Giménez, recollint el premi

V. B.

Joan Giménez guanya el Premi Iluro amb una obra sobre Mataró i el mar

Aquest és el tercer cop que Giménez guanya el guardó instituït per la Fundació Caixa Laietana i dotat amb 9000 euros

L’historiador mataroní Joan Giménez és el guanyador del Premi Iluro 2012, amb una obra dedicada a la relació històrica entre Mataró i el mar. El guardó, que institueix la Fundació Caixa Laietana i que està dotat amb 9.000 euros, es va donar a conèixer ahir dimarts, en un acte celebrat a l’Ateneu. El treball premiat porta per títol “Economia marítima i conflictes socials a la Província de Mataró 1750-1870”. Aquesta és la tercera ocasió en què Giménez guanya el premi Iluro, ja que també es va endur les edicions de 2000 i 2004. El jurat, a més, va decidir concedir un accèssit, valorat en 2000 euros, a l’historiador Rafael Luque per l’obra “La Junta de Reformes Socials de Mataró, 1900-1923”, que analitza les relacions entre patrons i obrers durant el primer terç del segle XX. Enguany un total de vuit treballs optaven al premi, que celebrava la seva 54a edició

En el seu discurs un cop recollit el premi, Giménez va explicar que el seu treball és “una història social dels homes i dones que van viure del mar”. Un homenatge a mariners i pescadors mataronins que també serveix per recordar, segons l’historiador, que “Mataró sense el mar mai hauria estat res, malgrat que avui hi visqui d’esquenes”. Giménez va apuntar que va ser la gent que es va llençar al mar a navegar i a comerciar la que va permetre crear una Mataró industrialitzada i, per tant, van fer possible la ciutat actual.  El treball ha estat possible després que Giménez hagi voltat arreu de l’Estat espanyol buscant arxius que documentessin la història marítima de la ciutat. L’historiador, a més, va tenir un record per a la família de la seva dona, molt vinculada al món mariner, ja que precisament ahir va morir la seva sogra. “A través de la família d’adopció em va donar a conèixer un món nou”, va dir.

El lliurament del Premi Iluro va seguir el seu esquema habitual. Després de les paraules del president de la Fundació Caixa Laietana, Josep Ibern, es va procedir a la conferència, que en aquesta ocasió va anar a càrrec de Joaquim Pera, director del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pera va fer un retrat de l’arqueologia catalana i va analitzar les perspectives pel segle XXI, fent un esment especial a la situació mataronina. El conferenciant va assegurar que l’impacte econòmic de l’arqueologia a Catalunya voreja els 30 milions d’euros anuals. “Les descobertes arqueològiques poden contribuir al desenvolupament econòmic dels municipis” va defensar. Amb les actuals restricciosn econòmiques, Pera creu que més enllà de fer noves excavacions, cal posar en valor tot allò descobert.  Segons ell, cal potenciar circuits turístics que “combinin pedra, natura i gastronomia”. En el cas de Mataró, va animar la ciutat a “lluir sense complexos el seu patrimoni arquitectònic”, malgrat que va reconèixer que “mai arribarà al nivell de Barcelona o Badalona”.

Protestes dels afectats per les preferents
La nota discordant de la nit la van posar el col•lectiu d’afectats per les participacions preferents, que van manifestar-se a la porta de l’Ateneu i van increpar a tothom que entrava al recinte. Durant bona part de l’acte es van sentir els crits i xiulets de la vintena de persones que hi havia concentrades al carrer, on es van mantenir durant les dues hores que va durar el lliurament del premi malgrat la pluja insistent.

Etiquetes: