-

Sílvia Ruiz

“Descobreixes que les ‘americanades’ que veus a les pel·lícules són totes veritat”

Xevi Merino. Treballador del sector farmacèutic a Colorado (Estats Units).

Xevi Merino és un mataroní de 32 anys que ha fet el salt a les Amèriques. Actualment resideix a Fort Collins, Colorado, on treballa per a una farmacèutica. Hi va anar de la mà de la seva dona, doctora en Biomedicina, que va trobar plaça a la Colorado State University per fer-hi recerca. “Tal i com estaven les coses a Espanya en aquest àmbit, no li quedaven gaires opcions més si volia seguir en aquest món”, explica. Ella va marxar primer cap allà, al febrer de 2014, i cinc mesos més tard Merino va seguir el mateix camí. 

Com és el teu dia a dia allà? 
No gaire diferent del dia a dia que tenia quan vivia a Barcelona o a Mataró. Treballar, de tant en tant en sortir de la feina anar a fer una cervesa o a sopar fora. El que sí que han canviat son els horaris, fem com els guiris, hi ha dies que sopem a les 6 de la tarda. També ens agrada molt sortir els caps de setmana a fer excursions per la muntanya o a esquiar, aquí la natura és molt més propera. 

T’has adaptat bé?
Hem tingut la sort de trobar gent que ens ha acollit amb els braços oberts. Està sent una experiència molt enriquidora, a part de millorar l’anglès l’oportunitat de conèixer una cultura diferent i molta gent nova es espectacular. 

Què és el que més t’ha sorprès?
Primer de tot que molt del que veiem a les pel·lícules americanes, les americanades, son veritat! Els cotxes gegants, (pels fans dels Simpsons, jo tenia un Canyonero fins fa un any) el triturador de brossa a la pica, trobar aparcament al davant del lloc on vols anar, els entrenaments de futbol americà, amb animadores i tot, al campus... També m’ha sorprès el xoc cultural, no m’esperava que els Estats Units fossin tant diferents d’Europa. Des de Mataró semblaven cultures similars, ambdues part del mon occidental. Peró realment són diferents en moltes facetes de la vida quotidiana i en la forma de pensar de la gent.

Quins contrastos has notat més?
Això es una cosa de Colorado que no es pot extrapolar a tot Estats Units, però aquí la gent es extremadament amable. Si tens un problema algun desconegut s’acosta i s’ofereix a ajudar-me.  L’altra cara de la moneda és que costa mes passar més enllà de “conegut” i tenir una relació mes propera.

Alguna anècdota?
Des de la cuina de l’apartament on vivim tenim una porta  que dona a una zona verda a darrera de casa. Estava un dia assegut a la taula de la cuina amb l’ordinador, vaig sentir un soroll, vaig aixecar el cap de l’ordinador i em vaig trobar amb un cérvol prement el morro contra la tela mosquitera de la porta. Els dos ens vam quedar mirant-nos un moment però als 30 segons estava jo corrent en xandall intentant enxampar el cérvol per fer-li una foto.  

A part de la família i els amics, què trobes a faltar de Mataró?
Es difícil d’explicar potser, però són les petites coses les que a la llarga vas trobant a faltar mes. Per exemple anar a fer un cafè amb llet i uns croissants a la Rambla per esmorzar o berenar. Sortir pel centre de la ciutat fins tard (aquí a les dues de la matinada ja esta tot tancat!).  I per suposat tots els embotits! 

Malgrat que fas vida allà, t’informes i estàs connectat a l’actualitat de Mataró i voltants? Com?
Em mantinc informat de l’actualitat de Catalunya i Espanya escoltant podcasts principalment. I fent Skypes amb la família.

Quins són els teus plans de futur? Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà?
La veritat es que no tenim plans a llarg termini, de moment encara ens quedarem uns anys mes per aquí si ens volen. Després ja ho veurem.

Etiquetes: