Pati i cuina en estat ruïnós d'un pis de la primera planta del bloc del carrer Floridablanca. Fotos: R. Gallofré

Vern Bueno Casas

En condicions infrahumanes

L'incendi a un pis del c/ Floridablanca treu a la llum la precarietat en la que viuen moltes de les famílies de l'edifici. Un cas d'infrahabitatge que es dóna en altres finques de la ciutat

Vist a peu de carrer sembla un bloc més, antic però ben conservat, del barri de l'Havana. El mal estat de la porta de la finca ja delata, però, que no és així, cosa que es confirma en creuar-la i entrar al replà. Parets i sostres destrossats, cables penjant, enllumenat provisional (i encara sort, perquè fins fa poques setmanes ni n'hi havia). I si queda algun dubte, s'esvaeix del tot endinsant-se en pràcticament qualsevol dels 16 habitatges d'aquest edifici de quatre pisos del carrer Floridablanca 16-18. Llars en un estat penós on hi viuen famílies en condicions deplorables, i en alguns casos fins i tot inhumanes. El més extrem es dóna en un pis de poc més de 40m2 en un estat de conservació molt precari, amb habitacions sense ventilació on s'hi amunteguen tres adults i 9 menors d'edat. El panorama de misèria és xocant, però tant des de les entitats que combaten l'emergència habitacional com el propi Ajuntament reconeixen que hi ha més casos com aquest d'infrahabitatge a la ciutat.

L'edifici és al c/ Floridablanca 16-18 i, tot i que no ho aparenta per fora, es troba en estat ruïnós

La PAC (Plataforma Anti Crisi), una d'aquestes entitats, és qui alertat de la situació, arran de l'incendi que es va produir en un habitatge del quart pis de la finca el passat 27 de gener de matinada. Segons expliquen els veïns, en aquell pis hi vivia un jove que l'havia ocupat il·legalment, al qual no han tornat a veure des del succés. "Sort que els lladrucs del gos em van despertar, perquè sinó potser ens hi quedem tots", explica un veí de la tercera planta, que va avisar els bombers en notar el fum. La ràpida actuació d'aquests va impedir que foc s'estengués a altres llars. No és gens difícil conjurar la imatge de l'incendi propagant-se amb molta facilitat per tot l'immoble, donada la precarietat de les instal·lacions de llum, aigua i gas sovint manipulades pels propis veïns, i la quantitat de brutícia i deixalles que s'acumula a molts dels habitatges. A la finca no sembla haver-s'hi fet cap tasca de manteniment com a mínim en les darreres dues dècades.

"Jo no vull diners, ni una indemnització ni tampoc quedar-me aquí per sempre: jo vull un lloc on viure"

"Portem 21 anys residint aquí, i abans havia estat el pis del meu sogre" explica en Mohamadu, que viu amb dues dones i amb nou criatures. El seu contracte de lloguer, pel qual paguen 208 euros mensuals, es remunta a la dècada dels 90. Originari de Gàmbia, explica amb un castellà molt precari -malgrat portar més de dues dècades vivint al país- que cobra 426 euros de renta mínima després que se li acabés la prestació d'atur (havia exercit com a carnisser a Badalona). La seva dona en percep prop de 300 treballant al camp. Per tant amb poc més de 700 euros han de mantenir una família amb nou fills, que van dels 18 als 4 anys. La majoria estan en edat escolar i estudien a centre del barri, l'Anxaneta. Dos d'ells han tornat de classe amb una Vella Quaresma que acaben de pintar i a la que encara no li manca cap pota. Un tercer es posa a fer els deures en una taula a mig pam d'un televisor de prop de 50 polzades que contrasta de manera difícil de pair amb la misèria que desprèn tot el pis: la cuina i el bany, plens d'humitats i de canonades a punt de rebentar, cauen a trossos, i les habitacions, amb les parets escantellades, acumulen lliteres, bressols i matalassos encaixats gairebé com peces de Tetris. "Dos dels nanos dormen al menjador i la resta repartits per les dues habitacions", explica la família.

Alguns dels nou menors d'edat que viuen en un pis de poc més de 40m2 en un estat de manteniment deplorable

Pagant el lloguer cada mes, però a qui?

En Mohamadu i la resta d'inquilins del bloc, la majoria també d'origen subsaharià i en condicions socioeconòmiques molt precàries, asseguren que segueixen pagant el lloguer cada mes. Però molts d'ells ja no saben ni a qui ho fan, després que el continu canvi de mans de la propietat de l'immoble els hagi sumit en la confusió. "Aquí ha vingut tot de gent diferent a dir que l'edifici era seu i que havíem de marxar", explica Sandji Cissé, de 47 anys, que viu amb tres homes més a un pis de la primera planta en un estat de conservació no gaire millor que l'anterior cas. Els cables elèctrics pengen desordenadament per tota la llar, amb un perill evident de curtcircuit. Els mobles de la cuina són els mateixos que quan es va construir el bloc, l'any 1962, i estan molt deteriorats. El tiet de Cissé, que actualment viu a França, és qui va signar el contracte de lloguer, l'any 1980. Un contracte vitalici de renda antiga, prorrogable any a any i que, a l'igual que la resta de residents, va acordar amb Eulogio Fernández, el primer propietari de l'immoble. "Ell no donava cap problema: venia, cobrava i marxava", recorda Cissé, que amb els seus tres companys de pis actualment paga 180 euros mensuals de lloguer.

Estat de les zones comunes de l'edific, amb les parets destrossades

El juliol de 2015, però, l'antic propietari va vendre el bloc sencer a Crea Espais Promocions SL, una immobiliària de Barcelona. L'empresa tenia un objectiu clar: extingir els contractes perquè en marxessin els actuals inquilins, reformar l'edifici i treure de nou els pisos a la venda o lloguer.  Però no se'n va sortir, i al cap d'un any i tres mesos se'l va vendre a l'actual propietari, Metros Construídos SL, una altra immobiliària de la capital catalana.

Els actuals propietaris, una immobiliària de Barcelona que va comprar el bloc l'octubre passat, diu que tots els residents estan en situació irregular encara que estiguin pagant lloguers

Aquesta empresa, especialitzada en la compra d'edificis antics per rehabilitar-los i tornar-los a posar al mercat immobiliari, ha obert procediments judicials contra els llogaters perquè, segons defensa, els seus contractes ja no són vàlids. "Hi ha contractes extingits, cessions il·legals a tercers a càrrec dels titulars que avui viuen a l'estranger... tots els llogaters, per una o altra causa, hi viuen de manera irregular", expliquen fonts de la immobiliària. Des de Metros Construídos afirmen que han intentat negociar amb ells perquè marxessin de manera voluntària, però els residents no volen fer-ho, simplement perquè no tenen enlloc més on anar, tal i com confirma en Mohamadu: "Jo no vull diners, ni una indemnització ni tampoc quedar-me aquí per sempre: jo vull un lloc on viure". En la mateixa situació es troba l'Ibrahima, originari de Costa de Marfil, que viu amb els seus dos fills a un habitatge del tercer pis, i que pateix una malaltia greu. "Els meus fills han nascut aquí, jo no vull marxar, però en el meu estat no puc aguantar la pressió diària de tot de gent exigint-me que marxi" explica. Si pogués es buscaria un altre pis. "Però amb els 700 euros que cobro de pensió, a on puc anar?" es lamenta. El problema és que degut a la seva situació socioeconòmica, és gairebé impossible que cap dels llogaters pugui aconseguir res al mercat immobiliari. Per això des de la PAC reclamen la implicació de l'Ajuntament. "Aquesta gent el que necessita és que l'administració els doti de pisos socials", defensa Maya Sedano, portaveu de l'entitat. 


L'Ajuntament considera que és un conflicte privat on té difícil actuar-hi

L'Ajuntament té constància del cas del carrer Floridablanca des del febrer de 2016. "És una situació d'infrahabitatge amb una complexitat social molt gran", resol la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez. El consistori ha celebrat diverses reunions amb els veïns per oferir-los assessorament des del Servei de Salut i Consum per resoldre les irregularitats en els seus contractes, així com suport des dels Serveis Socials. Tècnics del Servei d'Habitatge van analitzar l'immoble i, davant les deficiències detectades als espais comuns (problemes amb la instal·lació elèctrica, obres inacabades) van obrir expedient disciplinari al propietari de llavors, Crea, perquè ho resolgués. Alhora, se li va exigir un estudi tècnic estructural dels habitatges.

La façana de l'edifici al carrer Floridablanca 16-18. Per fora sembla en molt millor estat que el que hi ha a l'interior

Crea, però, es va acabar venent l'immoble sense fer res del que se li demanava. El nou propietari, Metros Construídos, ha heretat els deures imposats per l'Ajuntament, però aquest assegura que a ells no se'ls ha notificat encara l'obertura de cap expedient. Malgrat el seu estat aparentment ruïnós, l'edifici és estructuralment estable. Un informe tècnic del 2014 firmat pel Col·legi d'Aparelladors per encàrrec d'Eulogio Fernández, el primer propietari, determina que l'edifici pateix d'aluminosi, però que "reuneix les condicions de solidesa i seguretat suficients".

Segons un informe de 2014, l'edifici té aluminosi però és estructuralment estable. Des de la PAC diuen que el problema "no són les bigues, sinó l'estat de les instal·lacions"

"El problema no són les bigues, sinó la manca de manteniment i l'estat de les instal·lacions, això és un polvorí", lamenta Sedano. La portaveu de la PAC no entén com és que tècnics de Serveis Socials han comprovat en persona com viuen les famílies d'aquest bloc i "no han fet res" per canviar la situació. Crítiques similars a les que manifesten des de Sipte Assessors, el bufet d'advocats que va mediar entre les famílies i l'anterior propietari per arribar a una solució pactada. "Ens vam reunir amb Serveis Socials i ens van prometre que els buscarien un allotjament definitiu, però després no van moure ni un dit", assegura l'advocada Marta Antoja, que denuncia el mateix que tothom qui ha entrat algun cop als pisos del carrer Floridablanca. "Aquesta gent viu en condicions inhumanes, no poden seguir així".

Interior d'un dels pisos afectats per l'incendi de la setmana passada

L'Ajuntament fa curt de pisos socials

Des de L'Ajuntament asseguren que s'ha mirat d'ajudar els veïns des de diferents àmbits, però avisen que a tractar-se d'un conflicte privat és molt difícil actuar-hi directament. Que no pot, simplement, treure'ls d'allà i dotar-los de pisos d'emergència. En primer lloc, tal i com explica la regidora de Benestar Social, perquè el procés judicial obert contra ells pel propietari va per llarg i mentrestant ningú els pot fer fora de casa (el consistori reunirà els veïns properament amb el Col·legi d'Advocats per ajudar-los a fer front amb garanties el procediment judicial obert). I després, perquè l'Ajuntament no disposa d'un parc de pisos públics suficient. "Tenim un problema de manca d'habitatges socials", reconeix Martínez. La majoria dels pisos cedits al consistori pels bancs a l'Ajuntament, prop de 80, estan ocupats il·legalment (una plaga contra la que l'Ajuntament ja porta temps lluitant) i de moment la campanya per fomentar la cessió d'habitatges buits a la borsa de lloguer social per part de propietaris privats avança molt lentament (aquest 2017 s'hi han sumat incentius econòmics per intentar accelerar-ho). Avui, però, la mancança és molt greu i dificulta molt poder fer front a situacions d'emergència com aquesta i altres que es donen a la ciutat.