalunya. Aquestes en són les causes

El risc de patir un accident de trànsit a la carretera N-II entre Mataró i Montgat és el més elevat del país, tan sols superat per una via amb molt menys trànsit, la carretera de l’Arrabassada a Barcelona. Així ho posa de manifest l’estudi EuroRap de 2018, que estableix aquestes dades en base al nombre d’accidents en relació al total d’usuaris de les carreteres. El tram d’11,7 kilòmetres de la N-II entre la rotonda el Mil·leni de Montgat (que connecta amb la B-20) i l’enllaç Mataró Sud amb la C-32, de poc més d’11 kilòmetres) té el dubtós honor de situar-se en la segona posició al conjunt del país. Té una mitjana de pas de 31.696 vehicles diaris, i la mitjana d’accidents és de 0,85.

Entre Mataró i Montgat té una mitjana de pas de 31.696 vehicles diaris, i la mitjana d’accidents és de 0,85

Unes xifres alarmants però que ben pocs conductors del Maresme poden considerar del tot sorprenents. La N-II és perillosa, amb molts elements que la fan ser una carretera plena de riscos evidents a ulls de tothom. Es tracta d’una via convencional amb un o dos carrils per sentit, sense separació entre ells, cosa que comporta un risc major de xoc frontal. El trànsit hi és molt intens (més de 30.000 vehicles diaris en el tram d’11 kilòmetres) però la infraestructura no està preparada per acollir-lo de manera fluïda.

Al seu pas pel Maresme, la N-II combina la modalitat de via interurbana, per connectar els diferents municipis de la comarca, amb el de via urbana o carrer, quan passa per cada un dels pobles o ciutats. En pocs metres les característiques de la carretera es capgiren com un mitjó. En sortir del terme municipal de Mataró s’ofereix com una carretera ampla, totalment recta i sense cap aturada forçosa, cosa que convida els conductors a emprar velocitats força altes. En arribar a Vilassar de Mar, un allau de rotondes, pèrdues de carrils, semàfors, passos de vianants, parades d’autobusos i incorporacions al municipi. La mateixa dinàmica es repeteix en cada ciutat de pas, amb continues acceleracions i frenades que contribueixen a incrementar el risc.

El problema de la N-II és que no està preparada per rebre un volum tan elevat de trànsit

Segons Martí Massot, Cap d’Estudis de Mobilitat del RACC, la N-II al centre i sud del Maresme compleix amb moltes de les característiques de les carreteres amb elevada accidentalitat. “En qualsevol via convencional el perill de patir un accident greu és molt més alt perquè el xoc frontal és més probable”, constata. El problema s’accentua per “l’alta permeabilitat” de la carretera, la manera com Massot defineix el fet que tingui tantes entrades i sortides als municipis que creua. 

El problema de la N-II és que no està preparada per rebre un volum tan elevat de trànsit. El nombre de vehicles que hi circulen a diari és propi d’una autovia, més que no pas d’una carretera que, quan passa per pobles i ciutats, es converteix en un carrer més. Els ajuntaments d’aquests municipis malden perquè així sigui, com a mínim, intentant “pacificar” el trànsit i fer més permeable el mur que suposa la carretera (sumades a les vies del tren) entre el casc urbà i el front marítim. Incorporacions, passos de vianants, semàfors, rotondes i pèrdua sobtada de carrils que no quallen gens amb aquestes xifres de vehicles i les velocitats que sovint agafen.

Especialment perillós per a les motos

Circular per la N-II és una activitat especialment de risc per als motoristes. En el tram entre Montgat i Mataró, en un 63% dels accidents greus s’hi veuen involucrades motocicletes. El percentatge augmenta en un 78% quan la carretera creua el terme municipal de Mataró, i segueix per sobre del 50% des de la capital del Maresme fins a Pineda. Quelcom que no és exclusiu de l’N-II, però que posa de manifest la perillositat de circular en moto per aquesta via. “Les motos només representen el 5% dels vehicles que circulen per les carreteres catalanes, però es veuen involucrades en, com a mínim, la meitat dels accidents, i sovint en molts més”, relaten des del RACC.

Alternativa gratuïta a la C-32

Els més de 30.000 vehicles diaris de l’N-II, una de les carreteres amb més risc d’accidentalitat de Catalunya, es reduirien notablement si l’autopista C-32 quedés lliure de peatges. Una demanda que es repeteix any rere any al Maresme però que aquest 2019 s’ha respost com sempre, amb una pujada dels preus, que arriba a ser de gairebé el 3% al peatge de Vilassar de Dalt. Quelcom especialment sagnant tenint en compte que la C-32, antiga A-19, és l’autopista de peatge més antiga de l’Estat espanyol, que l’any 2020 complirà el 50è aniversari de la seva entrada en funcionament.

Una ronda que va quedar enterrada

El Maresme, a través del Consell Comarcal, segueix exigint a l'Estat els 400 milions d'euros que acompanyaven el traspàs de l'N-II a la Generalitat i que es van comprometre el 2009. En un primer moment l'Estat va transferir al govern català 97,4 milions, juntament amb la titularitat de la via, amb l'objectiu de racionalitzar l'N-II i convertir-la en una carretera més cívica. Aquests diners, segons assegura la Generalitat, ni s'han perdut ni s'han gastat. “Estan pendents d'invertir en el marc del nou pla de mobilitat de la comarca”, van explicar des del Departament de Territori i Sostenibilitat, que afegien que la destinació final d'aquests recursos es consensuarà abans amb el territori directament afectat Malgrat això, el Ministeri de Foment té clar que, fins que la Generalitat no justifiqui en què s'han gastat aquests 97,4 milions, no pensa aportar-ne més. Un finançament que, segons l'Estat, havia de servir per començar la construcció de la polèmica ronda del Mataró, una via alternativa a l'N-II i a l'autopista C-32 que finalment es va enterrar per la forta oposició que va rebre a la comarca.

Etiquetes: